*Castell de Peralada
*Vilabertran i Castell de Figueres
*Aiguamolls de l'Empordà
*Sant Pere de Rodes
*Empúries
*Roses
*Excursió al Cap Norfeu
*Cadaqués - Port Lligat - Cap de Creus
CASTELL DE PERALADA
De Barcelona:
A 145 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada amb la família o els amics
serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, a 1 Km
abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en
direcció cap a la Jonquera. A l'alçada de Borrassà deixareu l’autopista per la
sortida 4. Enllaçareu amb la carretera nacional A-2 direcció cap a Figueres. Després
d’uns 7 Km s'arriba a Figueres. Deixareu a la dreta un desviament que porta a
Castelló d’Empúries i Roses i continuar per la A-2. Aproximadament a 1 km d’aquesta
sortida en trobareu un altre que porta a Llançà. S'ha de seguir per aquesta
carretera N-260 i a pocs minuts trobareu una desviació a la dreta que porta a
Peralada.
Arribant
a Peralada els jardins del castell queden a la vostra esquerra, separats de la
carretera per un mur de pedra d’uns 2,50 metres d’alçada. Seguireu el mur i al final hi ha una cruïlla amb el Carrer Sant Joan. A partir
d’aquest moment ja podreu començar a buscar lloc per aparcar el cotxe, als
espais que estan habilitats per deixar-los.
Història:
El poble de Peralada està situat sobre un
turó de poca alçada, però suficient per poder controlar part de la plana de
l'Alt Empordà. La humanització de la zona ve de molt antic, segons es dedueix per les restes arqueològiques que s'hi han trobat.
Les primeres notícies escrites que es tenen
de les sagues familiars que varen dominar la zona, són de principis del segle
XI, quan Berenguer, segon fill dels comtes d’Empúries, inicià la saga dels
vescomtes de Peralada. Més tard serà la família dels Rocabertí la que es farà
càrrec del vescomtat fins que, després de 8 segles d'estar en mans de la
família Rocabertí, l’any 1899 l’heretat passà a mans d’en Joan Miquel de
Sureda.
L’any 1923 el financer barceloní Miquel Mateu
i Pla comprà el castell i començà la restauració.
Visita:
Dins del recinte del conjunt monumental del
castell de Peralada, s'han de diferenciar dos espais completament diferents.
El primer, és el castell amb una important
façana i dues torres rodones d’origen medieval
d’estil renaixentista. A l’actualitat està molt reformat. A l’interior hi
ha instal·lat un hotel i un casino.
Un segon recinte arquitectònic compte amb diverses
dependències. Una d’elles és el convent del Carme, una construcció del segle XIV,
on podreu fer una visita al claustre i a l’església. En aquest últim espai
podreu admirar l’altar decorat amb una magnífica col.lecció d’estris de plata de
l’escola Cordovesa dels s.XVII i XVIII. Precisament dins de l’espai de l’església
es fan els concerts de música de cambra i els recitals.
A continuació la visita passa pel Museu del Vidre
on hi podreu veure una gran col.lecció
de més de 2500 peces de totes les èpoques, des de l’Egipte dels faraons
fins les del s.XIX. Està considerada una de les més importants del món.
Seguidament pujareu al primer pis de
l'edifici central per accedir a la biblioteca. L’accés es fa per una porta de fusta
mol treballada. Quan s'entra a la sala, d’una sola nau, quedes sorprès per la quantitat de llibres que hi ha
a les prestatgeries, aproximadament uns 80.000 volums. Entre tots ells es troba
una col·lecció de més de 100 edicions
del Quixot, incunables i manuscrits.
Després de passar una bona estona admirant la
biblioteca passareu al Museu del Vi, creat als anys 60. A continuació la visita passa per les antigues
caves on s’elaboren els vins de Peralada i us faran una explicació dels
diferents processos d’elaboració.
Acabada la visita al Museu del Vi, podreu
donar per finalitzada la visita guiada. Per fer una mica de gana per dinar podeu
passejar pel poble.
A la tarda, després de dinar, els jardins del castell esperen la vostra
visita.
Gastronomia:
La cuina de l’alt Empordà incorpora una sèrie
d'elements que la fan diferent d’altres llocs, la botifarra del perol, els naps
o les anxoves.
Un dels plats típics que podeu provar és el Platillo
(pèsols amb morro, peus i menuts de porc o xai). També l’oca amb naps és un altre
plat típic.
Per la proximitat a la costa podem parlar,
aiximateix, del suquet de peix amb all i oli i de la llagosta a la catalana
cuinada amb xocolata.
Restaurants:
Cal Sagristà
c/ de la Rodona, 2
Tel. 972 53 83 01
Peralada
La Muga
Crta. de Castelló, 8
Tel. 972 67 32 96
Vilanova de la Muga
Enllaços:
VILABERTRAN I CASTELL DE FIGUERES
De Barcelona:
A 145 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada pot ser a l'àrea de Servei
de Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7 , 1 Km abans de la sortida
de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en
direcció cap a la frontera amb França. A l'alçada de Borrassà, Km. 29, hi ha la
sortida 4, deixareu l’autopista per aquesta sortida i s'ha d'enllaçar amb la
carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres. Després d’uns 7 Km arribareu
a Figueres. Deixareu a la vostra dreta un desviament que porta a Castelló d’Empúries
i Roses. Continuareu per la A-2 i aproximadament a 1 km d’aquesta sortida en trobareu
una altra que porta a Llançà. Cal enllaçar amb aquesta carretera N-260 i, a pocs metres, trobareu
una desviació que porta a Vilabertran.
Història i Visita de Vilabertran:
El Monestir de Vilabertran és un dels
exponents del romànic català més important de l’alt Empordà.
Les primeres dades que existeixen són de
mitjans del segle XI, quan en Pere Rigall fou destinat a l’església de Santa
Maria de Vilabertran. A partir d’aquest moment diverses famílies de la
zona varen fer donació de terres per la
subsistència dels canonges establerts a Santa Maria, que es regien per les normes
religioses de Sant Agustí. El primer Abat fou en Pere Rigall que inicià l’any
1080 la construcció d’un convent nou.
El Monestir de Santa Maria passà per
diferents etapes de prosperitat. L’any 1295 s’hi celebrà el casament de Jaume II
d’Aragó i Blanca de Nàpols. A l’any 1410 el nou Abat manà fortificar el
Monestir per defensar-lo dels atacs dels pirates. Posteriorment l’any 1574 va ser ocupat per les tropes Napoleòniques.
Després de la desamortització de Mendizábal
de l’any 1835, els canonges que encara hi quedaven abandonaren el recinte per dirigir-se
a Albarracín. Passaren els anys i el recinte va quedar abandonat, fins que, després
de la Guerra Civil Espanyola, el transformaren en una caserna militar. Entre
els anys 1960 i 1980 s’hi varen fer algunes obres de restauració, fins que passà
a mans de La Generalitat de Catalunya. A l’actualitat s'hi poden fer visites
guiades.
El conjunt dels edificis és d’estil romànic.
L’església de planta en forma de creu llatina està formada per una nau central,
dues laterals i un transsepte. La nau central està coberta per una volta de canó i reforçada per
quatre arcs suportats per columnes. A la capçalera d’aquest espai, i darrera de
l’altar, s’aixeca un magnífic absis. A la dreta i esquerra del transsepte dues
absidioles complementen les naus laterals. A l’exterior hi ha un campanar de
tres pisos amb finestres d’arcs llombards.
El Claustre és el centre de la vida al
monestir. És de planta trapezoïdal i està cobert amb una volta de quart de
cercle, que a la vegada està suportada per una filera de pilars de dues
columnes amb capitells ornamentats. Al voltant del claustre hi ha les sales i dependències
del Monestir.
A l’exterior del recinte del claustre i de l’església
hi ha el Palau Abacial que fou construït entre els anys 1410 i 1424. A l’actualitat
està en plena restauració i no pot visitar-se.
Acabada la visita a Vilabertran us podeu
dirigir al Castell de Sant Ferran, a Figueres.
Història i Visita del Castell de Sant
Ferran:
A 3 quilòmetres escassos de Vilabertran, i situat
dalt d’un turó, es troba el Castell de Sant Ferran. És l’edificació militar més
gran de l’Europa del segle XVIII. Té una superfície total de 320.000 metres
quadrats. El perímetre de la muralla exterior és de 3.125 metres i el de
l'interior és de 2.100 metres.
En el centre del recinte 9 edificis de dues plantes
envolten una gran plaça o pati d’armes de 12.000 metres quadrats. Aquest
conjunt arquitectònic està rodejat per 93 casamates utilitzades com allotjament
i serveis de les tropes. Sota de la plaça d’armes i a 8 metres de profunditat
hi ha una de les cisternes més gran del Continent Europeu amb una capacitat de
9.000 m3 d'aigua.
En el subsòl dels edificis de segona línia,
els que estan al costat del fossat de llevant, es troben les quadres, dues
magnífiques naus amb arcs en volta de canó. Aquestes podien allotjar a un regiment de cavalleria format per 500 cavalls.
A les troneres de les muralles podien instal·lar-s'hi
fins a 250 canons i la guarnició mínima de soldats per a fer operativa la fortalesa
havia de ser de 4000 homes, malgrat que, en cas necessari, podia allotjar a
12000 soldats.
Les visites al Castell de Sant Ferran estan
gestionades per la Fundació de les Fortaleses Catalanes, la qual ofereix tres tipus diferents de vistes.
La Visita Audio-guiada
amb una durada aproximada de 1 hora, és un recorregut circular degudament
senyalitzat pel recinte interior de la muralla i que consta de 14 punts d’interès.
Sempre ajudats per una audio-guia.
La Visita Convencional
es fa amb la companya d'un guia i es
tracta d'un recorregut per l’interior de la fortalesa. Té una durada aproximada
de 1 hora 30 minuts.
La
Catedral de l’Aigua és probablement una de les visites més
distretes. Comença amb un itinerari pel fossat de la fortalesa d’uns 2,5
quilòmetres que es fa amb vehicles tot terreny i inclou una visita a les
galeries subterrànies del castell.
Finalment s'arriba a la plaça d’armes. En el subsòl
d’aquest gran espai hi ha quatre cisternes de grans dimensions, situades a 8
metres per sota de la superfície de la plaça i amb una capacitat conjunta de
9.000 m3.
Des de la plaça s'accedeix a una de les
cisternes on hi fareu un recorregut per l’interior d’aquest gran recinte d’aigua
amb una embarcació zodíac. La visita té una durada total de 2 hores.
G
La cuina de l’alt Empordà
incorpora una sèrie d'elements que la fan diferent d’altres llocs, en la que
intervenen productes com: la botifarra del perol, els naps o les anxoves.
Com a plats típics podreu
degustar el Platillo (pèsols, morro, peus i menuts de porc o xai). L’oca amb
naps és un altre dels plats típics.
A causa de la proximitat amb la costa es pot
parlar del suquet de peix amb all i oli, i també de la llagosta a la catalana
cuinada amb xocolata.
Restaurants:
Cal Sagristà
C/ de la Rodona, 2
Tel. 972 53 83 01
La Muga
Crta. de Castelló,
8
Vilanova de la Muga
Tel. 972 67 32 96
Enllaços:
www.lesfortalesescatalanes.info
SANT PERE DE RODRES
SANT PERE DE RODRES
De Barcelona:
A 162 Km.
Punt de trobada:
Avui
el punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a
l'autopista AP-7 a 1 Km abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar
l’autopista AP-7 i agafar-la en direcció
cap a la Jonquera. A l'alçada de Borrassà, Km. 29, haureu de deixar la AP-7 a la
sortida 4 i seguir per la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres.
Després
d’uns 7 Km arribareu a Figueres. Quedarà a la vostra dreta un desviament que
porta a Castelló d’Empúries i Roses. El deixareu per continuar per la A-2. Aproximadament
a 1 km d’aquesta sortida en trobareu una altra que porta a Llançà. Agafareu
aquesta carretera N-260 i desprès de fer 10 ½
Km, trobareu un desviament a la dreta que porta a Vilajuïga.
Arribant al
poble de Vilajuïga haureu d’estar atens als indicadors que assenyalen Sant Pere de Rodes. Des d'aquí encara s'han
de fer uns 9 Km per arribar al monestir.
Història i Visita:
La cara nord de la Serra de Verdera fou el
lloc escollit per construir el Monestir de Sant Pere de Rodes per sota i a pocs
metres del castell de Verdera situat a 560 metres sobre el nivell del mar.
Una de les peculiaritats de l’indret és la
vista panoràmica que es pot apreciar del Cap de Creus, Port de la Selva i Llança.
Les primeres dades escrites que hi ha del
Monestir són de finals del segle IX. Entre els anys 926 i el 944 passà a ser
abadia. L’església fou consagrada l’any 1022. Diferents ampliacions al llarg dels
successius segles l’hi donaren la configuració actual fins que, durant la desamortització
de Mendizábal de 1835, els monjos l’abandonaren definitivament i entrà en una
etapa d’abandó.
El conjunt arquitectònic està construït en
terrasses, aprofitant els desnivells del terreny i, com a tots els monestirs,
el centre del conjunt religiós és el claustre. A la dreta i a la part més baixa de
les terrasses construïren l’església. Al seu costat el campanar de planta
quadrada. A l’altra banda instal·laren els menjadors i d’altres dependències.
El monestir també tenia una torre de defensa.
L’església és de planta en forma de creu llatina,
un clar exponent del romànic català. L'originalitat arquitectònica d’aquest
edifici són les columnes d’estil corinti que estan recolzades sobre uns pilars
en forma de T, i un sòcol molt alt on queden suportades les columnes.
A la vegada, aquestes columnes aguanten els
arcs de mig punt que separen les naus laterals. Com a curiositat s'ha de dir
que les columnes adossades d’estil corinti clàssic, foren aprofitades d’altres
edificacions de l’època romana, possiblement de les ruïnes d'Empúries.
La visita a l’església passa per l’absis de
la nau central que té un deambulatori i una cripta a la part baixa. D'una de
les naus laterals passareu al claustre superior, actualment restaurat. Per sota
d’aquest hi ha un altre claustre d’una construcció molt més senzilla.
Per la nau de l’esquerra accedireu a la
cripta, al claustre inferior i a les tombes antropomorfes. A la mateixa nau hi
ha unes escales de cargol per les quals es puja a les dependències superiors i
al campanar.
La visita al monestir de Sant Pere de Rodes
pot durar un parell d’hores. Si tinguéssiu ganes de caminar podríeu arribar-vos
al castell de Verdera.
En cas de fer la ruta en dia laborable, us recomano
que feu una visita a la llotja del peix de Roses. És molt interessant.
Gastronomia:
La proximitat a la costa i a les poblacions marineres
com: el Port de la Selva, Cadaqués, Llançà o Roses, fa que la gastronomia
que predomina sigui la derivada del peix
com: les graellades de peix, els arrossos, les sopes i calderetes, el mar i muntanya,
etc.
Restaurants:
Al mateix monestir hi ha un restaurant.
Tel. 610 31 00 73
Ca la Paquita
Moll d’en Balleu,
3
Tel. 972 387 092
Port de la Selva
Ca la Núria
Mar, 21
Tel. 972 126 513
Port de la Selva.
Enllaços:
www.cbrava.com
EMPÚRIES
De Barcelona:
A 140 Km.
Punt
de trobada:
Avui el punt
de trobada amb els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva a
l'autopista AP-7, 1 Km abans de la
sortida que porta cap a Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en
direcció cap a Girona. Deixareu a la vostra dreta la ciutat de Girona i seguir en
direcció cap a La Jonquera. A l’alçada de Vilademuls i Camallera hi ha la sortida 5 de l’autopista, lloc on haureu de
deixar aquesta via ràpida. Després del peatge enllaçareu amb la carretera
GI-623 en direcció cap a l’Escala.
Quasi a tocar del poble de l’Escala
trobareu una rotonda. Sols cal seguir els indicadors que porten directament a
l’aparcament i a l’entrada del recinte arqueològic d'Empúries.
Història:
L'orografia del golf de Roses i a la
vegada els aiguamolls de l'alt Empordà es crearen gràcies a tres rius, el
Fluvià, el Muga i el Ter, que aboquen
les seves aigües al golf de Roses. Aquest entorn geogràfic ha canviat molt des del
s.IX a.C, fins ara.
Pels voltants dels s.V i IV
a.C, habitaven les terres de Catalunya varies tribus d'Ibers. Just en la zona
dels aiguamolls i l’alt Empordà hi havia la tribu dels Indiketes. Els seus assentaments estaven instal·lats en les
diferents illes i promontoris existents en els aiguamolls. L'economia dels
Indiketes estava dedicada a
l’agricultura i la ramaderia.
A mitjans del s.VII a.C, els Indiketes
iniciaren relacions comercials amb diferents pobles del mediterrani entre els
quals hi havia els Fenicis i els Grecs. Sobre l’any 580 a.C els comerciants
grecs de la Massàlia fundaren un
assentament en una illa a tocar de la costa, unida amb terra ferma per un
reduït istme. A l’actualitat és Sant Martí d’Empúries.
Aproximadament sobre l’any 500 a.C, els
grecs provinents de Massàlia es varen independitzar de la metròpolis. La població de Sant Martí
augmentà ràpidament i obligà als habitants a desplaçar-se a terra ferma i començà
la construcció d’una ciutat emmurallada i separada dels Ibers Indiketes. Passen els anys i la simbiosi
entre les dues cultures creà una nova línia cultural, anomenada cultura ibèrica.
L’any 218 a.C, com a conseqüència de
la 2ª Guerra Púnica entre els cartaginesos, els romans, aquests ultims instal·laren
un campament militar a les rodalies de la ciutat grega d’Empúries, amb l’objectiu
de tallar el subministrament a la rereguarda de les tropes d’Aníbal. S’inicià així la conquesta de la
península ibèrica pels romans.
Passà el temps i les dos ciutats,
la grega i la romana, es fusionaren
físicament creant una nova ciutat anomenada “Municipium
Emporiae”. La conquesta progressiva dels
territoris de la península ibèrica i la creació de noves ciutats com Tàrraco i Bàrcino va fer que a la ciutat d’Empúries s’iniciés una etapa de
progressiva decadència.
Arribà el moment en que
la ciutat d’Empúries quedà completament abandonada i la població que hi havia a
l’entorn d'Empúries desplaçà la seva estada a l’antiga ciutat de Sant Martí d’Empúries.
Un nou esdeveniment canvià la situació
política de l’alt Empordà. La reconquesta del nord de Catalunya per Carlemany a l’any 785. Empúries recuperà
importància i fou nomenada capital del comtat carolingi fins que, a causa dels
atacs per mar dels musulmans, es decidir traslladar el centre polític a Castelló
d’Empúries.
A principis del s.XX, començaren les excavacions de les restes de la ciutat grega
i romana d’Empúries, gràcies a l’impuls de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
A l’actualitat la Diputació de
Barcelona és propietària de les ruïnes arqueològiques.
Visita:
La visita d’aquestes magnífiques ruïnes
arqueològiques comença a la taquilla on venen les entrades. Us he de recomanar
que per un sobrepreu de l’entrada agafeu una audio-guia
i una guia escrita que us ajudarà a fer tot el
recorregut amb una informació completa, tot i que haureu de posar una
mica d’imaginació de la vostra part a
l’hora de visualitzar els diferents recintes.
Quasi al centre de la zona excavada hi
ha un edifici de nova planta que fa les funcions de museu, on podreu admirar
una magnífica col·lecció d'estris i figures trobades a les excavacions. La
durada aproximada de la visita pot ser 1,30 hores, Està clar que sempre dependrà
de les aturades i de la velocitat de la marxa.
Acabada la visita no deixeu d'anar al
poble de Sant Martí d’Empúries i fer una passejada pels carrerons i l’església.
També podreu dinar o fer un refresc a un dels restaurants o bars que hi trobareu.
Per cert, una recomanació, quan feu la
visita a les ruïnes no deixeu de portar una màquina de fer fotos, una gorra i
les ulleres de sol.
Estic convençut que no quedareu indiferents després d’aquesta magnifica visita cultural
que alhora us ajudarà a augmentar el coneixement de la història del nostre país.
Gastronomia:
La gastronomia de l’alt Empordà està íntimament
lligada a un dels elements bàsics, el peix. Però no es poden oblidar els
productes de l’horta i l’aviram que complementen, moltes vegades amb gran encert, el peix , el marisc o el conegut arròs de
Pals.
Restaurants:
L’Esculapi
Tel. 972 770
053
Can Roura
Tel. 972 773
380
Mesón
del Conde
Tel. 972 770 306
Tots a la plaça Major de Sant Martí
Enllaços:
AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ
De
Barcelona :
A 154 Km.
Punt
de trobada:
Àrea de
Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, a 1 quilòmetre abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols
i Platja d’Aro.
Com arribar-hi:
Heu
de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos a Girona, quedarà
a la vostra dreta la ciutat de Girona
i heu de seguir cap a La Jonquera. A
l'alçada de Borrassà hi ha la sortida 4,
sortireu de l’autopista per aquest punt. Haureu de Continuar per la carretera
nacional A-2 direcció a Figueres. A pocs quilòmetres trobareu una desviació a
la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses. Heu de seguir per aquesta
carretera.
Arribant a Castelló haureu de desviar-vos
a la dreta per la carretera GIV-6216 en direcció a Sant Pere Pescador. A uns
2,5 Km hi
ha a l’esquerra un rètol indicador que senyala la direcció a
seguir per arribar al centre
d’informació del Cortalet.
Història:
Els aiguamolls de l’Empordà són unes zones
humides a cavall entre l'Alt i el Baix Empordà
separades pel Massís del Montgrí. El Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà està situat enfront del Golf de
Roses, ocupant pràcticament tota la part de costa entre Roses i Sant Pere
Pescador.
Documents dels segles XVII i XVIII, parlen de l'extensa llacuna de
Castelló, on hi havia algunes illes com
les de Bellcaire, Ullastret i Pals entre d’altres.
A finals del Segle XIX i principis del XX, foren les activitats agrícoles
les que començaren a malmetre les zones humides del Golf de Roses i la platja
de Pals, amb les plantacions de cereals, fruiters i últimament l’arròs, per la
facilitat d'inundar els camps amb les aigües dels tres rius que alimenten tota
la zona, Fluvià, Ter i Muga.
Un nou
factor destructiu de la costa entra en acció
a mitjans del Segle XX, l'especulació urbanística. La construcció de les
grans urbanitzacions de Santa Margarita, Empuriabrava i els seus canals d’aigües
navegables, redueixen l’extensió dels aiguamolls.
Fou
precisament per aquesta pressió urbanística que al 1976 s'inicia una
mobilització popular per preservar el que quedava dels aiguamolls. Els fruits
d’aquesta campanya ecologista es recullen al 1986, quan el Parlament de
Catalunya declarà als Aiguamolls de l’Empordà Parc Natural.
Visita:
La visita comença al centre
d’informació del Cortalet, on és
aconsellable demanar un mapa de la zona amb les excussions a fer des d'aquest
punt de partida.
L'itinerari més
recomanat és el que porta a la torre Senillosa, antiga sitja que era utilitzada
per assecar l'arròs de la zona. De les quatre torres existents una fou
condicionada l’any 1996 com a punt de guaita amb una plataforma instal·lada
a 22 metres d’alçada.
El
recorregut té una durada aproximada de 1 ½
hora, entre anar i tornar, depenent del temps que passeu en els punts de
guaita que anireu trobant al llarg del camí.
L’opuscle
que us han facilitat en el centre d’informació del Cortalet, us farà molt servei per seguir en detall els diferents
punts de guaita, dels hàbitats de les aus i el tipus de vegetació del parc, com
també dels invertebrats, peixos, serps i mamífers que hi viuen.
Per gaudi
encara més del recorregut, us recomano que porteu una càmera de fotos i uns
prismàtics.
Gastronomia:
L'economia de l'Alt i el Baix Empordà va
passar de ser eminentment agrícola, a principis del segle XX, a ser quasi
depenent en un 80 % del turisme.
Això va fer
que l'oferta gastronòmica, gràcies a l’enginy dels empordanesos, dugués a oferir durant la primavera i la
tardor varies promocions gastronòmiques basades amb els productes de la terra
com: els pèsols i les faves, combinats amb els productes de la mar.
A Palamós,
del 25 d’Abril al 22 de Juny, la majoria dels restaurants presenten la campanya
de la gamba, consistent a oferir un menú
basat amb la gamba de Palamós complementat amb unes torrades d'anxoves i uns
fideus rosegats amb all i oli.
A Begur, del
15 d’Abril al 11 de Juny, se celebra la campanya del peix de Roca de Begur en
la que participen quasi tots els restaurants de la població. Ofereixen
menús a diferents preus, segons
l’establiment.
També a Sant
Antoni de Calonge i amb el nom de Menú de la Badia, ens presenten una amanida
de bolets de les Gavarres, unes cigales de la badia i uns calamars farcits per
un preu fix.
Altres
poblacions de la comarca com Sant Feliu de Guíxols o Santa Cristina d’Aro,
dediquen
varis plats a la cuina del bacallà, tan salat com assecat. Però no hem d’oblidar
el plat típic de la zona, que és el suquet de rajada.
A Torroella
de Montgrí celebren la campanya dels Tastets de Mar. Es tracte d’un pica-pica dels diferents peixos pescats en
els ports propers.
El que no
falta en cap dels llocs nomenats són les postres a base de poma, cultiu molt
estès a la zona.
Restaurants:
El ventall
de restaurants és tan ampli que es fa quasi impossible recomanar-vos-en un,
però preneu nota del següent.
Can Mericanes
C/ Figueres,
13
Tel. 972 530
037
Vilajuïga
Enllaços:
www.cbrava.com
www.pieraedicions.com
www.castellodempuries.net
De Barcelona:
De Barcelona:
ROSES
De Barcelona:
A 167 Km.
Punt de trobada:
Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos en direcció cap a La Jonquera. A l'alçada de Borrassà Km 29 trobareu la sortida 4. Deixareu l’autopista per enllaçar amb la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres. A pocs minuts hi ha un desviament a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses.
Arribant a Roses, trobareu una rotonda on hi ha una sortida en direcció a Cadaqués, vosaltres haureu e seguir cap al centre de Roses.
Avui podeu fer dues visites en el poble de Roses. La primera pot ser el castell de Roses i la segona La Ciutadella.
Per arribar al castell haureu de seguir pel Passeig Marítim fins al final. Després de deixar el port a la dreta caldrà continuar i sense deixar la ruta trobareu a la vostra esquerra l’entrada a l’aparcament del recinte del castell. Després de deixar el vehicle haureu d’iniciar la pujada al castell per una empinada escala de mols graons.
L’altra opció per arribar al castell pot ser, passar de llarg de l’accés a l’aparcament i continuar per la carretera fins trobar un nova entrada a la part alta del castell, on també hi trobareu un reduït aparcament.
La Ciutadella de Roses està a l’entrada del poble a tocar del Passeig Marítim i al costat esquerre de l’avinguda de Rhode, en direcció cap al castell.
Història i Visita:
La construcció de les actuals muralles de la Ciutadella de Roses s’inicià a l’any 1552 per ordre del rei espanyol Carles I, per protegir el primitiu poble de Rhodes i la badia, lloc aquest últim on la flota imperial podia guarir-se a raser dels vents del nord-est i de ponent.
L’estructura de la ciutadella té la forma de pentàgon irregular d’uns 1013 metres de diàmetre amb cinc baluards que es coneixen amb els noms de Sant Joan i Sant Jordi a l’oest, Sant Andreu al nord i el de Santa Maria i Sant Jaume a l’est.
Durant els segles XVII i XVIII els espanyols i els francesos es disputaren la possessió de la plaça fort. Participà en la Guerra dels Segadors, la de Successió, la Gerra de la Quàdruple Aliança i la Gran Guerra contra el francès.
Si deixeu a un costat l’apartat bèl·lic i us centreu en l’arqueològic podreu descobrir a l’interior de les muralles de la ciutadella, gràcies a recents excavacions, les restes dels primers assentaments grec i romà del nucli de població de Rhodes.
En el costat oest de la ciutadella es poden veure les restes del segle XI del primer nucli de població de roses de la baixa Edat Mitjana i el monestir de Santa Maria el qual era senyor i usufructuari de les muntanyes veïnes fins el cap de Creus i dels drets de pesca de la zona.
Santa Maria de Rhodes fou una abadia benedictina construïda sobre les restes d’una església paleocristiana de finals del segle VIII que hi havia en el turó de Santa Maria, el punt més alt de l’antiga ciutat de Rhodes. L’església, suposadament, va ser fundada per monjos fugitius del monestir de Magríjul, que havia estat derruït pels sarraïns.
Fou a partir de l’any 1022 quan es començar a construir el monestir i les muralles amb diverses torres de vigilància que encerclaven la futura vila de Roses. Al segle XV començà la decadència del monestir, accentuada per la pesta, els atacs dels pirates i la Guerra Civil Catalana.
La visita a la Ciutadella comença en el punt d’informació situat a la porta principal que dóna a l’avinguda de Rhode. En aquest lloc us vendran les entrades i us donaran els fulletons corresponents per iniciar la visita al recinte.
Després podreu visitar el Museu d’Història situat al costat del punt d’informació. Textos, materials arqueològics, maquetes interactives i audiovisuals us facilitaran una millor comprensió de la història de Roses.
Castell de Roses o Castell de la Trinitat és un edifici militar situat a l’est del nucli de Roses, a la punta de la Poncella i a uns 60 metres sobre el nivell del mar. Les obres de construcció s’iniciaren l’any 1544, 8 anys abans de l’inici de les obres de la ciutadella i sobre les restes d’una torre de defensa que hi havia a la zona.
L’estructura del castell és de planta estrellada de quatre puntes, batejades segons l’orientació d’aquestes amb els noms de Roses, Sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. Al primer nivell estava establerta la guarnició dels soldats. A l’alçada de la porta d’entrada s’instal·laven el canons entre troneres obertes als murs i també hi havia les dependències del comandament i la presó. A la terrassa superior estava ubicada l’església.
Les tres terrasses exteriors estaven reservades per a les bateries de canons, obusos i morters a diferents alçades per poder defensar la badia de Roses i el port. La guarnició tenia un màxim de dos-cents homes.
A l’any 1814 el castell fou parcialment derruït per les tropes napoleòniques. No va ser fins l’any 2002 que no començaren les obres de restauració seguint el projecte de l’arquitecte d’Olot Miquel Capdevila i Bassols. Per aquesta rehabilitació s’utilitzaren diversos materials com el formigó i el ferro, mantenint les parts originals més ben conservades.
A l’hora de fer la visita passareu per diverses arcades d’entrada al castell fins arribar a una gran sala on hi trobareu el punt d’informació i venda d’entrades. Enfront hi ha la sortida a una gran terrassa que dóna accés a una de les puntes de l’estrella del castell. La vista panoràmica del golf de Roses és espectacular.
Gastronomia:
A Roses com arreu de la Costa Brava la gastronomia és molt amplia i variada. Des de l'autòctona, on el peix és el principal element per cuinar el suquet, fins a les graellades o els arrossos. També trobareu la cuina més coneguda pel turisme com són les amanides, les pizzes, la pasta o els plats combinats.
Per tant no cal recomanar-vos un restaurant determinat. Com ja he comentat altres vegades quan feu la visita al nucli antic, al passeig marítim o a la zona del port de Roses no deixeu de localitzar-ne un que us agradi.
Restaurant:
EXCURSIÓ AL CAP NORFEU
De Barcelona:
A 174 Km.
Punt de trobada:
Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos en direcció cap a La Jonquera. A l'alçada de Borrassà Km 29 trobareu la sortida 4. Deixareu l’autopista per enllaçar amb la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres. A pocs minuts hi ha un desviament a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses.
Arribant a Roses trobareu una rotonda amb uns indicadors que porten a la Ronda de Circumval·lació i al parc Natural de Cap de Creus. Sense deixar aqueta via passareu per la cara nord de la Ciutadella de Roses. Haureu de seguir recte sense deixar aquesta via i empalmar amb la Gran Via de Pau Casals. Passareu per davant dels cinemes Roses i a uns 300 metres localitzareu un rètol indicatiu que porta al Restaurant El Bulli.
Arribareu a la cala Monjoi quedant a la dreta el restaurant El Bulli. Seguiu per la carretera transformada en una pista forestal direcció cap a Cala Joncols. A uns 800 metres passat el restaurant Chiringuito La Pelosa trobareu una cruïlla on podeu deixar el vehicle.
En aquest punt comença l’excursió a peu.
Història:
Al sud del massís del Cap de Creus i trobem una petita península anomenada Cap Norfeu situada entre les badies de Cadaqués i Cala Joncols al nord i Cala Montjoi al sud. En el punt més alt, 169 metres, hi ha la Torre Norfeu, construïda sobre l’any 1604 com a torre de guaita inclosa dins l’entramat defensiu de la badia de Roses contra els atacs del pirates.
La Torre Norfeu és de planta circular de grans dimensions, tenia dos pisos d’alçada i doble mur a la part exterior. A l’actualitat únicament en queda el mur interior i part del primer pis. Durant la guerra del francès del segle XVII fou derruïda i posteriorment l’utilitzaren el pagesos de la zona per a usos agrícoles.
Segons la llegenda el cap Norfeu deu el seu nom al l’heroi grec Orfeu, que provocar l’aparició de la península del cap amb la seva música. Orfeu va fer un viatge pel mediterrani i quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, esclatar durant la nit una gran tempesta i el vaixell va xocar amb unes roques de la costa i s’enfonsà.
Al sortir el sol Orfeu divisar la costa i al fons les muntanyes del Canigó. Meravellat de tanta vellesa agafar la lira i començar a cantar i compondre unes meravelloses cançons. A les hores les muntanyes més properes començaren a apropar-se a les roques on Orfeu havia naufragat. Així és com va néixer el cap Norfeu.
Visita:
Després de deixar el vehicle trobareu a tocar de la pista forestal uns pals indicadors amb les direccions a seguir. Començareu pel camí de la dreta que porta a la torre Norfeu. El sender comença planer i a la dreta s’albira la Cala Monjoi, la Cala Rostella i la Punta Falconera.
A un 150 metres el camí gira a l’esquerra i comença a enfilar-se fins arribar a un rocall on el camí passa per uns graons, gira a l’esquerra i a uns 25 metres es troba la Torre Norfeu. Aquest punt geogràfic dóna al visitant una fantàstica vista panoràmica del golf de Roses, les costes d’Empúries, l’Escala i fins i tot en un dia clar es podem veure les Illes Medes.
Amb la vista saturada de paisatge podeu continuar pel camí amb una baixada continuada d’uns 300 metres. Una mica endavant hi ha una cruïlla de camins, haureu de seguir pel trencall de la dreta. El camí que queda a l’esquerra és pel que tornareu.
Després de caminar uns 400 metres més, arribareu al mirador de Norfeu. Novament la panoràmica de la costa és espectacular, enfront del mirador hi ha un caminet que porta al Cap Gros situat a uns 25 metres. Cal anar amb molta precaució per la dificultat del paviment per arribar-hi. Des de aquest punt es divisa el Cap de Creus.
Iniciareu la tornada pel camí de l’esquerra del mirador de Norfeu. La ruta porta per una zona amb més vegetació autòctona i més ombrívola per estar a la cara nord de la península. A uns 250 metres divisareu a la dreta una caseta agrícola abandonada, per l’esquerra de la caseta hi ha un caminet que porta a la Punta de la Trona.
Seguiu pel camí principal fins arribar a la cruïlla que us he comentat anteriorment. Abans de trobar la cruïlla de camins en veureu un altre a la dreta que està tancat amb una cadena i un rètol de prohibit el pas que porta per la besant nord dels penya-segats fins a l’aparcament.
A uns 20 metres d’aquesta cruïlla es troba el camí de tornada passant novament per la Torre Norfeu.
Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de les comarques de la costa com: els arrossos, els peixos, les graellades i també els entrecots i carns a la brasa. No podem deixar de banda les amanides de tot tipus i les postres típiques.
Restaurants:
Chiringuito La Pelosa
Carretera de Montjoi
Tl. 973 15 10 09
Enllaços:
CADAQUÉS - PORT LLIGAT - CAP DE CREUS
De Barcelona:
A 160 Km.
Punt de trobada:
Avui
podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que
està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta a Palamós
i Sant Feliu de Guíxols.
Com
arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos en
direcció cap a La Jonquera. A l'alçada de Borrassà Km 29 trobareu la sortida 4.
Deixareu l’autopista per enllaçar amb la carretera nacional A-2 direcció cap a
Figueres. A pocs minuts hi ha un
desviament a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses.
Arribant a Roses, trobareu una rotonda on hi ha un
desviament que porta a Cadaqués per la carretera GI-614. Després de fer uns 16 quilòmetres
s'arriba a Cadaqués.
Per poder fer una passejada pel poble, cal que deixeu
el cotxe a l’aparcament municipal que hi ha a l’entrada de Cadaqués. Està a la
dreta de la rotonda que trobareu a l'entrar a la vila.
Per anar a Port Lligat i Cap de Creus haureu de tornar
a la rotonda que heu trobat a l'entrada
del poble i continuar pel desviament de la dreta. Sols haureu de seguir els indicadors que es troben al llarg
del recorregut. No hi ha pèrdua.
Història:
A l'Alt Empordà i a la costa oriental del Parc
Natural del Cap de Creus es troba el massís rocallós del Cap de Norfeu i el Cap
de Creus. Just en el bell mig d'aquests accidents geogràfics hi ha la Badia de Cadaqués.
Al fons de la badia i resguardat de la tramuntana està assentat el poble mariner del mateix nom.
A causa de les altes muntanyes que rodegen la vila i
les dificultats d’accedir per terra a les planes de l’Alt Empordà, l'únic medi
de comunicació amb la resta dels pobles de la comarca fins finals del segle
XIX, eren les rutes marítimes.
A principis del segle XX, Cadaqués començà a ser
conegut arreu gràcies a dos factors determinants. El primer va ser l'obertura
de la comunicació per terra amb la resta del territori, facilitant l’arribada
del turisme d’estiueig. L’altre factor fou l’establiment del pintor Salvador
Dalí a Port Lligat i les relacions artístiques d’aquest amb els pintors de l’època.
La primera dada que es té del poble de Cadaqués és la d'un document escrit de
l'any 1000 en el qual consta l'existència d'una petita vila fortificada. A
l’actualitat sols en queda un portal d’arc rebaixat i un Baluard on està
instal·lat l’Ajuntament.
Visita:
Aquesta ruta consta de tres parts. Al matí podreu fer
la primera, que serà la visita al casc antic del poble de Cadaqués. La segona
visita serà a Port Lligat, heu d'intentar fer-la a la tarda a primera hora i la
tercera visita serà el Cap de Creus, des d'on podreu gaudir de la posta de sol.
Després de deixar el cotxe a l’aparcament municipal, cal
iniciar el recorregut per un carrer amb molta pujada, anomenat carrer Guillem
de Bruguera, que està just enfront de la sortida de l’aparcament. Deixareu a la
vostra esquerra alguns carrerons, un d’ells porta al museu. A pocs metres
trobareu el carrer Portal d’Amunt que us durà directes a l’església.
En el punt més alt del nucli antic hi ha l’església
de Santa Maria. És un edifici d’una sola nau que té un afegit, a la part
esquerra, d’un absis amb una capella dedicada al Sant Crist. El conjunt
arquitectònic és d’estil gòtic tardà. Varen començar a construir-lo a mitjans
del segle XVI i es va acabar el segle XVIII.
A l'interior, i encapçalant l’altar principal, es
troba un magnífic retaule barroc de fusta daurada amb pa d’or, possiblement el més important de l’Alt Empordà. Les capelles
laterals, també d’estil barroc, lliguen perfectament amb la riquesa de l’altar
principal.
Procureu passar una bona estona admirant les
meravelles esculturals de l’interior de Santa Maria. Acabada la visita a
l'església és moment de seguir el recorregut pels carrers i carrerons del nucli
antic on la Bouganvillea és la reina de les plantes a les façanes de les cases.
Carrerons estrets i costeruts, cases d’estretes
façanes pintades de color blanc i petites botigues de records, de roba i
restaurants, fan del nucli antic un racó encantador. Cal aprofitar la passejada
per la façana marítima de Cadaqués per decidir el restaurant on voldreu anar a
dinar. L'oferta gastronòmica és molt amplia.
A la tarda i després de ben dinats us dirigireu a
Port Lligat per visitar la Casa Museu de Salvador Dalí. Però abans he
d’explicar-vos que haureu de concertar dia i hora de la visita. Per això haureu
de contactar prèviament per correu electrònic amb la Casa - Museu a la següent
adreça pllgrups@dali-estate.org. Tal com està programada aquesta l’excursió
procureu demanar-la per primera hora de la tarda i així us donarà temps per
visitar el Parc Natural del Cap de Creus i fer unes magnífiques fotos amb la
fantàstica llum de mitja tarda.
També us recomano que truqueu al telèfon 972 25 10 15
un dia abans d'anar a Port Lligat i confirmar l’hora de la visita guiada.
Bé, després d’aquesta petita explicació del sistema
operatiu per concertar la visita a la Casa-Museu de Salvador Dalí, començaré
per explicar-vos d'una forma resumida el recorregut de la mateixa.
La casa està formada per un conjunt de barraques de
pescadors comprades en diverses etapes i afegides a la primera amb diferents
ampliacions. D’aquí ve el desgavell de diferents nivells dins del recinte
arquitectònic de la casa i dels jardins.
L’accés a la casa el fareu per una porta situada a la
façana nord de l’edifici al final d’una
escala de 8 graons. Entrareu directament
al rebedor i un impressionant ós blanc de quasi dos metres d’alçada us donarà
la benvinguda. L'extravagància decorativa del petit recinte dóna una idea
inicial de la personalitat de l'artista i de la seva dona.
La visita continua pel menjador, la biblioteca, el
taller de pintura, els dormitoris, la sala de reunions amb els amics i els
jardins. Puc assegurar-vos que la visita a la Casa -Museu de Salvador Dalí no
us deixarà indiferents. Un cop feta aquesta visita cultural podreu fer una
curta passejada pels voltants de la Cala de Port Lligat.
Ara li toca el torn al Cap de Creus. Refareu el camí d’accés
a Port Lligat i just en la cruïlla del
desviament que us ha portat fins
aquí trobareu un rètol amb la direcció del Cap de Creus.
Després de fer uns 8 quilòmetres per una carretera
estreta, però en bon estat, arribareu al cim del turó del Cap de Creus. L’estructura
del far domina el paisatge. A la part baixa de l’edifici trobareu un bar
orientat al sud que disposa d’una magnifica terrassa on poder gaudir d’un refresc i d’un paisatge
únic.
Estic convençut que després de fer unes magnífiques
fotos, passar-vos una bona estona gaudint de la posta de sol i de les
espectaculars formes de la costa del Cap de Creus, tornareu al vostre punt de partida
amb les piles recarregades per una bona temporada.
Gastronomia:
Com arreu de la Costa Brava la gastronomia és molt
amplia i variada. Des de l'autòctona, on el peix és el principal element per
cuinar el suquet, fins a les graellades o els
arrossos. També trobareu la cuina més coneguda pel turisme com són les
amanides, les pizzes, la pasta o els plats combinats.
Per tant no puc recomanar-vos un restaurant determinat.
Com ja he comentat anteriorment, quan feu la visita al nucli antic de Cadaqués
no deixeu de localitzar-ne un que us agradi.
Restaurants:
??????????????
Enllaços:
www.cadaques.org
