VISITA ALS POBLES DE VALLCEBRE, SALDES I GÓSOL - Comarca del Berguedà

De Barcelona: A 136 Km.

Punt de trobada:

Per fer la ruta d’avui, haureu de  sortir el més aviat possible del punt d’origen. El lloc de trobada amb la família o els amics serà l’aparcament que hi ha davant de l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront hi ha un Bar-Restaurant on podreu fer un bon esmorzar. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-58 i agafar-la en direcció cap a Sabadell i Terrassa, on s'ha d'empalmar amb  l’autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.

Després de Manresa s'enllaça amb l'eix del Llobregat  E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig –reig, Gironella i Berga.

S`ha de continuar per l’eix del Llobregat fins arribar a Guardiola de Berguedà. Haureu d'entrar al poble i enfront de l’església hi ha el restaurant on es pot esmorzar. Amb la panxa plena, s'ha d'agafar de nou el cotxe i tornar enrera en direcció cap a Berga. Aproximadament a 1 quilòmetre trobareu un desviament a la dreta que porta a Vallcebre, Saldes i Gósol.

A 6,5 quilòmetres d’aquesta cruïlla trobareu un desviament a l’esquerra que porta a Vallcebre.

Història:

Vallcebre és el punt de partida per conèixer els jaciments paleontològics de l’alt Berguedà.

L’antic edifici de l’escola és a l’actualitat el Museu Paleontològic de Catalunya. L’espai interior està dividit en àrees temàtiques amb el suport d'audiovisuals.

Aquestes àrees mostren al visitant:

- Els inicis i l'evolució  de la Paleontologia a Catalunya

- El procés de fossilització

- Mètodes per localitzar jaciments

- Els mètodes d’excavació

- Restauració dels fòssils

- Reconstrucció dels animals a partir dels fòssils

Després de la visita podreu arribar-vos al jaciment de Fumanya (pregunteu per on heu d’anar-hi) on veureu en una paret vertical més de 400 petjades de dinosaures de diferents espècies, principalment de Tiranosaures, grans herbívors de més de 30 metres de longitud que varen viure en aquesta zona fa més de 65 milions d’anys.

Per fer la visita al Museu Paleontològic de Vallcebre, cal trucar al telèfon 626 696 976  per informar-vos dels dies i horaris d’obertura. En principi us diré que està obert els diumenges i festius de 11 a 14 hores, però no deixeu de telefonar per confirmar-ho.

Un cop feta la visita a Vallcebre us dirigireu al poble de Gósol i deixareu per la tarda Saldes i el mirador del Pedraforca.

L'entrada al poble de Gósol es fa pel carrer principal fins arribar a la plaça Major, on mirareu d’aparcar el cotxe. Des d'aquest punt dirigireu les vostres passes al Centre d’Activitats de Muntanya, lloc on podreu fer-vos amb alguns fulletons informatius i turístics del poble.

A partir d’aquest punt es poden realitzar varies rutes turístiques, tot i que jo us recomano  fer la més clàssica.

L'objectiu d’aquesta ruta és el castell de Gósol, situat dalt d’un turó. L’antic poble emmurallat de Gósol acollia a l’interior diversos conjunts de cases separades per carrers, el Castell i l’església de Santa Maria del Castell.

Les primeres dades que es tenen d’aquest recinte, són de principis del segle XI, quan el senyor feudal de la zona, anomenat Galceran, rendia homenatge al comte de la Cerdanya. Posteriorment la propietat passà al comtat de Barcelona i desprès als sobirans de Catalunya i Aragó, però sempre amb el vassallatge dels Galceran de Pinós.

En el punt més alt del turó hi ha la torre de l’homenatge i al seu costat l’església de Santa Maria. El conjunt arquitectònic està molt deteriorat, malgrat tot, encara es poden  veure alguns elements ornamentals.

L’església és de planta rectangular, orientada al nord-est. La porta d’entrada està al sud-est. Darrera de l’altar hi ha una finestra gòtica i una espitllera. La situació d’aquest element fa pensar que el conjunt arquitectònic de l’església i la torre de l’homenatge formaven part d’un sol conjunt defensiu.

Gràcies a la restauració feta l’any 1992, es pot accedir a la terrassa superior per una escala metàl·lica, instal·lada dins de la torre de l’homenatge i contemplar les magnífiques vistes dels voltants, sempre vigilats per l’omnipresent volum del Pedraforca. La visita a Saldes es pot fer a la tarda després de dinar.

A Saldes el nucli de població és relativament reduït. Al carrer Major i a la Plaça són els llocs on estan el centre d’informació, el forn, la botiga d’alimentació, el bar restaurant i l’església.

Un dels punts més interessants a visitar és el Mirador del Grasolet. Per arribar-hi haureu de dirigir-vos a Gósol i aproximadament a 1 quilòmetre a la dreta hi ha un desviament que us portarà directes al mirador. Val la pena l’excursió per gaudir de les vistes panoràmiques que hi ha  des d'aquest punt i a la vegada estareu resguardats del Sol per l'ombra del magnífic Pedraforca.

Les primeres dades que es tenen del poble de  Saldes són del segle X, malgrat que hi ha nombrosos testimonis Ibers pels voltants com: el Dolmen de l’Obaga, peces de Sílex, monedes i ceràmica.

De ben antic l’economia de Saldes està lligada a la ramaderia i a l’explotació forestal, però a finals del segle XIX i principis del XX, la mineria, encapçalada per l’explotació de les mines de Carbó a l’alt Berguedà i concretament a Saldes, a carrec de  la Companya de Carbones Pedraforca S.A, capgirà l’economia de subsistència de la zona.

A l’actualitat la Mina de Saldes, visible des de la carretera, ha deixat de funcionar des de finals de 2007.

Gràcies al turisme una nova font d’ingressos ha aterrat a la Vall de Josa. El turisme rural, el senderisme, l’escalada, l’excursionisme, i també la gastronomia, són alguns apartats a tenir en compte.

Gastronomia:

Els plats gastronòmics de la Vall de Josa, estan cuinats sempre amb els productes tradicionals de la zona. En destacarem l’escudella i carn d’olla, la bullabessa de fredolics, la vedella del Berguedà, peus de porc amb panses i pinyons . . .  

A la Tardor, època de bolets, gaudireu de plats exclusius fets amb aquest producte, com la truita de moixernons.

Restaurants: 

Com altres vegades us parlaré d’un restaurant, l’Hostal Pedraforca. Sortireu de Saldes en direcció cap a Guardiola de Berguedà, i aproximadament a 1 quilòmetre, trobareu un desviament a la dreta que porta directament a l'Hostal. Caldrà  estar molt atents als indicadors.

Tel. 93 825 80 21

Enllaços:

www.bergueda.com

BEGUR - POBLE I RODALIES - Comarca del Baix Empordà

De Barcelona: A 130 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui amb els amics serà a l’àrea de servei de Maçanet de la Selva, a l'autopista 

AP-7  a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a  Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona i  deixar-la  per la sortida 9. Enllaçareu amb la carretera comarcal C-3 i cal seguir-la en direcció cap a Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Quedarà el poble de Llagostera a la vostra esquerra i seguireu per la C-35 en direcció cap a Palamós i La Bisbal. Deixareu els pobles de Santa Susana, Palamós i Palafrugell a la vostra dreta i aproximadament a uns 900 metres d’aquest últim hi ha un desviament a la dreta amb els indicadors de Begur, Regencós i Palafrugell nord. A partir d’aquest punt heu de seguir els indicadors que us portaran al poble de Begur. 

Història:

El municipi de Begur amb una superfície de 27 Km2 té una geografia molt accidentada. El nucli urbà té com a punt de referència el castell que està situat en un turó a 200 metres sobre el nivell del mar. La costa molt accidentada disposa de diverses cales i urbanitzacions com: Sa Riera, Sa Tuna, Aiguafreda, Platja Fonda i Aiguablava.

El castell de Begur fou construït sobre un assentament Iber del segle V aC. La primera referència escrita que en tenim és de l’any 889 quan el rei Franc  Odó va fer una concessió de terres de la zona al Monestir de Sant Pau de Fontclarà. Però, el nom de Begur apareix per primera vegada el segle XI moment en que el castell és esmentat.

A l’any 1467 durant la guerra contra el rei Joan II el castell fou destruït i posteriorment reconstruït. Durant la Guerra del Francès, l’any 1810 fou novament destruït per les tropes angleses i des de les hores està en ruïnes. A banda del castell s’han d’esmentar les quatre torres de defensa que actualment estan integrades dins del nucli vell, aixecades durant els segles XV i XVII per defensar-se de la pirateria.

Visita:

La visita s’inicia a la plaça de l’església de Sant Pere i Santa Reparada. A partir d’aquest punt cal fer una bona passejada pels carrers del nucli antic de Begur. Podeu parar a una terrassa d’un dels nombrosos bars i fer un refresc mentre veieu passar els molts visitants de Begur. La ruta continua fins arribar al castell per admirar la panoràmica del municipi. 

Acabada la visita urbana és imprescindible continuar amb un recorregut amb vehicle per tot el perímetre de la costa des de els inicis de la cala d’Aigua Blava al sud fins a la platja de Pals al nord.

Podríeu començar la visita pel parador nacional d’Aiguablava i a continuació seguir per la carretera que voreja la irregular costa de la zona i  que dóna accés a diverses cales i restaurants. Passareu pel port esportiu d’Aiguablava i la platja Fonda, també podeu arribar-vos al far de La Punta Estufadors. Banyar-vos a Cala Satuna, visitar Cap Sa Sal i després dinar a Sa Riera.

Molt bona sortida i gaudiu d’un dels paratges més bonics de la Costa Brava.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona està marcada pels productes autòctons i característics de tota la costa catalana com: els  arrossos, els peixos, els suquets, etc. També com a tot arreu de la costa catalana, es poden trobar restaurants per a totes les butxaques i tot tipus de cuina internacional.

Restaurants:

Com a conseqüència de la gran quantitat de oferta gastronòmica de tot tipus que podeu trobar al poble de Begur és molt difícil fer una recomanació, però per seguir amb la norma establerta us faré dues ofertes.

Restaurant Costa Brava

Tel. 972 62 20 93

Sa Riera 

El Racó de Sa Riera

Tel. 972 62 45 85

Sa Riera

Enllaços:

CELLER GÜELL / OBRA D'ANTONI GAUDÍ - Comarca del Garraf

De Barcelona: A 34 Km.

Punt de trobada:

A causa de la poca distància que hi ha al destí avui el punt de trobada el fareu a l’aparcament que trobareu a la part baixa del celler.

Com Arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista C-32 en direcció a Sitges i Tarragona. Deixareu a la vostra dreta els pobles de Viladecans, Gavà i Castelldefels. Passades les Botigues de Sitges haureu d’estar atents ja que trobareu la sortida 42 que porta a Port Ginesta i a Sitges, per les costes del Garraf.

A uns 500 metres d’aquesta sortida trobareu una rotonda. Haureu de seguir recte en direcció Sitges / Tarragona per la carretera C-31 (Costes del Garraf) a uns dos quilometres hi ha un desviament a la dreta que porta al poble del Garraf. A l’esquerra i abans de prendre el desviament ja veureu part dels edificis del Celler Güell.

Història i Visita:

El Celler Güell és un conjunt d’edificis d’estil modernista construïts amb diferents elements constructius com són els carreus de pedra calcària i el totxo vist. Consta de la bodega, la residència i la capella. Fou construït a finals del segle XIX per encàrrec del industrial Eusebi Güell mecenes del arquitecte Antoni Gaudí.

A l’any 1874 Eusebi Güell va comprar uns terrenys de 825 ha dins del terme municipal de Sitges en el paratge anomenat La Cuadra, lloc on hi havia una masia i una torre de guaita de l’edat mitjana. Aquestes dues edificacions encara formen part del conjunt d’edificis del celler.

L’accés al celler es fa des de la carretera C-31 i a traves d’una porta amb una reixa de ferro que recorda una xarxa de pesca. Aquest conjunt decoratiu forma part del l’edifici de la porteria, a uns 60 metres hi ha un arc que dóna accés al recinte del Celler. En aquests 60 metres veureu un jardí molt decorat amb fonts i estàtues.

A la dreta de l’entrada hi ha la bodega que és un edifici de planta baixa i coberta de teula a dues aigües destinat al magatzematge de les botes del vi. A l’actualitat és un restaurant. 

A l’esquerra de la porta d’entrada es troba l’edifici gaudinià que requereix la visita. És un conjunt de planta rectangular i amb cobertes amb molta pendent. Aquest conjunt té 5 plantes, dues de subterrànies i tres per sobre de la línia del carrer. Les dues subterrànies eren utilitzades per la criança del vi, la planta baixa per cotxera i el servei, la primera per habitatge familiar i a la segona hi ha una capella amb l’altar al centre i porxo mirador que dóna  les vistes al mar. L’edifici està rematat per un campanar amb una creu metàl·lica i varies xemeneies.

El final del carrer dóna a la plaça on hi ha l’antiga torre de guaita i la façana principal de la Masia. Aquesta està integrada en el conjunt arquitectònic per un arc construït amb el mateix estil de la resta i que connecta amb la torre de guaita.

El vi que produïen a les Bodegues Güell era exportat a Cuba i també el servien als vaixells de la companya Transmediterrànea. Com que la qualitat del producte no era massa interessant i no va tindre massa èxit a l’any 1936 es deixar de produir. 

Gastronomia:

La majoria de restaurants que estan propers al mar el peix és el principal element per cuinar el suquet, fins a les graellades de tot tipus o els  arrossos. També trobareu la cuina més clàssica de les amanides els carpatxos o el peixet fregit.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

La Cupula – Garraf

Avda. Llorac, 5

Tel. 936 320 015

El Nautic – Port Garraf

Escullera de Ponent, s/n

Tel. 683 604 636

Enllaços:

LLEIDA - LA SEU - Comarca del Segrià

De Barcelona: A 164 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà l’antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. En aquesta àrea podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per poder fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge haureu de sortir de la ruta per anar a La Panadella a esmorzar.

Un cop amb la panxa plena cal seguir el camí  en direcció cap a Lleida per la A-2. Passareu per les sortides de les poblacions de Cervera i Tàrrega. Haureu de deixar la via ràpida per la sortida 461 Lleida Nord i Vielha i us dirigireu a Lleida ciutat. Després de passar per 4 rotondes arribareu a la plaça d’Europa. 

El primer carrer a la dreta de la rotonda que hi ha a la plaça d’Europa és el Passeig Onze de Setembre i el segon el Gran Passeig de Ronda. El tercer carrer que surt de la plaça és l’Avinguda Alcalde Porqueres. Seguireu per aquest últim carrer fins arribar a l’Avinguda Prat de la Riba on  haureu de girar a la dreta. A la tercera cruïlla girareu a  l’esquerra on  s’enllaça amb el carrer Sant Martí. Al final hi ha una cruïlla de dos carrers. El segon a l’esquerra porta directament a l'aparcament de La Seu Vella. 

Història:

La Seu Vella està situada en el lloc geogràfic més emblemàtic de la ciutat de Lleida. És l’anomenat Turó de Lleida, des d’on es domina tota la ciutat i la comarca del Segrià.

En aquest lloc ja existia en el s.IX una catedral paleocristiana. Posteriorment durant la dominació musulmana fou adaptada i utilitzada com a mesquita major. A principis del s.XII els comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell conquereixen la ciutat. El bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita com a catedral cristiana sota l’advocació de Santa Maria l’Antiga.

A finals del mateix segle s’iniciaren les obres d’una nova catedral sota les normes arquitectòniques del romànic. Les obres estructurals de l’edifici duraren quasi un segle, motiu pel qual les voltes de creuer són d’estil gòtic. A finals del s.XIII  un cop coberta la nau principal s’iniciaren les obres de les capelles, el claustre, l’altar major, la Porta dels Apòstols i el campanar.

Totes aquestes obres requeriren un esforç econòmic considerable. Per aquest motiu passaren els anys i els segles, fins arribar a l’any 1513, on les estructures arquitectòniques de la catedral es varen poder donar per acabades. En els successius segles sols es varen fer reformes en determinades capelles.

L’any 1707 durant la guerra de successió espanyola, les tropes del rei Felip V conqueriren la ciutat. Pel seu interès estratègic la catedral passà a ser una caserna  militar deixant de ser, a partir d’aquest moment, punt de celebració d’oficis religiosos.

A pocs metres de la Seu construït sobre l’anomenada Roca Sobirana i a un nivell més alt que la catedral, hi ha el Castell de la Suda. A l’actualitat i després d’una acurada restauració ja es pot veure en visita guiada.

Les primeres dades documentades que existeixen d’aquest castell musulmà són de l’any 882. Després de la reconquesta va ser la seu en la majoria d’actes oficials de la corona d’Aragó i Catalunya. Un dels actes més rellevants fou el jurament de fidelitat dels nobles catalans i aragonesos al jove rei Jaume I el Conqueridor.

Visita:

La visita a la Seu Vella de Lleida comença per una passejada pel camí de ronda que voreja l’exterior de la catedral. Deixareu el vehicle a l’aparcament i entrareu al recinte emmurallat per la porta que hi ha a la dreta del mur.

El primer que podreu veure a la vostra esquerra són  les cinc arcades gòtiques que corresponen a la façana sud del claustre. A continuació una ampla escalinata us durà a la Porta dels Fillols, construïda entre els segles XII i XIV . Fixeu-vos en  la decoració de les arquivoltes, capitells i frisos amb una gran profusió de motius ornamentals.

El recorregut passa per davant de la Porta de l’Anunciata, situada a la façana sud de la nau del transsepte que fou construïda  al s. XIII. És considerada una obra cabdal de l’Escola de Lleida. Una gran quantitat de petites figures i motius decoratius adornen les arquivoltes i capitells. Sobre la porta hi ha un magnífic rosetó en forma de roda de 8 radis i voluminoses motllures.

A la dreta de la Seu trobareu una plaça envoltada per les casamates de la muralla des d’on podreu gaudir d’una magnífica vista panoràmica de la zona est de la ciutat i de la plana  de Lleida.

Seguint el passeig per la part de darrera de la Seu veureu la cara exterior dels absis de la nau central i de les naus laterals. Seguint el passeig arribareu a la Porta de Sant Berenguer, situada a la façana nord del transsepte. És la porta amb la decoració més sòbria i senzilla de totes. L’única decoració està a la cornisa que hi ha sobre de la porta. Possiblement fou la primera porta d’accés al primitiu edifici de la catedral. 

Passada la porta de Sant Berenguer una rampa a l’esquerra condueix a l’exterior de les muralles. La deixareu i seguireu per la rampa ascendent de la dreta que passa per la part baixa del Castell de La Suda. Al final de la rampa girareu a l’esquerra i a pocs metres trobareu una gran terrassa on hi ha la porta d’entrada a l’edifici dels canonges. En aquesta terrassa també es troba la Porta dels Apòstols, entrada directa al claustre de la catedral.

La visita turística a l’interior de la Seu Vella comença a l’edifici dels canonges, lloc on us donaran els diferents fulletons informatius i comprareu les entrades. La Canonja és un conjunt d’edificis on residien els canonges de la catedral. Aquests edificis es construïren des del s. XII fins el s XVI segons les necessitats d’habitatge del moment. 

Des de la casa dels canonges accedireu al claustre per una porta lateral de la capella de Santa Maria l’Antiga. El claustre d’estil gòtic té forma trapezoïdal i és un dels claustres més grans construïts a Europa. És imprescindible passar una bona estona passejant per les quatre galeries del claustre, admirant el magnífic disseny dels disset arcs apuntats.

Cinc d’aquests arcs estan instal·lats al costat sud del claustre des d’on es pot gaudir d’una panoràmica de la ciutat de Lleida. A tocar d’aquest mirador i just en l'angle sud-oest del claustre hi ha la impressionant estructura de planta octogonal del campanar, construït entre els s.XIV i XV. Es pot accedir a la part alta del campanar per una escala de cargol de dos-cents trenta-vuit graons. Dues campanes gòtiques de grans dimensions i cinc de més petites coronen la torre.

A continuació per accedir a l’interior de la catedral passareu pel Portal Major que dóna directament a la nau central. És aconsellable passar una bona estona passejant pels diferents racons de les naus laterals i de les capelles. No deixeu d’aturar-vos en el creuer i aixecar la vista per admirar el cimbori de planta octogonal. 

Acabada la visita a la Seu Vella podeu arribar-vos al carrer Major on es pot fer una passejada, visitar la Catedral Nova i localitzar un restaurant per anar a dinar.

Gastronomia:

A una gran ciutat com Lleida trobareu tot tipus de cuina i plats típics com: cabrit al forn de llenya, bacallà al gust, micuit de foie, cargols a la grotesca, arrossos, verdures a la brasa, pa amb tomàquet i les postres típiques lleidatanes.

Restaurants:

A Lleida com a totes les ciutats és difícil recomanar un restaurant en concret a causa de l’extensa oferta existent. 

Enllaços:

www.turismedelleida.com

www.turoseuvella.cat