CAMPRODON I SETCASES

De Barcelona: A 126 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, al poble de Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 i seguir-la en direcció cap a Vic – Ripoll. Passareu per Granollers, el Figaró i Tona.

Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de Besora i després de fer uns 15 quilòmetres s'arriba a Ripoll.

Des de Ripoll haureu de localitzar la carretera que porta a Camprodon. No hi ha  cap confusió ja que està molt ben indicat. La carretera segueix pel costat del conegut camí de ferro, antiga línia  de tren de via estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes. Passareu per Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i després arribareu a Camprodon.

Història:

La vila de Camprodon té els seus orígens en l’Església de Santa Maria  i el Monestir de Sant Pere, tercer monestir en importància a la zona, després dels de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Com a la majoria dels pobles de Catalunya la seva història s’inicià al voltant d’una església o un monestir.  

Corria l’any 1118 quan en Ramon Berenguer III concedí a la vila el dret de tenir un mercat, factor important pel seu desenvolupament.

La situació geogràfica i la proximitat al Coll d’Ares, pas natural entre les terres de Prats de Molló i la vall de Camprodon, va fer de la vila de Camprodon un objectiu militar en quasi totes les guerres entre França i Espanya. Durant l’any 1470, i a conseqüència de la guerra entre el rei francès Lluís XI i Joan II, Camprodon va ser cremat i saquejat. Posteriorment fou saquejat diverses vegades més; en la guerra dels Segadors (1654-1658), en la guerra entre el Lluís XIV i Carles II, en la guerra gran de 1794, i durant la primera i tercera guerra carlina del s. XIX.

Després de tots aquests  esdeveniments, Camprodon entrà en un procés d’economia sostenible. A principis del s. XX gràcies a l’esclat de la revolució industrial i a les primeres colònies d'estiuejants, instal·lades en magnífiques mansions en el passeig de la Font Nova i més tard en el passeig de Maristany, la vila de Camprodon inicià una nova etapa de creixement econòmic, que perdura fins els nostres dies.

A la segona meitat del s. XX la Vall de Camprodon aposta pel turisme d’hivern. Noves instal·lacions, com les pistes d’esquí de Vallter 2000, s’incorporaren a l'oferta turística. 

A l'actualitat els paratges monumentals de Rocabruna i Baget estan integrats al  municipi de Camprodon.

Visita:

Diversos són els conjunts monumentals a visitar a la vila de Camprodon. El primer és el Monestir de Sant Pere, d’estil romànic, fou construït el s.X per Guifret II de Besalú. És un edifici de planta en forma de creu llatina d’una sola nau. Està format per cinc absis quadrats dels quals  el central és exterior i els altres quatre estan integrats en el mur interior.

L’element més singular de l’edifici és el campanar. Aquest  està situat sobre un cimbori de forma octogonal, a diferència de la majoria de les esglésies romàniques en les que els campanars formen part d’una construcció adjunta a l’església. 

El claustre no existeix i a conseqüència de la falta de documents no s’ha pogut situar dins del recinte del monestir. Malgrat la seva inexistència s’han recuperat 5 capitells del període romànic. Quatre formen part de l’altar de l’església de Santa Maria, i el cinquè està en el Museu d’Art de Girona.

La següent visita la podreu fer a l’església parroquial de Santa Maria. És una construcció d’una sola nau amb un absis angular. En els laterals trobareu diversos altars i una capella. 

Després d’aquesta parada us dirigireu al Pont Nou. Fou construït en el s.XII i era pas obligat per travessar el riu i seguir pel camí que duia a la Cerdanya. En un dels extrems del pont trobareu una porta utilitzada per tancar l’entrada al recinte del poble.

Un cop feta la visita del pont i el seu entorn, podeu dirigir-vos al passeig de Maristany i el de la Font Nova, inici del turisme  d’estiueig a Camprodon, però abans podeu fer una passejada pels carrers comercials, on hi trobareu alguns dels productes gastronòmics típics de la vila com: els embotits casolans i les galetes de Camprodon.

Si encara us queda temps, podríeu dirigir-vos al poble de Setcases. És un racó turístic encantador. Està situat a uns 9 quilòmetres de Camprodon i a 8 quilòmetres de les pistes d'esquí de Vallter 2000. Us hi podreu quedar a dinar, ja que l’oferta de restaurants és amplia. 

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de l’alta muntanya amb plats molt treballats en els fogons com: el fricandó de vedella, estofats, peus de porc, les truites de riu i la carn a la brasa i, per descomtat, l’escudella i carn d’olla, a l’hivern.

No es poden oblidar les amanides, els embotits, el pa amb tomàquet i les postres casolanes.

Restaurants:

Per la gran quantitat de restaurants que hi ha a Setcases, resulta molt difícil recomanar-vos-en un. No obstant això, aquí en teniu un parell.

Restaurant Cal Jepet

c. Molló, 11

Tel. 972 11 61 04

Setcases

Restaurant El Pirineu

c. Ull de Ter, 

Tel. 972 13 60 50

Setcases

Enllaços:

www.setcases.info

www.camprodon.cat

MONESTIR DE PEDRALBES - Comarca del Barcelonès

De Barcelona: A 0 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta d’entrada del Monestir de Pedralbes.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’avinguda de la Diagonal i seguir-la en direcció cap a Sant Just. A uns 500 metres després de les torres de La Caixa  trobareu la plaça de Pius XII. A l’esquerra hi ha l’hotel Princesa Sofia i a la dreta l’Avinguda de Pedralbes.

Caldrà desviar-vos a la dreta per agafar l’Avinguda de Pedralbes en direcció nord fins arribar al final de l’avinguda. En aquest punt divisareu enfront les parets del monestir. A partir d’aquest moment cal començar a trobar aparcament pel vehicle.

Història:

El monestir va ser fundat l’any 1326 per la reina Elisenda de Montcada amb el suport del seu marit el rei Jaume II el Just. Es construí amb la finalitat de que la reina hi passes la resta dels seus dies després de la mort del seu marit, ja que l’edat i la precària salut del monarca preveien un desenllaç proper.

El monestir es va inaugurar el 3 de maig de 1327 amb una missa solemne. Una reduïda comunitat de monges clarisses provinents del convent de Sant Antoni de Barcelona estava al càrrec del manteniment del monestir, la majoria d’elles eren filles de nobles.

La reina aconseguir diversos privilegis pel monestir a més de les terres pel manteniment de la comunitat. Gràcies a un d’aquests privilegis el monestir quedava sota la protecció de la ciutat per mediació del Consell de Cent, que es comprometia a defensar-lo en cas de perill.

A tocar del monestir la reina va fer construir un palau, lloc on hi va residir des de la mort del rei, l’any 1237, fins a la seva mort, l’any 1364. La reina Elisenda deixà escrit en el seu testament que el palau fora derruït a la seva mort.

Al llarg dels segles el monestir ha passat per diverses penúries i esdeveniments polítics fins que va arribar la desamortització de Mendizabal de 1835. Després de la crema de convents a Barcelona, les monges van fugir i no tornaren al monestir fins al cap de tres anys.

Gràcies a que el monestir no quedà afectat pels aldarulls de la desamortització, es va poder mantenir en bones condicions el conjunt monàstic. A partir de 1949 una part del monestir fou oberta al públic. A finals de 1975 es construir un nou convent a l’antic hort, per poder incorporar totes les instal·lacions al Museu-monestir de Pedralbes.

Visita:

A la dreta de l’entrada al recinte monàstic, lloc on comprareu les entrades, hi ha la plaça del Monestir i a un dels costats hi trobareu l’accés a l’església. 

El conjunt arquitectònic del recinte és d’estil gòtic. L’església és de planta rectangular i d’una sola nau i entre els contraforts hi ha diverses capelles. El sostre està cobert per voltes de creueria. Al costat dret abans d’arribar a l’absis es troba la tomba de la reina Elisenda de Montcada. Aquesta tomba té dues cares, cada una amb diferent decoració artística. A la cara que dóna a l’església la reina està vestida amb roves de sobirana i a l’altra cara, que dóna al claustre, es presenta com a vídua i penitent. 

Uns dels elements a destacar de l’església són els tres cors, dos alts i un de baix, que eren utilitzats per la comunitat de les monges i pels frares franciscans que assistien espiritualment a la comunitat de les monges els quals vivien en un convent annex.

L’accés al recinte de la comunitat de les monges i a la vegada al claustre el fareu per una porta situada a un extrem del punt d’informació.

El claustre està considerat un dels recintes més gran i important del gòtic català. Té tres pisos d’alçada i diverses cel·les on es retiraven les monges pel seu recolliment.

Després d’accedir  al claustre haureu de girar a la dreta per iniciar la visita al recinte. A  pocs metres trobareu la capella de Sant Miquel. Les pintures són obra de Ferrer Bassa considerat el  Giotto català. En aquesta obra es poden apreciar les influències de l’estil Italo-gòtic a les pintures de la mort i passió de Jesús, a la de la caritat, etc.

A la sortida de la capella de Sant Miquel trobareu a la dreta el sepulcre de la reina Elisenda, la sala capitular, la cuina i altres dependències que podreu seguir gràcies a l’audio-guia que es lloga a l’entrada.

Gastronomia:

La proximitat al centre urbà de Barcelona fa que no us recomani un tipus determinat de cuina o de menjar, ja que podreu triar entre les cuines de mercat, menjar rapit, exòtic o internacional.

Restaurants:

???

Enllaços:

SANT JOAN DE LES ABADESSES - Comarca del Ripollès

De Barcelona: A 111 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, al poble de Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i sense deixar-la us dirigireu cap a Vic.

Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora i després de fer uns 15 quilòmetres arribareu a Ripoll.

Arribant a Ripoll haureu de localitzar la carretera C-26 que porta a Camprodon. No hi haurà cap problema ja que està molt ben indicada. La carretera segueix pel costat del conegut camí de ferro, antiga línia de tren de via estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes.

Arribant a Sant Joan i després de traspassar el riu Ter comenceu a buscar aparcament i  dirigir-vos al Monestir. En un costat de l’edifici trobareu l’oficina de turisme on haureu de comprar les entrades per a la visita guiada que  inclou la visita al Molí del Monestir.

Història:

El Monestir de Sant Joan de les Abadesses fou fundat l’any 887 pel comte de Barcelona Guifré el Pilós. El projecte inicial era crear un  monestir estrictament femení regit per les normes Benedictines. La primera Abadessa va ser Emma la filla de Guifré. L’objectiu principal, després de la conquesta del territori als sarraïns, era la repoblació amb gent d’arreu del comtat i, a la vegada, augmentar el patrimoni familiar amb la cessió de les terres al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat així en els seus inicis.

Passaren els anys i les abadesses se succeïen d'una a l’altre fins arribar a Ingilberta, filla bastarda del comte Oliva Cabreta de la Cerdanya. En aquests temps el patrimoni del Monestir augmentà considerablement, arribant les seves possessions prop de la ciutat de Barcelona.

Com sempre les enveges i la necessitat d’acumular territori varen fer que l’any 1016 el comte de Besalú Bernat Tallaferro, acompanyat d’un nombrós seguici, visités el Papa i acusés  a les monges de l’Abadia de conducta immoral i pecaminosa.

Aquesta suposada conducta passà a coneixement popular i la tradició lligà els fets immorals a les històries del Comte Arnau.

A l’any següent de la visita del comte de Besalú al Vaticà, el papa Benet VIII acusà a les monges de Sant Joan de “Bagasses de Venus” i tancà el monestir. Posteriorment instal·là una comunitat de clergues dependents de la Santa Seu. 

A partir de l’any 1020 i durant 289 anys, 15 Abats i una Abadessa administraren el patrimoni de Sant Joan de les Abadesses.

A l’any 1592 el monestir va ser secularitzat i el convertiren en una col·legiata. Després de 339 anys (l’any 1931) el conjunt arquitectònic va ser declarat Monument Històric Artístic. 

Visita:

Per fer la visita guiada al Monestir haureu de dirigir-vos a l’Oficina de Turisme. La trobareu al Palau de l’Abadia que  està  a la plaça de l’Abadia, 9.

Una de les visites més recomanables i que quasi us ocuparà tot el matí, és la que comprèn la visita al Monestir i al Molí Petit. És un antic molí de farina que pertanyia a l’Abadia i que a l’actualitat està transformat en un centre d’interpretació. Per informar-vos sobre les hores d'inici de les visites guiades caldrà telefonar al número 972 72 05 99.

La visita al monestir comença en el claustre, aquest és de planta trapezoïdal i d’estil gòtic. Està separat dels murs de l’església per les dependències del monestir  i la torre quadrada del campanar. El campanar no és l’original ja que l’any 1428 un fort terratrèmol va fer caure el campanar romànic sobre l’absis central de l’església. Després del desastre va caldre reconstruir el sostre del transsepte quedant el campanar pendent de restauració fins anys després.

Una reduïda porta dóna accés a l’església la qual és de planta en forma de creu llatina i té una nau central de 58 metres de llargada i un sostre amb volta de canó. El transsepte quasi té les mateixes mides de la nau central. A un dels extrems d’aquesta nau hi ha un magnífic absis amb tres absidioles. En els extrems del transsepte podreu admirar dues absidioles més i el portal de Sant Mateu. És d’estil romànic, i està format per quatre arquivoltes amb dues columnes a cada costat i els seus corresponents capitells esculpits amb motius vegetals i figures. Aquest portal és l’accés principal a l’església. 

Després de passar-vos una bona estona dins l’església i el claustre, escoltant les explicacions del guia, sortireu a l’exterior a fer una ullada a les estructures arrodonides de les absidioles i l’absis.

Acabada la visita al monestir, el guia us portarà al Molí Petit, antic molí fariner del segle XII, que pertanyia al monestir.

Situat a uns 300 metres del monestir, i a tocar de la llera de la Riera de Arçamala, és a l’actualitat un centre d’Interpretació i Ecomuseu. La visita comença amb un audiovisual sobre la vida i funcionament del Molí Petit en l'època de màxima esplendor del monestir. La durada és d’uns 30 minuts.

La visita continua a la planta baixa de l'edifici on està representat el funcionament de les moles, l’antiga  cuina, estris del camp i alguns plafons explicatius. La visita guiada acaba a l'exterior del molí, on podreu veure la bassa on quedava recollida l’aigua que arribava per un canal de  500 metres de llargada, des de la resclosa situada a la part alta de la riera.

La durada d’aquesta visita és d’una hora aproximadament, que junt amb  l’altra hora de la visita al monestir, quasi arribareu a l’hora de dinar. 

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral.

Se’n poden destacar les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

La Teuleria 

Ctra. Camprodon, Km. 15.6  

Tel 972 720 507

Enllaços:

santjoandelesabadesses.cat

VISITA ALS POBLES DE PORRERA I SIURANA - Comarca del Priorat

De Barcelona: A 135 Km.

Punt de trobada:

En aquesta sortida el punt de trobada serà a l'àrea de servei Charlie Ribel, que està situada a l'autopista del Garraf  C-32 a l’alçada de Vilanova i La Geltrú.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista de la costa C-32 i us haureu de dirigir cap a Sitges, Vilanova i La Geltrú i El Vendrell.

En aquesta última població, s'ha d'enllaçar amb l’autopista A-7 i agafar-la en direcció cap a Tarragona i València. A uns 2 quilòmetres de Tarragona   es troba la sortida 34. Deixareu l’autopista per aquesta sortida i seguireu per la carretera T-11 que porta a Reus. Sense deixar l’autovia s'empalma amb la carretera N-420 que porta a Falset. Després de fer uns 20 quilòmetres trobareu a la dreta un desviament que us durà directament a Porrera. 

Per anar a Siurana des de Porrera haureu de seguir per la carretera TP-7402 que surt del centre del poble i arribar-vos a Cornudella de Montsant. A la sortida del poble de Cornudella hi ha  un desviament a la dreta que us portarà directament a Siurana.

Història de Porrera:

Les terres del municipi de Porrera són de secà, i per tant, els cultius de la zona són preferentment: la vinya, els ametllers i els avellaners. El municipi té una superfície de 28,54 Km2 i una població de 464 habitants. Gairebé tots dediquen les seves activitats laborals a feines relacionades amb la vinya i el vi.

Les primeres dades que hi ha de Porrera són de principis del segle XII. El poble era conegut amb el nom de Vallporriera i formava part de les terres de Siurana, fins que l'Albert de Castelllvell va fer donació d’aquestes terres al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona situat a la comarca del Garraf. La donació de les terres al monestir estava condicionada a la responsabilitat de fer el repoblament del territori.

Però, la distancia existent entre el monestir de Sant Vicenç i Porrera va fer que durant quasi 100 anys la repoblació de les terres fora pràcticament nul·la. A causa d’aquest fet, començà un contenciós entre els poders polítics i religiosos del moment. 

A l’any 1263 i després de la intervenció del bisbe de Tortosa, el monestir de Pedrabona cedí les terres a la cartoixa  d’Escaladei.

A partir d’aquest moment Porrera participà activament en diferents esdeveniments polítics i militars de Catalunya. Són de destacar la Guerra de Successió Espanyola  ajudant a l’Arxiduc Carlos. A principis del segle XIX el poble participà activament  en la Guerra de La Independència Espanyola contra les tropes de Napoleó.

Visita de Porrera:

La visita a Porrera està bàsicament orientada a les bodegues productores de vi amb denominació d’origen Priorat. En el terme municipal de Porrera es poden trobar fins a 13 bodegues. Per concretar una visita guiada a una d’elles caldrà entrar a la pàgina web www.porrera.org. En aquesta pàgina trobareu totes les bodegues del municipi i podreu sol·licitar una visita. Per altra banda us diré que jo vaig fer la visita a la bodega Cims de Porrera S.L,  i varen ser molt atents amb nosaltres.

Finalitzada la visita a la bodega es pot fer una passejada pels carrers del poble seguint la ruta dels “Rellotges de Sol”. Descobrireu a les façanes de les cases 13 rellotges  diferents i d'originals dissenys. Us agradaran!.

Història de Siurana:

A les terres de la comarca del Priorat s'hi troba el poble de Siurana. És un petit nucli urbà situat a 737 metres d’alçada que pertany a Cornudella de Montsant. Està al cim d’un penya-segat de roca calcària, en el cor de la  serra de Montsant. Al peu del promontori hi ha el pantà de Siurana. Les vistes des de Siurana són magnífiques.  Actualment  hi ha censats al poble 30 habitants.

A l’any 711 els sarraïns envaïren la península i 4 anys desprès aprofitant les rutes romanes arribaren  a Catalunya, però no fou fins a mitjans del segle IX que no començaren a fer assentaments permanents en el territori de la serra del Montsant. A mitjans del segle XI el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, inicià la reconquesta de les terres del sud de la Catalunya Vella amb el ferm propòsit de conquerir la ciutat de Tarragona. 

És en aquest moment quan Siurana, gràcies a la seva situació geogràfica, adquirí un veritable interès militar, convertint-se en l’avantguarda dels territoris musulmans i lloc on s’hi varen fer forts.

El castell de Siurana era el cap i casal del poder polític i militar d’un extens territori que comprenia bona part de l’actual comarca del Priorat, Baix Camp, Alt Camp, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Poc a poc les tropes del comte de Barcelona amb el suport de Bertran de Castellet conqueriren els territoris de la plana i rodalies del castell de Siurana que  a la vegada eren les econòmicament més fortes. A l’any 1153 el castell passà a mans de Bertran de Castellet amb el compromís de repoblar novament el territori. 

L’interès turístic de Siurana està centrat bàsicament en tres  aspectes: les vistes panoràmiques, la tranquil·litat de l’entorn geogràfic i la visita a l’església de Santa Maria. L'església és d’estil romànic del segle XII i d’una sola nau, amb un absis semicircular, llis per la part exterior. La porta d'entrada està en una de les parets laterals. Les característiques principals d'aquesta portalada són els quatre arcs dovellats i les seves corresponents pilastres laterals. No deixeu de fer una passejada pels tres carrers que té el poble i arribar-vos al lloc anomenat el salt de la Reina Mora.

Segons la llegenda recollida per l’escriptor Joan Amades, Siurana era el domini de la reina mora Abd-el-azia, tal com he comentat anteriorment, últim reducte dels sarraïns a Catalunya. Després d’uns quants intents de reconquesta del castell per les tropes cristianes dirigides per Amat de Claramunt, senyor de Tarragona, decidiren utilitzar un altre medi no militar de conquesta, la traïdoria. 

En un moment determinat les tropes cristianes entraren en el recinte del castell i la reina Abd-el-azia per evitar ser capturada, decidí llançar-se pel precipici del penya-segat amb el seu magnífic cavall blanc, just en el lloc anomenat el salt de la Reina Mora. En aquest punt podreu veure marcades a la roca les petjades de les ferradures del cavall de la reina, per l’impuls d’aquest en el moment del salt, segons diu la llegenda.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és el producte d’un profund i elaborat treball en els fogons, acompanyats d’uns excel·lents vins. Els plats fets amb conill, cargols i bolets del Montsant són la base dels guisats, brous i escudelles. Salses elaborades amb ametlles, avellanes i panses com pot ser la salsa romesco. Tampoc poden faltar els excel·lents peixos de la propera costa de Tarragona.

Restaurants:

La Siuranella

Tel. 977 821144

Siurana

Restaurant Siurana

c/ Major

Tel. 977 821 027

Siurana

Enllaços:

www.porrera.org