*Santuari de Nostra Senyora del Coll i Amer
*Castell de Blanes i Jardí Botànic
*Castell d'Hostalric
*Castell de Montsoriu i Arbúcies
*Sant Hilari Sacalm
*Caldes de Malavella
*Vaixell de Blanes a Tossa de Mar
SANTUARI DE
NOSTRA SRA. DEL COLL I AMER
NOSTRA SRA. DEL COLL I AMER
De Barcelona:
A 114 Km.
Punt de trobada:
Àrea de servei del
Montseny, Autopista AP-7, entre Parets i Sant Celoni.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista
AP-7 i us dirigireu a La Jonquera. Deixareu l’autopista per la sortida 9 per
enllaçar amb la carretera N-2 en direcció cap a Girona. A uns 3 Km haureu de
sortir de la carretera general per agafar la C-63 en direcció a Santa Coloma de
Farners. Dins del nucli urbà localitzareu la carretera comarcal C-152 en direcció
cap a Olot. A 4 Km de Santa Coloma aquesta carretera canvia de nomenclatura i
passa a ser la C-63.
Un cop arribeu a Anglès, haureu
de vigilar de no passar-vos de llarg del desviament que hi ha a l'esquerra de
la carretera GI-542 que porta al poble d'Osor i a Sant Hilari Sacalm.
Història:
El nucli urbà d'Osor està a
uns 8 Km d'Anglès envoltat de les verdes muntanyes que formen Les Guilleries i
al bell mig de la vall d’Osor.
El municipi té 450
habitants i està format per tres nuclis
de població: el nucli urbà, els veïnats de les Mines d’Osor i el de Santa Creu
d’Horta.
Les primeres notícies
escrites que existeixen del poble d’Osor, són de principis del segle X quan
queda documentada per primera vegada la parròquia de Sant Pere d’Osor. A finals
del mateix segle els senyors de la Vall d’Osor esdevenen independents dels castells de Sant
Hilari i Solterra.
Però, no és fins el segle XII
quan Ramon Berenguer IV concedeix els privilegis per crear un consell format pels
caps de família i poder resoldre els problemes domèstics de la Vall d’Osor.
A partir del segle XII,
Bernat de Centelles, Sibil·la de Saga, Isabel de Cabrera i Artau de Forges, senyors
feudals d’Osor, es varen fer càrrec de la Vall, però va ser a mitjans del segle
XIV quan Bernat II de Cabrera comprà els dominis de la Vall i començà una etapa
d’estabilitat i creixement.
Al llarg dels temps Osor s’involucrà
en els diferents esdeveniments històrics de Catalunya començant pels terratrèmols
de principis del segle XV, els atacs dels bandolers, com en Joan Sala
“Serrallonga” i la Guerra de Successió.
A principis del segle XIX,
Osor comença a sortir de l'aïllament geogràfic gràcies a l’acabament de la carretera que uneix el poble amb Anglès
i Sant Hilari Sacalm. Per aquest motiu s’inicià al poble un procés de
modernització i industrialització.
Diferents
indústries instal·len els seus tallers al municipi: els carboners, els pipàires,
els roders, etc. i no podem oblidar les Mines d’Osor que funcionaren
des de l’any 1821 fins l’any 1980.
A l'actualitat els osorencs
es dediquen a la indústria de la fusta, la jardineria i el turisme rural.
Visita:
La majoria dels llocs d’interès
del municipi d’Osor estan fora del nucli urbà. Els esmentaré a continuació,
però sols en visitareu dos en aquesta ruta.
-
Les Mines d’Osor.
-
El Santuari de la Mare de Déu del
Coll, conjunt arquitectònic de tres edificis on un d’ells és una església d’estil romànic d’una sola
nau.
- Santa Creu
d’Horta, església d’estil neoclàssic, de les més antigues de les Guilleries.
-
El Subirà de Santa Creu, Masia del
Segle XIII.
-
Nostra Senyora del Part, santuari
dedicat al part de la Verge.
-
El Pantà de Susqueda.
Les Mines
d’Osor estan a 5 Km del poble en el tram de carretera que ve d’Anglès.
És una mina d’on s’extreia la blenda de plom i espat de fluor. Té un pou de 290
metres de profunditat i 11 plantes. A l’actualitat sols podreu veure les ruïnes
de les instal.lacions i el pou d’extracció.
El
Santuari de la Mare de Déu del Coll està situat quasi al cim de la serra del Coll a 6 Km del nucli urbà. Per arribar-hi haureu
de travessar la riera d'Osor pel pont dels
Soldats, que està a la sortida del poble en direcció a Sant Hilari, la
carretera és estreta, haureu de tenir precaució.
Després d’uns 4 Km
arribareu al coll de Nafré on trobareu a la dreta l’inici d’una pista forestal
que porta al pantà de Susqueda. Seguireu recte per la carretera asfaltada fins trobar
el Santuari del Coll.
El Santuari és un conjunt
de tres edificis on hi ha una l’església d’estil romànic primitiu, dedicada a
la Mare de Déu del Coll. Les primeres dades documentals del Santuari són de
primers del segle XII, quan s’hi construí
un monestir benedictí que depenia de l’abadia d’Amer.
L’edifici de l’església té
una sola nau amb un absis circular. Sobre la façana hi ha i un campanar d’espadanya
de dos pisos. La imatge original de la Verge i el frontal de l’altar del segle XII
estan al Museu Episcopal de Vic. La decoració
de l’interior de l’església és molt sòbria.
Un dels dos edificis
restants està dedicat a restaurant, lloc on podeu quedar-vos a dinar i des d’on podreu admirar
les vistes panoràmiques del pantà de Susqueda, les cingles del Far i la serra
del Collsacabra.
Després de dinar refareu el
camí fins el Coll de Nafré, punt on us desviareu a
l’esquerra per continuar pel camí forestal
en direcció al pantà de Susqueda. A uns 2 Km d'iniciar el descens hi ha una
cruïlla, s’ha d'agafar el camí de la dreta i no deixar-lo fins arribar a la
resclosa del pantà. Aquí podeu passar-vos una estona gaudint de la grandiositat
de la resclosa.
La pròxima parada serà el
poble d'Amer. La particularitat del nucli urbà està a la Plaça de la Vila o Plaça Porxada. La
segona plaça porxada més gran de Catalunya amb la particularitat de què tots els
porxos sons diferents.
Aquesta plaça és punt i lloc
de trobada de tots els esdeveniments culturals i polítics del poble. De ben
antic la vida d’Amer està molt lligada al monestir benedictí de Santa Maria d’Amer
fundat el segle X.
Després de la
desamortització de Mendizábal a l’any 1835, els monjos abandonaren el monestir
i l’església passà a ser parròquia del poble.
Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és
la clàssica de muntanya: canelons, escalivades, estofats de senglar, graellades
de carn, peus de porc i, a la tardor, plats elaborats amb els esperats bolets.
Per postres els clàssics gelats, pastissos, mató i postres de músic.
Restaurants:
Santuari del Coll
Tel. 972 190 191
Enllaços:
CASTELL DE BLANES I JARDÍ BOTÀNIC
De Barcelona:
A 70 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l’àrea de servei de
Palafolls a l'autopista C-32. Aquest punt està gairebé al final de l’autopista,
abans de la sortida cap a Tordera i Malgrat.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autopista de peatge C-32 en direcció
cap a Palafolls, que va paral·lela a la costa
per l’interior a una distància d’entre 1
i 2 quilòmetres.
Passareu per Mataró, Arenys, Calella i Santa Susanna.
Un cop passada l’àrea de servei de Palafolls (punt de trobada), seguireu per
l’autopista fins arribar a la confluència amb la carretera comarcal GI-600 on hi ha una rotonda, punt on acaba l’actual traçat
de l’autopista del Maresme.
Seguireu pel desviament de la dreta que porta als
pobles de Blanes i Lloret. Arribat a Blanes cal que us dirigiu al Passeig Marítim.
Sota del passeig hi ha un aparcament subterrani lloc on podreu deixar el cotxe.
Història:
Al nord de la comarca del Maresme es troba el riu
Tordera, línia divisòria entre les comarques de la Selva i el Maresme. La història
de la presència de l'home en aquesta zona comença entre els segles III i IV a.C
on diversos assentaments Ibèrics estaven establerts.
Després d’un temps sota la influència de l’Imperi de
Roma, la zona passà a mans dels visigots, els àrabs, els francs i finalment els
diferents senyors feudals. A partir de l’any 1002, vàries famílies de vescomtes
i comtes com els Sunifred de Girona, els
Blanes i els Cabrera administraren el territori fins ben entrat el segle XVI. El
darrer senyor de la vila fou el Duc de Medinacelli.
Al segle XVIII, després de la guerra de Successió
(1714), Blanes començà a sortir de la depressió econòmica i s’inicià un període
de creixement. Però, no és fins a mitjans del segle XIX, amb l’arribada del
ferrocarril, la primera instal·lació elèctrica, la construcció del port i la
instal·lació de la fabrica SAFA, a principis del segle XX, que s’inicià el
veritable ressorgiment del poble de Blanes.
Després de la Guerra Civil Espanyola, un nou
fenomen capgira la clàssica economia de
la zona, el turisme, fet que potencia el sector dels serveis i la construcció.
Visita:
La visita comença al turó de Sant Joan, de 173 metres
d’alçada on hi ha una fortificació de planta quadrada, construïda a mitjans del
segle XIII. Incorpora dins del recinte una torre de guaita, de forma circular,
que ja existia.
Per anar-hi cal seguir els indicadors que porten al
Jardí Botànic i desviar-se l’esquerra a mitja pujada. Haureu de seguir els
indicadors que porten a Sant Joan.
Com edifici històric no té gaire interès, però,
l’encant del punt és la vista panoràmica de Blanes i tot el seu entorn,
començant pel nucli del poble amb la platja i sa Palomera, i continuant per la
plana del riu Tordera juntament amb una panoràmica del començament de la Costa
Brava.
La propera parada serà el Jardí Botànic Mar i Murtra.
L’any 1924 el Sr. Karl Faust compra les 14 hectàrees del futur jardí i comença
a construir-lo. La visita consisteix en un circuit circular que s’inicia en un
gran espai dedicat a una extensa col·lecció de plates grasses i cactus.
Seguint el recorregut arribareu a la Pèrgola, una
zona humida on les plantes subtropicals inunden tots els racons. A continuació
passareu pel Jardí Temperat, per un bosc de canya de bambú i per l’estany
d’aigua dolça, que té una interessant col·lecció de plantes aquàtiques.
Sense deixar el camí senyalitzat arribareu a un punt
on el camí voreja la costa fins trobar un mirador situat sobre les cales de la
Costa Brava. En aquest punt el circuit s’enfila per unes escales i passa per
uns racons veritablement interessants, per l’abundant varietat de vegetació. Després
de 60 minuts de passejada tornareu al punt de partida.
A la tarda podeu fer una passejada pel poble. Pregunteu
pel carrer Ample, que és un carrer perpendicular a la platja i un dels més
importants de la zona comercial del casc antic de Blanes. A mig carrer, tocant
a la façana d’unes cases, trobareu la Font Gòtica. Es tracta d’una peça de
planta octogonal, única del Gòtic Civil Català de principis del segle XV. Fixeu-vos
en les gàrgoles de figures humanes, el medalló central amb l’escut d’armes dels
Cabrera i els sis brolladors d’aigua.
Després de passar una estona admirant la font,
dirigireu les vostres passes al Castell-Palau dels Vescomtes de Cabrera. És un edifici
que està enganxat a l’església parroquial de Blanes. Els primers senyors del
castell varen ser la família Blanes, després passà a mans dels Cabrera i
posteriorment va ser destinat a diversos usos, entre ells el de caserna
militar.
Durant les guerres contra França l’edifici quedà molt
malmès i a l'actualitat, només queda de l’època, la façana i el campanar. La
resta ha estat reconstruït.
Gastronomia:
El peix és un
dels elements principals de la cuina de Blanes. Per això trobareu a qualsevol
dels restaurants del municipi tots els plats relacionats amb aquesta matèria
primera.
Restaurants:
L’oferta de restaurants a Blanes és tant àmplia que
resulta molt compromès recomanar-ne un.
Can Flores
Esplanada del Port
Tel. 972 33 00 07 – 972 33 16 33
Blanes
El Mirador del Port
Esplanada del Port
Tel. 972 35 14 51
Blanes
Enllaços
www.blanesturisme.cat
CASTELL D'HOSTALRIC
De Barcelona:
A 60 Km
Punt de trobada:
El
punt de trobada d’aquesta excursió serà a l’àrea de servei del Montseny,
situada a uns 5 quilòmetres abans de la sortida 11, Sant Celoni-Montseny.
Com arribar-hi:
Per
arribar al poble d’Hostalric i a la vegada al castell haureu de localitzar
l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Cal deixar la via rapida per la
sortida 10, destinació Hostalric i Blanes.
Després
de passar el peatge trobareu una rotonda. Haureu de dirigir-vos a Hostalric Centre
per l'avinguda Coronel Estrada, fins arribar a la Plaça dels Bous. Aquesta
plaça està habilitada per aparcament, lloc on haureu de deixar el vostre
vehicle.
Dels
dos extrems de la plaça surten el carrer Major i el carrer Ravalet. Començareu
a caminar per aquest últim carrer fins arribar a l’edifici de l'Ajuntament, no
teniu pèrdua, enfront de la porta i en el costat dret del carrer hi ha la Torre
dels Frares.
En
el patí interior de l'Ajuntament trobareu l'Oficina de Turisme on us donaran
tota la informació necessària per fer la visita del castell i de la muralla.
Història:
El poble d'Hostalric està
situat sobre d’un turó de roca basàltica de 186 metres d’alçada sobre el nivell
del mar i al costat esquerra de la llera del riu Tordera. El castell fou
construït sobre les restes d’un assentament iber.
Des de ben antic la
situació geogràfica del castell permetia el control de les vies de comunicació
entre els pobles de l’interior i la costa. Una de les vies més importants era l’anomenada
pels romans Via Augusta que comunicava Girona amb Barcelona i Tarragona. A l’actualitat l’autopista AP-7
segueix en molts trams aquesta famosa
ruta.
La primera dada
documentada del castell d’Hostalric és de l’any 1106, en la que es fa referencia
del jurament de fidelitat del vescomte de Cabrera a Ramon Berenguer III de
Barcelona.
Els vescomtes de Cabrera eren
els propietaris del castell d'Hostalric juntament amb els castells de Blanes i
Montsoriu, aconseguint així un extens domini de terres que abastava des de la
costa al sud, les planes de la Selva a l'est, les terres de la Vall del riu
Tordera a ponent i les terres dels pobles de la falda del Montseny al nord.
Hostalric guanyà rellevància
política i econòmica en el moment en què
els vescomtes varen fer del poble el centre administratiu
de totes les seves terres.
A causa de la situació geogràfica
i el valor militar del turó, el castell s'implicà en quasi totes les guerres
importants de l’edat mitjana. Va participar a l’any 1640 a la guerra contra el
rei Felip IV. També participà a la
guerra de successió de Felip V i a la guerra de la Independència contra
l’exèrcit francès.
Visita:
A l'oficina de turisme
podreu contractar la visita autoguiada al castell. Us facilitaran una clau per
obrir i tancar les diverses portes que anireu trobant al llarg del recorregut
per l'interior del castell. També us donaran un fulletó on trobareu les
explicacions detallades dels diferents punts interessants del recorregut i un
distintiu turístic que haureu de deixar en el vehicle per no pagar
l’aparcament.
Abans de marxar de
l’Oficina de Turisme pregunteu pels horaris de visita de la Torre dels Frares
que està enfront de l’Ajuntament. Amb tota la documentació i la clau del
castell haureu d'iniciar la caminada retornant a la Plaça dels Bous. A l'altre
extrem de la plaça hi trobareu el carrer Major i per aquest carrer s'ha
d'iniciar la pujada en direcció al castell.
Passada la Plaça de la
Vila trobareu a la dreta una reixa que dóna accés a quatre torres: la torre de Barcelona, la torre d'Ararà, la
torre de Tuïes Negres i la torre d’en Cais. Podreu accedir a les quatre pel
passeig de guaita recentment restaurat i fer una ullada pels merlets a la banda baixa de la muralla.
Acabada la visita a les
torres de la muralla seguireu caminant pel carrer Major en direcció al Portal
de Barcelona, haureu de sortir del recinte emmurallat i continuar per la Via
Romana fins arribar al punt d’inici de la visita guiada i porta d’entrada al
castell. Tot el circuït fins arribar al castell està molt ben indicat en el
mapa que us hauran donat a l'Oficina de Turisme.
Haureu de pujar per unes
escales fetes en un terraplè que us
portaran directament a l’entrada subterrània del castell. Aquesta entrada està guardada
per una porta reixada de ferro que s'ha d’obrir amb la clau proporcionada per l'Oficina
de Turisme.
Ara és el moment de
començar a gaudir de la visita al castell d’Hostalric i seguir amb molta
atenció les explicacions del fulletó informatiu. Començareu a veure la
cisterna, el fossat, el portal de carros, el cos de guàrdia, el semibaluard de contraguàrdia,
el baluard del polvorí, etc.
No deixeu de seguir les
recomanacions del fulletó, apagant i encenent els llums o obrin i tancant les
portes a mida que anireu passant per les
diferents estances.
Gastronomia:
L’oferta
gastronòmica de la zona és molt variada, però sempre sobre la base de la típica
cuina de les terres de l’interior de Catalunya amb tocs de cuina moderna. Diversos plats com: amanides tèbies, coca de
bolets de temporada, civet de porc senglar, cargols a la llauna, peus de porc i,
a l’hivern, calçotades, poden fer de la trobada amb els amics o la família al
voltant de la taula una reunió gastronòmica.
Restaurants:
La Fortalesa
Tel. 972 864 122
Castell d’Hostalric
Enllaços:
www.hostalric.cat
Can Puig
Tel. 972 860 024
Sant Feliu de Buixalleu
CASTELL DE MONTSORIU I ARBÚCIES
De Barcelona:
A 68 Km.
Punt de trobada:
El
punt de trobada d’aquesta excursió serà a l’àrea de servei del Montseny,
situada a uns 5 quilòmetres abans de la sortida 11, Sant Celoni-Montseny.
Com arribar-hi:
Per
arribar al castell de Montsoriu haureu de localitzar l’autopista AP-7 en
direcció cap a Girona. Deixareu la via ràpida per la sortida de Sant Celoni i haureu
d'empalmar amb la carretera C-35 en direcció cap a Hostalric.
A
uns 6 quilòmetres de Sant Celoni trobareu un desviament a l’esquerra que us
portarà a Breda per la carretera GI-552. Passat Breda, a la sortida del poble,
divisareu dalt d’un turó el vostre destí, el castell de Montsoriu.
Seguint
per la GI-552, a uns 2 quilòmetres, trobareu el Coll d'Orri. A l’esquerra
d’aquest punt geogràfic hi ha un desviament i un rètol que indica la direcció
del castell de Montsoriu i Fogueres de
Montsoriu.
Després
de recórrer uns 2 quilòmetres per aquesta carretera secundaria en direcció cap
a Fogueres de Montsoriu, trobareu a la dreta un rètol que indica la direcció del
castell. Uns metres més endavant hi ha l'accés a l'aparcament de vehicles. Després
de deixar el vehicle a l’aparcament haureu de tornar a peu a la carretera i
seguir per la pista forestal que haureu trobat abans d'accedir a l'aparcament,
on hi ha el rètol de la direcció del castell.
Història:
Situat
a l’extrem sud-est del Parc Natural del Montseny i al cim d’un turó de 615
metres, podreu admirar la magnífica estructura defensiva del castell de
Montsoriu.
Les
primeres dades escrites que es tenen d’aquest edifici són de principis del s.XI.
Però, segons els objectes trobats a les rodalies del turó els quals es
conserven al Museu Etnològic del Montseny d'Arbúcies, el turó ja havia estat
ocupat per una de les tribus d’Ibers establertes a la comarca de La Selva.
Els
vescomtes de Cabrera, una de les nissagues familiars més importants i
poderoses de la noblesa catalana, foren
durant 500 anys els propietaris d’aquesta fortalesa defensiva de l’edat
mitjana. Al llarg dels anys es realitzaren diverses reformes i ampliacions, tant
en el recinte exterior com a l’interior, aconseguint així fer del castell la fortalesa
defensiva més inexpugnable de l’època.
A
partir del s.XV els Cabrera traslladaren la seva residència al castell de
Blanes, començant alhora la decadència de Montsoriu. A finals del s.XVI els
vescomtes de Cabrera es veuen obligats a
vendre les possessions i el castell de Montsoriu a causa dels grans deutes acumulats.
En
els segles successius la propietat del castell passà per les mans de diverses famílies,
l'última va ser la dels Ducs de Medinaceli.
Després
de diverses campanyes d’excavacions realitzades els anys 1979, 1980 i 1983, a
l’any 1993 s’inicià la restauració més important, gràcies a la creació del
primer Camp de Treball d’Arqueologia.
Aquest
camp de treball està patrocinat pel patronat per la conservació i restauració
del castell, format pel Consell Comarcal de La Selva, La Generalitat de Catalunya,
la Diputació de Girona i els ajuntaments dels pobles de Breda, Arbúcies, Sant
Feliu de Buixalleu i Riells.
Visita:
Haureu d'Iniciar la
caminada per la pista forestal que he comentat en l’apartat de Com
arribar-hi. Després de 5 minuts de caminada trobareu el punt d’informació,
un vehicle d’un agent forestal que us donarà un fulletó i us orientarà pel camí
a seguir, no hi ha pèrdua. Pregunteu a l'agent per les dues opcions del
recorregut per arribar al castell.
Després d’uns 30 minuts
de caminada arribareu al tercer recinte o recinte extern del castell, punt on
s’inicia la visita guiada.
El guia comença
l’explicació a la part baixa de la muralla just abans de travessar la porta d’accés
al segon recinte. Estigueu atents a les explicacions del vostre guia i gaudiu
de les magnífiques vistes que ofereix la privilegiada situació del castell.
Quan estigueu al terrat
de la torre de l’Homenatge, imagineu-vos l'exhaustiu control territorial que
podien fer els vescomtes de Cabrera de les seves terres i les vies de
comunicació com: el corredor Mediterrani entre Girona i Granollers, la vall del
riu Tordera i part de la costa amb el castell de Blanes al fons.
Un dels últims llocs de
la visita és el segon recinte on podreu visitar les ruïnes de diversos
edificis, entre els quals hi ha una església d’estil romànic i una cisterna de
grans dimensions situada sota el paviment de la plaça d’armes.
Per últim dir-vos que
gaudiu al màxim d’aquesta visita imaginant-vos com podria ser la vida
quotidiana dels habitants del castell entre els s. XI i XV.
Acabada la visita al
castell dirigiu-vos al poble d’Arbúcies on podreu dinar en algun dels
restaurants del poble. A la tarda, després de dinar, no deixeu de fer una
visita cultural al Museu Etnològic del Montseny que es troba al c/ major, 6.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la
tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc
guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua
de bou amb castanyes, etc.
De postres les clàssiques:
postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
En aquesta sortida
parlarem d’una Masia Restaurant “Can Puig” situada en plena muntanya de la
comarca de la Selva i dins del municipi de Sant Feliu de Buixalleu. Per
arribar-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions.
A la carretera que
porta a Arbúcies, a uns 2 quilòmetres abans d’arribar al poble i a uns 700
metres passat l’indicador del quilòmetre 14, trobareu a la dreta l’inici d’una
pista. Al costat esquerra d’aquesta pista un rètol anuncia que és un camí particular
i que no es por passar, oblideu la prohibició. A uns 300 metres més endavant trobareu
una desviació a l’esquerra, vosaltres seguireu recte. A uns 150 metres d’aquesta
cruïlla en trobareu una altra. S’ha de girar a la dreta per la pista que fa
baixada.
Sense deixar aquesta
pista forestal creuareu per un petit pont que passa per sobre de la riera
d’Arbúcies, després de fer uns 3 quilòmetres per aquesta pista hi ha una masia a la dreta i una ermita a l’esquerra.
Haureu de girar a l’esquerra per la primera cruïlla i novament a l’esquerra per
la segona.
Fixeu-vos en un
rètol que diu Can Puig. El restaurant està a uns 100 metres.
Can Puig
Tel. 972 860 024
Sant Feliu de Buixalleu
Enllaços:
www.montsoriu.cat
SANT HILARI SACALM
De Barcelona: A 85 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics o la família serà
a l’àrea de servei del Montseny que està a l’autopista AP-7, a l’alçada
de Llinars del Vallès després de passar el peatge de Granollers.
Com arribar-hi:
Haureu de
localitzar l’autopista AP-7 i
agafar-la en direcció cap a Girona. A uns 5 quilòmetres després
de passar l’àrea de servei del Montseny hi ha la sortida 11 que dóna
accés a Sant Celoni. S'ha de deixar
l’autopista en aquest punt i després del peatge us dirigireu a Sant Celoni. Sense
deixar la carretera nacional C-35
el poble queda a l'esquerra i seguireu fins arribar a la Batllòria.
Aquí haureu d’estar atens al
desviament que porta als pobles de Breda i Arbúcies per la carretera GI-552. Després de passar aquest últim poble i de fer
10 quilòmetres per una carretera en bon estat, però amb algunes corbes,
arribareu al poble de Sant Hilari Sacalm.
Història:
El poble de Sant
Hilari està situat en el cor de l’imponent massís de Les Guilleries. Té una
població de 6.000 habitants i és el municipi més poblat de la zona i a la
vegada un dels més extensos.
Les primeres notícies
que es tenen del nucli de població de Sant Hilari són de finals del segle X. A
partir d’aquest moment el poble passà per diferents etapes de creixement, fins
que a mitjans del segle XIX començà a desenvolupar-se, a la Catalunya de
l’època, la cultura dels balnearis i les aigües termals i curatives.
És just a partir
d'aquest moment quan Sant Hilari començà a explotar les aigües minerals que brollen
d’una multitud de fonts que té el municipi, com a conseqüència de la situació
geogràfica i característiques geològiques del massís de Les Guilleries.
Però, el
desenvolupament econòmic del poble no depenia solament de l’aigua, ja que una important industria relacionada amb el
món de la fusta, com són les explotacions forestals i la torneria, contribuïren
en gran manera, fins els nostres dies, a l’expansió econòmica del poble.
A l’actualitat
l’explotació de les aigües minerals està encapçalada per la marca Font Vella,
la primera marca a nivell espanyol. A la vegada la indústria de la fusta
segueix mantenint el seu nivell de producció. Per altra banda l’hoteleria i el turisme, en decadència des de principis
dels anys 70, comencen a tenir un nou impuls. Avui Sant Hilari disposa d’una
oferta hotelera molt interessant amb dos Hotels, un Balneari, tres Hostals i
cinc Cases Rurals.
Visita:
La ruta
turística d’avui consistirà a visitar
algunes de les fonts de les moltes que hi ha a Sant Hilari. Just a l’entrada
del poble trobareu l’indicador de la Font del Ferro. Sols haureu de seguir els
indicadors, està en el centre d’una petita plaça rodejada de frondosos arbres.
Per accedir al brollador s’ha de baixar per unes escales. En el centre del
recinte de la font hi ha una paret de pedra amb un rètol a la part superior que
hi diu “Font del Ferro”. Arran de terra una canonada de ferro deixa sortir
l’aigua. Proveu-la i entendreu el motiu del seu nom.
Després d’aquest
primer tast d’aigua s'ha de pujar novament al cotxe i sense deixar el carrer
principal enllaçar amb la carretera GI-542. A uns 2 quilòmetres s'arriba al
Balneari de la “Font Picant”.
Passada la porta
d’entrada queda a l’esquerra l’edifici de serveis. A pocs metres trobareu
l’aparcament rodejat d’espessa vegetació. En el centre d’aquest espai enjardinat
hi ha alguns arbres centenaris que donen ombra a la reduïda plaça. En un extrem
està l’edifici del Balneari.
A l’aparcament hi
ha un arbre amb un rètol que indica el recorregut per visitar les diferents fonts del recinte.
En un costat de la
plaça una porta oberta a una paret de xiprers dóna accés a un camí que voreja
un rierol. A 30 metres trobareu la font de Sant Josep emmarcada dins d’un
entorn ombrívol.
El conjunt
arquitectònic que decora la paret de la font, format per columnes amb pedestals
i capitells d’estil romàntic, us transportarà a principis del segle XX. A dreta
i esquerra del brollador uns forats de 20x20 cm estan destinats per guardar-hi
els gots dels visitants assidus a la font.
Després de fer
unes fotos cal tornar a la plaça de l'aparcament i continuar el recorregut de
les fonts. Passareu pel costat esquerra del Balneari fins localitzar la font de
Santa Escolàstica. Haureu de baixar dos trams d’escales per arribar a la font.
El brollador està
a l’interior d’una petita mina. A l’exterior hi ha un banc per seure. Després
de deixar el recinte de la font i de fer una passejada per l’entorn del
Balneari és el moment de tornar al poble de Sant Hilari.
Com a la majoria
dels pobles és imprescindible fer una passejada sense presa pel nucli antic. Acabat
el passeig podeu arribar-vos al brollador de la Font Vella, sols haureu de
seguir els rètols indicadors. A l’extrem nord de la planta embotelladora
d’aigua hi ha una font oberta al públic. Com gairebé a totes les fonts del poble,
aquesta està instal·lada en un frontal de pedra. Per accedir al brollador també
haureu de baixar per un tram d’escales. Sovint s'hi troben alguns veïns del
poble omplin garrafes d’aigua.
Gastronomia:
La cuina d’aquesta
zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de
corral.
Podem destacar-ne
les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella
i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres
casolanes i una amplia carta de gelats.
Restaurants:
Fonda Rita
Dr. Morales, 17-32
Tel. 972 86 80 09
Enllaços:
www.turisme.santhilari.net
CALDES DE MALAVELLA
De Barcelona: A 90 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada amb la família o els amics serà a
l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la
sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com
arribar-hi:
Haureu de dirigir-vos a La
Jonquera per l’autopista AP-7. La deixareu a la sortida 32 1 Km després de l’àrea
de servei on us haureu trobat amb els amics.
Passat el peatge de la
sortida 32 haureu d’empalmar amb la nacional N-II en direcció cap a Girona.
Després de fer uns 8 quilòmetres trobareu una rotonda i un desviament a la
dreta que porta a Caldes de Malavella
Història:
El
descobriment de restes fòssils al Puig de les Ànimes de Caldes de Malavella
demostren que els orígens del poble es remunten al Paleolític Superior. Des de
molt antic la zona era rica en aigües, però no va ser fins el segle I quan es
començar a establir un nucli urbà gràcies a la proximitat de la Via Augusta romana.
Caldes
es convertí en una important estació termal anomenada “Aqua Vocanis”. A diferència
d’altres ciutats romanes, que varen néixer per a fins militars o estratègics,
Caldes nasqué a partir d’un interès de salut i de lleure ja que les seves
aigües tenien propietats curatives.
Passen
els segles i Caldes al igual de les altres ciutats de l’edat mitjana evoluciona
construint muralles al voltant del nucli de població. Les termes utilitzades
pels romans queden prohibides i en el seu lloc es construeix el castell de
Caldes. A l’actualitat únicament queden tres torres circulars i restes de
llenços de la muralla en el Puig de Sant Grau.
El
castell de Malavella del segle XI és l’altre castell situat al turó de Sant
Maurici i era de dimensions més grans que el de Caldes. A l’actualitat sols en
queda una torre que està integrada en el conjunt arquitectònic de l’ermita de
Sant Maurici.
A
mitjans del segle XIX moltes zones de Catalunya on gaudeixen d’aigües termals
realitzen l’explotació creant centres de tractaments terapèutics. Però no és
fins la segona meitat del mateix segle que Caldes es converteix molt lentament en
un centre balneari amb diverses deus com: el Puig de les Ànimes, amb dos deus,
la Font de la Pedrera, la Font Xica i la Font del Fetge als afores de la vila.
Al nucli urbà hi havia les fonts que eren explotades tradicionalment pels veïns
com: els Bullidors, el Raig de Sant Grau, la Font de l’Hospital i la Font de
Sant Narcís.
A
l’any 1840, es va construir el primer establiment de banys aprofitant les
aigües d’Els Bullidors. És a partir d’aquest moment quan Caldes comença a consolidar-se
com a poble d’estiueig que funcionarà
entorn de l’activitat balneària.
Visita:
La
visita a Caldes la podeu començar pel Balneari Vichy Català situat a l’avinguda
del Dr. Furest, podeu fer una passejada pels jardins i pel vestíbul de l’establiment. Acabada la visita
al balneari hauríeu de continuar fins la plaça de l’Ajuntament passant pel
carrer de les Termes Romanes on podreu visitar aquestes restes arqueològiques.
A
tocar de l’Ajuntament trobareu l’Oficina de Turisme on us podran donar el mapa
de la vila i els punts més interesants per poder visitar. No deixeu de veure les
instal·lacions del Balneari Prats.
En
el centre de la vila situat entre l’Ajuntament, el Balneari Prats, la Plaça Cruïlles,
el carrer Plaça Petita i la Plaça de Sant Esteve trobareu la majoria dels punts
d’interès a visitar. Edificis de finals del segle XIX i primers del XX com: la
casa Rosa, la casa Quintana, la casa Mas i Ros, la torre Alemanys, la casa
Punxes i altres llocs d’interès com: Cal Ferrer de la Plaça, Sant Grau i la plaça
de l’Aigua i Muralla.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la
tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc
guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua
de bou amb castanyes, etc.
De postres les
clàssiques: postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
Hostal Restaurant Esteba
Francesc Macià, 2
Tel. 972 470 055
Caldes de Malavella
Enllaços:
Punt de trobada:
Com arribar-hi:
Després de passar per una rotonda, haureu d'estar atents al primer desviament que hi ha a la dreta. Els indicadors us portaran a Blanes i Lloret. Passat el poble de Palafolls la carretera Gi-882 travessa el riu Tordera i a la segona rotonda us desviareu novament a la dreta, direcció a la costa. Al Passeig Marítim de Blanes hi ha un aparcament subterrani on hi podreu aparcar.
Història i Visita:
De l’1 al 30 d’abril - La cuina del mar
De l’1 al 30 de setembre – La cuina del cim i tomba
Enllaços:
VAIXELL DE BLANES A TOSSA
De Barcelona
A 70 Km.
Àrea de servei de Palafolls situada a l'autopista C-32. Aquest punt està quasi al final de l’autopista en direcció cap a Malgrat.
Haureu de localitzar l’autopista C-32 i dirigir-vos cap a Mataró i Tordera. Passareu per les sortides de Mataró, Arenys, Calella i Santa Susanna. Un cop passat el peatge i l’àrea de servei de Palafolls (punt de trobada) haureu de sortir de l’autopista pel primer desviament a la dreta que porta a Malgrat.
Aquesta és una ruta per fer en ple estiu. La sortida amb el vaixell la fareu a platja que està al final del Passeig Marítim de Blanes, just abans d'arribar al port. Però, abans haureu de comprar els bitllets del vaixell a la caseta de la companya ”Dofí Jet Boats”. De les dues agències dedicades al transport marítim és la que té els vaixells més moderns.
No oblideu la màquina de retratar, el protector solar i una gorra. La vista de la Costa Brava des del mar és un bon espectacle paisatgístic.
Al llarg del viatge a Tossa de Mar el vaixell passa per diferents llocs d’interès. Just sortint de Blanes el primer accident geogràfic que es troba és la punta de Santa Anna. A continuació passareu per la cala de Sa Forcanera, on podreu veure-hi, dalt d’un escull de la costa, una glorieta de forma circular que pertany als jardins de Mar i Murtra de Blanes.
La primera parada serà a la Cala de Santa Cristina, després Cala Boadella, Platja Fanals i Lloret. En aquesta parada acostuma haver força moviment de passatgers.
Deixareu Lloret i la següent parada serà a Cala Canyelles i Porto Pí. Després d’1 hora de viatge, passant per interessants racons de la Costa Brava, arribareu a Tossa de Mar.
Les primeres dades que existeixen de Tossa i el seu castell són de principis del segle X, quan el comte de Barcelona Miró I, cedí les possessions de Tossa al Monestir de Santa Maria de Ripoll.
Això no obstant, el castell no va ser construït fins ben entrat el segle XII i principis del XIII, per defensar-se dels atacs dels pirates que arribaren del nord d’Africa. Té tres grans torres estratègicament col·locades en l’estructura de la muralla. Cadascuna tenia la funció de vigilar una zona de la muralla i el poble antic construït dins del recinte.
La torre de les hores o torre de l’homenatge protegia l’entrada principal de les muralles. La torre del Codolar la platja de ponent i la torre d’en Joanes la platja de llevant, utilitzada pels pescadors.
Durant la millor època del castell va haver dins del recinte emmurallat fins a 80 cases i una església d’estil gòtic, construïda sobre les restes d’una altra d’estil romànic.
A finals del s.XV i principis del s.XVI la població de Tossa comença a expansionar-se per fora de la vila vella i, l’església de Sant Vicenç situada dins del recinte del castell queda lluny del nou nucli urbà. Per aquest motiu els vilatans decideixen construir un nou temple. El 12 de novembre de 1750 es concedeix la llicència del Consell Reial. La nova església és un edifici senzill d’una sola nau, decorat inicialment amb altars i imatges d’estil barroc popular.
Malauradament la majoria d’aquests elements decoratius foren destruïts durant la guerra civil de 1936, entre ells, una escultura de la Verge d’estil gòtic.
La història de Tossa ve de molt antic. Als voltants del poble s’han trobat restes de vil·les romanes. La més important, fins aquest moment, és la dels Ametllers, encara en procés d’excavació. La majoria dels utensilis trobats com els de camp, agulles de cap i culleretes, estan exposats en el Museu Municipal.
Per descobrir Tossa, haureu de fer una passejada pels carrers més propers a la Vila Vella i a l’església de Sant Vicenç.
Gastronomia:
Gràcies a la privilegiada localització de Tossa, podem donar-l'hi a la seva gastronomia el qualificatiu de Marinera.
Els restaurants de la zona ofereixen una gran varietat de plats preparats amb el peix de la Costa Brava com: el suquet i la sopa de peix, musclos al vapor, arròs a la cassola, calamars farcits, pollastre amb escamarlans, etc.
No deixeu de provar el cim - i - tomba, ja que és un plat típic de la cuina marinera. Els seus orígens venen de molt antic, de quan els mariners sortien a la mar. Acostumaven a carregar a la barca un cistell amb patates, seves, tomàquets, alls, oli i espècies. També portaven un fogó, carbó i una olla de ferro. Així podien cuinar a bord el peix pescat i alimentar-se a la mateixa barca.
Arribada l’hora de dinar preparaven l’olla. Primer hi introduïen la verdura, el tomàquet i el pebrot trinxats. Després afegien el peix de rebuig o el que no era apte per a la venda. Ho cobrien d’aigua i li posaven un bon raig d’oli. Després ho coïen a foc ràpid. Mentrestant, en el morter feien un all i oli nega. Un cop cuit el peix, afegien l’all i oli i ho deixaven coure 3 minuts més.
Durant els mesos d’abril i setembre, Tossa organitza dues jornades gastronòmiques.
Restaurants:
A causa de l’amplia oferta d’establiments dedicats a la restauració, sols puc recomanar-vos que entreu a la pàgina web de infotossa.com i accediu a l’apartat de gastronomia i restaurants
www.dofijetboats.com
www.infotossa.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada