MONTBLANC - Comarca de La Conca de Barberà

De Barcelona: A 110 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a  l’autopista AP 7 i a uns 4 quilòmetres abans del desviament que porta a Lleida per la AP-2.

Com arribar-hi:

S'ha de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu per  Martorell i Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 en direcció  cap a Lleida. Passareu pel peatge del Vendrell i després de fer 39 quilòmetres caldrà deixar l’autopista per la sortida 9 Montblanc-l’Espluga de Francolí. Després del peatge seguireu cap a Montblanc. 

La carretera passa pel centre del poble. Cal seguir els indicadors que porten al Centre d’Informació turística del municipi. En aquesta oficina haureu de comprar els tiquets per la visita guiada del poble.

Història:

Al peu de les muntanyes de Prades i separat del Pla de Santa Maria i Valls per la Serra de les Guixeres, Montblanc dominava a l’època de la reconquesta el pas natural entre les dues comarques. Per això, a l’any 1080 un petit nucli de població s’instal·là en un reduït espai situat entre els rius Francolí i d’Anguera i l’hi donaren el nom de Duesaigües.

Però, no va ser fins a finals de l’any 1156 quan el rei Ramon Berenguer IV, lliurà la primera carta de repoblació amb els corresponents privilegis com: una extensa jurisdicció, l’exempció d’impostos i usatges, i els drets d’explotació de la fusta dels boscos per a la construcció i per  cremar a la llar, a més del dret a les aigües dels dos rius per l’explotació de la industria del lli i del cànem.

A causa de la situació geogràfica de l’antiga vila, propensa a les inundacions per la proximitat a la llera dels dos rius i la manca de possibilitats de defensa, el rei Alfons I ordenà el canvi de situació del poble a un turó proper anomenat Pla de Santa Bàrbara. A partir d’aquest moment la vila canvià el nom pel de Montblanc.

Durant 200 anys la prosperitat de la vila augmentà considerablement fins arribar a ser una de les més importants de Catalunya, gràcies a prerrogatives i a la concessió de fires i mercats.

Durant tot aquest temps de creixement es construïren els edificis més importants de la vila com: els convents de Sant Francesc i el de la Serra i de la Mercè. A la vegada construïren també l'hospital, l’església de Sant Bartomeu, el Palau Reial i el casal dels Josa.

Un nou fenomen social s’instal·là a la vila. El call jueu començà a poblar-se, adquirint al pas dels anys, una important rellevància econòmica i comercial.

A finals del segle XIV la influència política i comercial de Montblanc era molt important, arribant a ser la setena ciutat de Catalunya.

Però, com ja he dit altres vegades, la felicitat i la prosperitat no duren per  sempre i a segona meitat del segle XIV la vila entrà en un llarg període d'abandó i decadència a causa d'un seguit d’epidèmies i males collites.

Durant molts anys Montblanc va passar, per diferents motius, etapes de recuperació, de crisi i de renaixença. Fins arribar els anys 70 del segle passat, quan algunes indústries s’instal·laren als afores del poble començant així una nova època de creixement.

A l’actualitat Montblanc és la capital de la Conca de Barberà i centre comercial, industrial i de serveis de la comarca.

Visita:

La visita comença a l’Oficina de Turisme que està situada a l’església de Sant Francesc. Aquest edifici està construït fora del recinte emmurallat de la vila. El conjunt religiós estava format per l’església, un claustre i les dependències dels monjos franciscans. Durant el segle XVIII, etapa de màxim esplendor del monestir, fou un dels centres culturals de referència de la comarca. 

A l’any 1835 quan la desamortització de Mendizábal el centre religiós va ser abandonat pels monjos i començà la degradació del conjunt arquitectònic. A l’actualitat sols queda la nau central de l’església.

La propera visita serà a les muralles. Tenen una longitud de 1500 metres i foren construïdes en el segle XIV amb pedra de les proximitats i argamassa. En el seu perímetre hi estaven incorporades 30 torres de defensa i l’accés a l’interior el feien  per 4 portes orientades als quatre punts cardinals; el portal de Sant Antoni, el portal de Sant Francesc, la torra - portal de Sant Jordi i la torra - portal de Sant Bové.

Entrareu en el recinte emmurallat pel portal de Sant Antoni i desprès d’unes petites explicacions del guia, sobre el tancament de la porta i defensa de la torre situada en un costat, el recorregut segueix fins arribar al palau reial. Aquest edifici és de propietat privada i no es pot visitar.

Seguireu la visita per l’església de Santa Maria la Major, l’església de Sant Miquel, la Casa de La Vila, els porxos de Cal Malet, el carrer dels Jueus, l’antic Hospital de Santa Magdalena i, per acabar, el Celler Cooperatiu, on us oferiran un aperitiu de cloenda.

Gastronomia:

Per  fer aquesta ruta us recomanaré els mesos de febrer, març i abril. El motiu és que són els mesos de la temporada del Calçot.

Avui dia, quasi arreu de Catalunya ens ofereixen en aquesta època la famosa calçotada, però la comarca per excel·lència és la de Valls i pobles dels voltants. A poc que pugueu espereu-vos a l’hivern per visitar Montblanc.

Restaurants:

Casa Fèlix

Carretera de Tarragona, Km. 17

Tel. 977 601 350 – 977 600 014

Valls

Masia Bou

Carretera de Lleida, Km 21,5

Tel. 977 600 427

Valls

Enllaços:

www.montblancmedieval.org

CAP NORFEU - Comarca de l'Alt Empordà

De Barcelona: A 174 Km.

Punt de trobada:

Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos en direcció cap a La Jonquera. A l'alçada de Borrassà Km 29 trobareu la sortida 4. Deixareu l’autopista per enllaçar amb la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres. A pocs minuts hi ha  un desviament a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses.

Arribant a Roses trobareu una rotonda amb uns indicadors que porten a la Ronda de Circumval·lació i al parc Natural de Cap de Creus. Sense deixar aqueta via passareu per la cara nord de la Ciutadella de Roses. Haureu de seguir recte sense deixar aquesta via i empalmar amb la Gran Via de Pau Casals. Passareu per davant dels cinemes Roses i a uns 300 metres localitzareu un rètol indicatiu que porta al Restaurant El Bulli.

Arribareu a la cala Monjoi quedant a la dreta el restaurant El Bulli. Seguiu per la carretera transformada en una pista forestal  direcció cap a Cala Joncols. A uns 800 metres passat el restaurant Chiringuito La Pelosa trobareu una cruïlla on podeu deixar el vehicle.

En aquest punt comença l’excursió a peu.

Història:

Al sud del massís del Cap de Creus i trobem una petita península anomenada Cap Norfeu situada entre les badies de Cadaqués i Cala Joncols al nord i Cala Montjoi al sud. En el punt més alt, 169 metres, hi ha la Torre Norfeu, construïda sobre l’any 1604 com a torre de guaita inclosa dins l’entramat defensiu de la badia de Roses contra els atacs del pirates. 

La Torre Norfeu és de planta circular de grans dimensions, tenia dos pisos d’alçada i doble mur a la part exterior. A l’actualitat únicament en queda el mur interior i part del primer pis. Durant la guerra del francès del segle XVII fou derruïda i posteriorment l’utilitzaren el pagesos de la zona per a usos agrícoles.

Segons la llegenda el cap Norfeu deu el seu nom al l’heroi grec Orfeu, que provocar l’aparició de la península del cap amb la seva música. Orfeu va fer un viatge pel mediterrani i quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, esclatar durant la nit una gran tempesta i el vaixell va xocar amb unes roques de la costa i s’enfonsà.

Al sortir el sol Orfeu divisar la costa i al fons les muntanyes del Canigó. Meravellat de tanta vellesa agafar la lira i començar a cantar i compondre unes meravelloses cançons. A les hores les muntanyes més properes començaren a apropar-se a les roques on Orfeu havia naufragat. Així és com va néixer el cap Norfeu.

Visita:

Després de deixar el vehicle trobareu a tocar de la pista forestal uns pals indicadors amb les direccions a seguir. Començareu pel camí de la dreta que porta a la torre Norfeu. El sender comença planer i a la dreta s’albira la Cala Monjoi, la Cala Rostella i la Punta Falconera.

A un 150 metres el camí gira a l’esquerra i comença a enfilar-se fins arribar a un rocall on el camí passa per uns graons, gira a l’esquerra i a uns 25 metres es troba la Torre Norfeu. Aquest punt geogràfic dóna al visitant una fantàstica vista panoràmica del golf de Roses, les costes d’Empúries, l’Escala i fins i tot en un dia clar es podem veure les Illes Medes.

Amb la vista saturada de paisatge podeu continuar pel camí amb una baixada continuada d’uns 300 metres. Una mica endavant hi ha una cruïlla de camins, haureu de seguir pel trencall de la dreta. El camí que queda a l’esquerra és pel que tornareu.

Després de caminar uns 400 metres més, arribareu al mirador de Norfeu. Novament la panoràmica de la costa és espectacular, enfront del mirador hi ha un caminet que porta al Cap Gros situat a uns 25 metres. Cal anar amb molta precaució per la dificultat del paviment per arribar-hi. Des de aquest punt es divisa el Cap de Creus.

Iniciareu la tornada pel camí de l’esquerra del mirador de Norfeu. La ruta porta per una zona amb més vegetació autòctona i més ombrívola per estar a la cara nord de la península. A uns 250 metres divisareu a la dreta una caseta agrícola abandonada, per l’esquerra de la caseta hi ha un caminet que porta a la Punta de la Trona.

Seguiu pel camí principal fins arribar a la cruïlla que us he comentat anteriorment. Abans de trobar la cruïlla de camins en veureu un altre a la dreta que està tancat amb una cadena i un rètol de prohibit el pas que porta per la besant nord dels penya-segats fins a l’aparcament.

A uns 20 metres d’aquesta cruïlla es troba el camí de tornada passant novament per la Torre Norfeu.  

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de les comarques de la costa com: els arrossos, els peixos, les graellades i també els entrecots i carns a la brasa. No podem deixar de banda les amanides de tot tipus i les postres típiques.

Restaurants:

Chiringuito La Pelosa

Carretera de Montjoi

Tl. 973 15 10 09

Enllaços:

SANTUARI DEL FALGARS - XALET DE CATLLARÀS - MIRADOR DE LA LLUNA (Comaca del Berguedà)

De Barcelona: A 146 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l'àrea de servei de Montserrat, que està a l'autopista de peatge C-16 de Barcelona - Manresa.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa, en aquesta última població s'ha d'empalmar amb  l’autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.

Després de Manresa haureu de seguir per  l'eix del Llobregat  E-9 / C-16 que passa per Balsareny, Navàs, Puig –reig, Gironella i Berga.

Passat Berga s'ha de  continuar per l’eix del Llobregat fins arribar a Guardiola de Berga. Cal entrar al poble i enfront de l’església hi ha el desviament de La Pobla de Lillet. Sortint del poble per aquesta carretera i un cop passat el pont del riu Llobregat un desviament a la dreta us portarà a Sant Julià de Cerdanyola.

El primer que trobareu a l'arribar a Sant Julià és una plaça. Doncs bé, girareu a l’esquerra per prendre un carrer que surt de l'extrem de la plaça i que va paral·lel al Torrent de la Font del Castell. Aquesta carretera o pista forestal és estreta, però està asfaltada, cal anar en compte. Després d’uns 4 Km, empalmareu amb la carretera que ve de La Pobla de Lillet. Haureu de seguir recte i desprès de 1 Km s'arriba a una esplanada on la carretera gira a l’esquerra. El Santuari del Falgar queda enfront, a pocs metres.

Si en lloc de girar a l’esquerra es continua recte, la carretera deixa de ser asfaltada i es transforma en una típica pista forestal. Sense deixar-la, després de 1 ½ Km, hi ha un revolt molt sobtat a l’esquerra i una pista a la dreta. Vosaltres seguireu per l’esquerra.

El camí comença a baixar. Aproximadament a 2 Km, hi ha un nou trencall a l’esquerra que indica La Pobla de Lillet. Haureu de seguir recte. Aquí la pista comença a pujar fins el xalet de Catllaràs (aneu molt en compte, comença un tram d’uns 500 metres de paviment en mal estat). 

Després de deixar el xalet a la vostra dreta la pista segueix pujant i a uns 800 metres a la dreta trobareu l'indicador del Mirador de la Lluna. S'ha de deixar el cotxe en aquest punt i fer un tram d’uns 150 metres a peu fins el Mirador.

Visita:  

El santuari de la Mare de Déu de Falgars dedicat a la Verge del mateix nom és part integrant d’un conjunt de dos edificis, una hostatgeria de dues plantes i una ermita adossada a un extrem de l’edifici principal.

L’ermita fou construïda l’any 1646 sobre les ruïnes d’una antiga ermita romànica. La imatge  de la Verge de Falgars està tallada en alabastre i es creu que té una antiguitat de principis del gòtic.

El Xalet de Catllaràs va ser concebut per a  residència dels enginyers que estaven al càrrec de les mines de carbó de la serra del Catllaràs, terme municipal de la Pobla de Lillet. El material extret d’aquestes mines era utilitzat pel funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro a Castellar de n’Hug, propietat de l'Eusebi Güell, mecenes de Gaudí.

L’opinió més generalitzada dels experts en l’obra de Gaudí, malgrat que no existeix cap documentació que ho confirmi, és que el Sr. Güell encarregà el projecte del xalet al seu protegit sobre l’any 1901.

L’original estètica de l’edifici en forma de maletí es va començar a construir l’any 1902 i es va finalitzar al 1903. És un edifici de 10 metres d’alçada i uns 20 metres de llargada. L’estructura té forma de volta de canó. Les parets de tancament de les façanes principals incorporen finestres i portes en forma de mansarda. Les parets de tancament als extrems de l’edifici són dos elements verticals amb sortints a la part superior que feien la funció de  comuna.

A l’exterior i a la façana sud-oest, hi havia l’escala d’accés als tres pisos que té l’edifici. L'originalitat d’aquesta escala fou la incorporació dins de la seva estructura de diversos serveis pel conjunt dels habitatges. 

A la planta baixa l'escala, a més de les entrades a les estances, hi tenia incorporats dos banys, una carbonera i dos safareigs. A la primera planta hi havia dues entrades per habitatges, dos banys i un espai tancat pels mals endreços.

L’interior estava distribuït en tres plantes i a cada una d’elles hi havia dos habitatges que tenien accés directe a l'exterior per l’escala anteriorment descrita. A la planta baixa també s'hi trobava la cuina i el menjador

En el transcurs dels anys el Xalet de Catllaràs va patir diverses reformes. La primera coneguda fou l’any 1907 quan es modificaren els pendents de les taulades de les finestres. L’altre reforma es realitzà l’any 1940, bàsicament per evitar el deteriorament progressiu de l’edifici. 

Les reformes més agressives es realitzaren a partir de l’any 1970. Alguns elements constructius que caracteritzaren l'originalitat de l’edifici desapareixeren com: l’escala, substituïda per una simple escala metàl·lica, la coberta fou substituïda per una de pissarra artificial i l’interior també va ser reformat adaptant-lo a les noves necessitats com a colònia de vacances. Malgrat tots aquests canvis és molt interessant passar-hi una estona admirant aquesta original construcció.

El Mirador de la Lluna és una petita plataforma de formigó col·locada sobre un monticle de roca, gairebé a l’extrem d’un penya-segat. Des d'aquest punt la vista de la cara sud del Pirineu és espectacular. A la dreta Castellar de n’Hug amb els pics de la Creueta 2067 m., la Moixera 1991 m., Cim del Pla de Baguet  2031 m i Puigllançada 2409 m.

En front el Pedraforca i la Serra del Cadí amb els pics de Comabona 2547 m., Vulturó 2648 m. i la Torre del Cadí 2562 m. A l’esquerra la Serra de les Comes i la Serra de Guixeres.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de l’interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds i plats molt treballats als fogons.

Predominen els guisats com: l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor un nou element s’incorpora en aquests plats que per ells mateixos tenen molt fonament. Són els bolets amb totes les seves varietats comestibles.

Tampoc no podem oblidar les postres casolanes.

Restaurants:

L’hostal del Santuari de Falgars

Tel, 93 744 10 95

Enllaços:

www.elbergada.org

VISITES ALS POBLES DE PALAU SATOR I DE PALS - Comarca del Baix Empordà

De Barcelona: A 130 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui amb els amics serà a l’àrea de servei de Maçanet de la Selva, a l'autopista 

AP-7  a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a  Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona i  deixar-la  per la sortida 9. Enllaçareu amb la carretera comarcal C-3 i cal seguir-la en direcció cap a Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Deixareu el poble de Llagostera a la vostra esquerra i seguireu per la C-35 en direcció cap a Palamós i La Bisbal. A uns 800 metres abans d’arribar a La Bisbal trobareu una rotonda. A la dreta hi ha el desviament que us portarà a Canapost, Peratallada i Palau-sator. 

Als afores del poble de Canapost hi ha un desviament que porta a Peratallada. Passat Peratallada i aproximadament a uns 2 quilòmetres trobareu un desviament a l’esquerra que porta directament a Palau-sator.

Per anar al poble de Pals s’ha de refer el camí des de Palau-sator fins a la cruïlla de la carretera comarcal GI-651. En aquest punt us desviareu a l’esquerra en direcció cap a Torroella de Montgrí. A uns 3 quilòmetres hi ha una nova cruïlla. A l’esquerra porta a Torroella de Montgrí i l’Estartit i a la dreta al poble de Pals, lloc on dirigireu les vostres passes.

Història de Palau-sator:

A 2 quilòmetres de Peratallada i a 3 d’Ullastret hi ha el poble de Palau-sator. Per la proximitat al poble iber d’Ullastret se suposa que els seus inicis també foren ibers.

Després de l’arribada dels romans la zona quedà dominada per aquests colonitzadors, com ho demostren les restes de diversos tipus de ceràmica de l’època romana trobada a les rodalies del poble. 

Algunes de les primeres dades escrites que hi ha de Palau-sator són de l’any 904, quan el bisbe de Girona donà les primícies de la vil·la de Palatio Maurore a tres esglésies de la zona.

A l’any 1383 el castell de Palau-sator fou venut a Bernat Miquel, secretari de Pere el Cerimoniós. Aquesta saga familiar va mantenir la propietat fins l’any 1600.

El municipi de Palau-sator està format pels nuclis de població de Palau-sator, Fontclara, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada, els mateixos que a l’edat mitja integraven les terres de la batllia de Palau-sator del s. XVII.

El poble està situat a la plana que es troba  entre el riu Daró, afluent del Ter, i el delta dels aiguamolls del riu Ter. Antigament aquesta plana, juntament amb la zona de Pals, estava farcida d’aiguamolls que posteriorment foren dessecats. A l’actualitat encara es conserven les zones humides de Pals on es cultiva l’arròs amb DO. 

Visita:

L’entrada al poble de Palau-sator la fareu  pel carrer Migdia i seguireu fins arribar a la plaça de La Font, situada a pocs metres a l’esquerra de la Torre  de les Hores. En aquest lloc hi ha un reduït aparcament on podreu  deixar el vehicle.

En un dels costats de la plaça hi ha La Font, o pou d’aigua. Enfront, una torre de defensa de forma circular que  està integrada en un reduït tros de muralla, testimoni defensiu del s.XII. 

Entrareu  al nucli antic per la porta que hi ha a la base de la Torre de Les Hores. El castell situat al centre del conjunt emmurallat va ser construït en un reduït turó que dominava tota la plana, o el que és el mateix, totes les seves possessions.

El conjunt defensiu del castell-palau està format per tres cercles. L’exterior carrer extramurs,  envolta tota l’antiga muralla. Per la part interior de la muralla el carrer Major i el de Les Mosques formen el segon cercle i el tercer envoltant l’edifici del castell és el carrer del Castell.

Un cop traspassada  la porta de Les Hores prepareu la màquina de retratar per poder immortalitzar els innumerables racons de Palau-sator.

Història de Pals:

El nucli antic de Pals està situat al cim d’un turó poc enlairat, com la majoria dels nuclis de població de la plana empordanesa, i a tocar de terrenys pantanosos que posteriorment foren dessecats per poder cultivar-hi arròs.

Les primeres dades escrites que hi ha de Pals són de finals del s.IX quan el senyor del castell Mont Aspre rebé una donació del rei de França Odon I. Malgrat la falta de documentació  es creu que els orígens ibers i romans de Pals són  semblants als dels nuclis de població dels voltants. El nom de Pals significa “Lloc pantanós” en llatí. D’aquí que el castell s’anomenava “Castellarum Montis Aspero”.

En una segona donació feta l’any 994 pels comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, la Torre de Pals i l’església de Sant Pere passaren a mans del bisbe de Girona. A finals del s.X la propietat passà a mans del noble Gausbert Vidal.

Entre els anys 1380 i 1482, Pals quedà greument afectat per les dues guerres més importants de l’època: la Guerra dels Remences i la guerra civil catalana contra Joan II.

Acabada la guerra civil espanyola de 1936 el recinte gòtic de Pals va quedar molt malmès. A l’any 1948 el Dr. Pi i Figueres juntament amb el Sr. Pere Servià i Cantó, aleshores alcalde de la vila, varen iniciar la restauració del recinte gòtic que es va perllongar durant 30 anys.

Visita:

Després de deixar el vehicle a la zona habilitada per d’aparcament per als visitants  del recinte gòtic de Pals, podreu començar la visita per l’edifici de “Ca La Pruna”, situat a la part alta de l’avinguda Paul Companyó. És un edifici fortificat de planta trapezoïdal del s.XV i a l’actualitat estan instal·lades les dependències  del Museu d’Arqueologia i la Cambra Agrària.

Seguireu la visita pel carrer de La Creu fins arribar a la Plaça Major on trobareu  l’edifici de l’Ajuntament i l’Oficina de Turisme. En aquest lloc  podreu aconseguir el mapa del recinte i la informació turística corresponent. En un costat de la plaça hi ha un arc gòtic que és la porta d’entrada a la zona emmurallada. Passat l’arc entrareu al casc antic. 

Seguint  pel carrer Major arribareu a la plaça de l’església de Sant Pere. Aquesta es començà a construir a mitjans del s.X. S'hi han fet diverses ampliacions de diferents  estils. La base és d’estil romànic, l’absis i la nau central d’estil gòtic dels s.X al XI, la portada frontal d’estil barroc del s.XVII i el campanar fou construït al s.XVIII.

Si continueu  el recorregut podreu arribar-vos a la porta nord, des d’on apreciareu dos trams de la muralla i el mirador de Josep Pla, lloc des d’on es veuen, en un dia clar, les Illes Medes.

Ara cal tornar enrere i quan sigueu a l’alçada de la plaça de l’església gireu a l’esquerra per arribar-vos  a la Torre de les Hores. És una imponent torre de l’Homenatge de planta circular que té 15 metres d’alçada. És d’estil romànic i fou  construïda sobre una base de pedra natural. Són les úniques restes que queden de l'antic castell de Pals.

A tocar de la torre de l’Homenatge hi ha una casa de construcció moderna edificada segons les normes de restauració del nucli gòtic i sobre les ruïnes de l’antic  castell de Pals. Després de visitar els racons més emblemàtics, ara, sols cal passejar pels carrers de la vila i gaudir-ne.

Gastronomia:

A causa de la variada geografia del Baix Empordà la cuina empordanesa gaudeix d’una gran varietat de productes: els peixos de la costa, les fruites i les hortalisses de les planes del prelitoral, les carns, els  embotits i els productes làctics de l’interior.

Gràcies en aquesta varietat de productes els restaurants de l’Empordà ofereixen plats tan saborosos com:

  -Les amanides i les escalivades 

 -El suquet de peix i les graellades

 -L’Arròs negre i a la cassola

 -La sèpia amb pèsols

 -El  pollastre amb escamarlans

 -El conill amb xocolata

 -El bacallà, cuinat de totes maneres.

  I, per postres, el Recuit de drap o els Bisbalencs

En qualsevol lloc, poble o restaurant sorprendran amb un exquisit plat de creació pròpia.

Restaurants:

Bona Vista

Carrer Muralla, núm 5

Tel. 972668144

Pals

Enllaços:

www.pals.es