VALLS I CALÇOTADA - Comarca de l'Alt Camp

De Barcelona: A 107 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona passat Vilafranca del Penedès.

Com arribar-hi:

Després de la trobada cal seguir per l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona. A uns 3 quilòmetres trobareu, a la dreta, un desviament que empalma amb la AP-2 que porta a Lleida. Haureu de deixar l’autopista per la sortida 11 (Vila-Rodona / Valls). Solament cal seguir els indicadors que porten a Valls Centre fins arribar a la Plaça del Portal Nou.

Història:

Per la seva situació geogràfica la ciutat de Valls sempre ha estat lloc de pas entre les terres de la costa de Tarragona i les de l’interior. Per aquest motiu la zona ha estat habitada des de l’època prehistòrica passant pels ibers, romans i àrabs.

Però el naixement de la ciutat s’inicià en el segle XII quan els sarraïns foren expulsats de la Serra de Prades. Al 1210 el rei Pere el Catòlic va concedir la creació d’un mercat setmanal. Vint anys més tard la ciutat ja tenia les seves pròpies lleis (Ordenacions Municipals) unes de les més antigues de Catalunya.

El 1391 el rei Joan I va vendre la jurisdicció de Valls a l’Arquebisbe, que ja era propietari del Castell i de l’església de Sant Joan. En el segle XIV aquest configurar els límits de la ciutat construint les muralles al voltant del nucli antic.

Durant els segles XIV, XV i XVI la ciutat tingué un gran creixement convertint-se en la segona població més important del Camp de Tarragona. Durant aquests segles es construïren diverses i importants obres civils i l’església de Sant Joan.

Els successius segles l’economia de Valls quedà troncada per les diverses rebel·lions internes i guerres globals com: La guerra dels segadors, la guerra de Successió contra la invasió francesa i la guerra civil espanyola.

Però un dels fets que durant el segle XIX va colpejar més l’economia de Valls fou l’aparició de la fil·loxera que va afectar a la vinya, un dels apartats amb més influència econòmica. Malgrat aquest fet en les dues dècades del segle XIX l’inici de la recuperació econòmica s’inicià amb la instal·lació de diverses fàbriques a Valls, la creació del banc de Valls, el naixement de la Societat Agrícola, l’arribada del tren Barcelona-Vilanova-Valls i la construcció del campanar de Sant Joan.

Visita:

Després de deixar el vehicle per la zona de la plaça del Portal Nou podeu iniciar la visita per l’església de Sant Joan, situada a pocs metres de la plaça i al final del carrer de l’Església. És una església de planta rectangular d’una sola nau amb quatre capelles a cada costat. El cor està situat sobre la porta d’entrada i sota d’una gran rosassa de forma radial. La porta té elements renaixentistes envoltant un arc de mig punt.

L’absis està envoltat de un conjunt de vidrieres de colors que donen claror a la zona del retaule, el qual és de grans dimensions i està esculpit sobre una estructura de fusta. Un dels elements que caracteritzen  l’església de Sant Joan és el campanar, situat sobre la porta lateral de la nau central i que té una alçada de 74 metres. És el campanar més alt del territori.

Acabada la visita a Sant Joan podeu seguir pel carrer de La Cort. A uns 50 metres trobareu la Plaça del Blat que és una plaça porxada de petites dimensions on hi ha l’Ajuntament i és punt de trobada de les exhibicions castelleres de Valls. A pocs metres de la plaça trobareu el Museu dels Castellers, la visita és molt interesant. 

La visita segueix pel carrer de La Cort fins arribar a una cruïlla on hi trobareu una font d’estructura metàl·lica i una pastisseria a la cantonada del carrer de La Peixateria. Si gireu a la dreta per aquest carrer arribareu a la Plaça de l’Oli que és de forma rectangular, és també porxada. A un costat del la plaça trobareu un comerç molt curiós que es diu “Magatzem del Vermut” on podeu entrar-hi  per comprar vermut de producció pròpia.

Després de visitar la plaça cal seguir el recorregut pel carrer de La Cort, eix comercial de la ciutat, fins arribar a la plaça anomenada Pati del Castell, però abans trobareu a l’esquerra l’Oficia de Turisme on us poden donar un mapa de la ciutat i retornar pels carrers del barri antic a la Plaça del Portal Nou per agafar el vehicle i anar al restaurant a fer una calçotada.

Per anar al restaurant recomanat d’aquesta sortida haureu de localitzar la carretera N-240 en direcció cap a Montblanc per el Coll de l’Illa. Després d’uns 6 quilòmetres arribareu a la part alta del coll. A l’esquerra hi ha el restaurant Les Espelmes. Recordeu que com sempre us recomano encarregar taula i més per fer una calçotada. 

Gastronomia:

La menja clàssica de la zona són els calçots acompanyats de la carn a la brasa, les mongetes, les carxofes, salses, etc..

No podem oblidar els cargols a la llauna, les escalivades, etc., i de postres la crema catalana.

Restaurants:

Les Espelmes

Crta. N-240 Km.28

Coll de Lilla (Valls-Montblanc)

Tel.977 60 10 42

CasaFelix

Ctra. N240 Km.17

Tel.977 60 13 50

Masia Bou

Ctra de Lleida Km. 21,5

Tel.977 60 04 27

Enllaços:

AITONA ARBRES EN FLOR - Comarca del Segrià

De Barcelona: A 192 Km.

Punt de trobada:

La sortida d’avui està pensada per fer-la a la primavera, entre el mes de març i primers d’abril, per poder gaudir de la floració dels arbres fruiters a la comarca del Segrià i en concret de la zona entre els pobles de Torres de Segre, Soses, Aitona i Seròs

Avui a conseqüència de la distància existent fins el punt de destí haureu de matinar.

El lloc de trobada amb la família i els amics serà a l’àrea de servei de la Panadella. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge deixareu  l’autovia per la sortida 532 per dirigir-vos a la Panadella on es pot fer un bon esmorzar.

Després d’esmorzar cal seguir per l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida i deixareu la via ràpida per la sortida 447 (Soses-Seròs-Torres de Segre). Quan arribeu a la rotonda cal seguir els indicadors que porten al poble de Seròs. Pel camí podreu admirar una magnífica diversitat de colors dins la gama del rosa i el blanc.

Abans del poble de Seròs trobareu el poble de Aitona, aquí és on  comença la visita als camps dels fruiters. Quasi al final del poble trobareu a mà dreta el restaurant Can Joan. A uns 100 metres a la esquerra  hi ha un trencall que porta a Torres de Segre i al Camí del Riu. Haureu de prendre aquest desviament i a uns 500 metres la carretera passa per un pont d’un sol carril, sobre el riu Segre. A uns 100 metres del riu trobareu una cruïlla.

Haureu d’agafar el camí de l’esquerra que porta cap a Torres de Segre.

Història i Visita:

La comarca del Segrià juntament amb la de l’Alt Empordà són les dues comarques de Catalunya amb una major producció de fruita dolça. Com ja heu pogut esbrinar en el apartat anterior avui us parlaré de la comarca del Segrià.

No a tota la comarca es cultiva l’arbre fruiter, però a la part baixa i a la plana dels dos costats del riu Segre, des de Torres de Segre fins al poble de la Granja d’Escarp hi ha una de les zones més prolífiques en aquest tipus de cultiu.

Per la seva situació geogràfica aquesta zona és on la fruita dolça dels perers, pomers i presseguers, maduren un parell de setmanes abans que en la plana de Lleida. Per aquest motiu, al ser aquesta fruita primerenca, la cotització en el mercat és una mica més alta.

Cada fruita i cada varietat té la seva maduració i si no ha passat res com: una gelada, una pedregada o una forta ventada, la fruita es cull abans de madurar, motiu pel qual els pagesos estan obligats a contractar gent per fer la collita.

Com he comentat en l’apartat de Com arribar-hi passat el pont sobre el riu Segre trobareu una cruïlla, haureu de girar a l’esquerra en direcció cap a Torres de Segre. Al llarg d’aquesta carretera anireu trobant diverses cruïlles la primera està a uns 300 metres a la dreta. És el moment de descobrir el camins que porten a l’interior de les plantacions i gaudir de la diversitat cromàtica de les flors dels arbres fruiters.

També podeu seguir per la carretera en direcció a Torres de Segre en aquest recorregut trobareu amb dos costats del recorregut hi trobareu extensos camps de fruiters. Després de fer un parell de quilòmetres per aquesta ruta podeu retornar a la cruïlla d’Aitona i girar a l’esquerra en direcció a Maials i Llardecans, a uns 800 metres trobareu un pont que passa per sobre del canal que alimenta la central elèctrica, en aquest punt l’espectacle de la plana amb els colors de la florida dels arbres fruiters és espectacular.

Aquesta sortida obliga a portar les bateries de les càmeres de fer fotos i els telèfons amb la màxima càrrega ja que  puc assegurar-vos que no us cansareu de fer instantànies de record.

El dinar el podeu fer al restaurant Cal Joan del poble d’Aitona. Tenen un menú de 18 € que està francament bé. Després de dinar es pot fer una visita a la plaça de l’Ajuntament i una passejada pel nucli antic del poble. 

A prop teniu el poble de Fraga que està a 20 quilòmetres d’Aitona. Fraga pertany a la província de Osca. La ciutat està formada per dos nuclis de població ben diferenciats als dos costat del riu Cinca. A la dreta el nucli antic i a l’esquerra el nou Fraga amb carrers amples i avingudes.

La ciutat de Fraga fou fundada pels musulmans i conquerida per Alfons I l’any 1148. Al 1182 Alfons II va cedir la propietat  a l’orde de l’Hospital. Posteriorment el rei Jaume I va lliurar la vila a la família Montcada molt influents a la zona.

A la part vella hi trobareu el castell que està restaurat. Encara que aquestes ruïnes les anomenen castell la realitat és que es tracten de les restes de l’església de Sant Miquel.  El van construir sobre les restes d’un castell medieval i aquest sobre les restes d’un assentament musulmà. Anteriorment hi havia hagut unes de  romanes i unes visigòtiques.

Gastronomia:

És la clàssica de les comarques de l’interior de Catalunya. Predominen els plats de moltes calories com: els canelons, l’esqueixada de bacallà amb romesco, el fricandó de vedella amb bolets, el cabrit al forn amb patates, les amanides de tot tipus, etc.

De postres les clàssiques. 

Restaurants:

Cal Joan

c/ Vint i Set de gener, 21

Tel. 973 794 362

Aitona

Enllaços:

www.fruiturisme.cat

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA ROCA - Comarca del Baix Camp

De Barcelona: A 130 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb els amics serà a l’àrea de servei del Mèdol de l’autopista AP-7, situada a uns 8 quilòmetres abans d’arribar a Tarragona.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista de la costa C-32 en direcció cap a Sitges, Vilanova i El Vendrell.

En aquesta última població, passat el peatge, enllaçareu amb l’autopista AP-7 i, sense deixar-la, arribareu a Tarragona. Continuareu per l’autopista fins la sortida 37 lloc on deixareu la via ràpida per dirigir-vos a Montbrió del Camp.

Per anar a Mont-roig del Camp haureu de tornar a l’última rotonda que heu deixat abans d’entrar al poble de Montbrió i agafar el trencall de la dreta que porta a Mont-roig.

Als  afores del poble es troba la carretera T-322 que passa pel poble de Colldejou. A uns 3 quilòmetres de Mont-roig veureu un desviament a la dreta on hi ha l’ indicador

del Santuari de la Mare de Déu de la Roca. Solament haureu de seguir  per la carretera i arribareu al aparcament del santuari.

Història:

Les primeres referències que es tenen de Montbrió del Camp són de principis del s.XII moment en que Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, cedí les terres al noble Guillem de Jorba per construir-hi un Castell. Posteriorment aquestes terres passaren novament a la corona.

A uns 5 quilòmetres de Montbrió  trobareu el poble de Mont-roig del Camp, punt i final de l’excursió. 

Mot-roig apareix per primera vegada a l’any 1118, en un document de donació de terres que en Ramón Berenguer III va fer al bisbe Oleguer. Al 1185 és novament mencionat en una carta de cessió de terres del Castell d’Escornalbou.

A partir de 1181 diversos litigis entre els nobles i l’arquebisbat de Tarragona posaren en primera línia política al poble de Mont-roig, fins que al morir Sancha, l’esposa del rei Alfons II d’Aragó, les propietats passaren novament a l’arquebisbat. 

L’ermita de la Mare de Déu de la Roca està situada a 295 metres d’alçada, sobre una roca de pedra sorrenca de color vermell molt erosionada per l’aigua i el vent. La primera referència escrita  està en un document testamentari de 1299. Entre els anys 1439 i el 1835 l’ermita estigué sota el manteniment dels frares del castell d’Escornalbou.

A uns 15 metres per sobre de l’ermita trobareu la capella de Sant Ramon la qual segons diu la tradició està emblanquinada per servir de guia als mariners ja que  la imatge de Sant Ramon fou trobada a la mar. La primera capella es construí sobre l’any 1826 i va ser restaurada al 1926 per un grup de dones de Mont-roig.

Visita:

La visita en aquesta zona del Baix Camp comença al poble de Montbrió del Camp.

El poble està travessat pel barranc de l’Ànima Blanca, que és conegut pel nom de la Riera. Als anys 80 es descobriren uns pous d’aigües termals, cosa que va permetre obrir un balneari als jardins de l’Horta Florida.

Després de deixar el vehicle el més a prop possible del centre de Montbrió us dirigireu a la plaça de l’Ajuntament. És un espai de dimensions reduïdes on hi conflueixen cinc carrers. L’edifici de l’Ajuntament té una façana porticada. Per la porxada de l’esquerra podeu accedir a la Vila Closa i fer, a partir d’aquest punt, un recorregut pels seus carrers

De tornada a la plaça de la Vila  seguireu la ruta pel carrer d’Avall fins arribar a l’església parroquial de Montbrió. Passada l’església cal girar pel Corredor del Campanar fins arribar novament al Passeig de Nicolau.

Acabada la passejada per Montbrió és el moment d’anar al poble de Mont-roig del Camp.

Mireu de deixar el vehicle el més a prop possible  del centre i comenceu la caminada pel carrer Major en direcció a l’església nova de Sant Miquel que està situada a la part alta de la localitat. 

Al principi del carrer Major es troba l’església Vella, transformada en el Centre Miró, que podreu visitar. També es pot visitar el museu de l’Oli Solé i fer la compra d’alguna ampolla d’oli amb denominació d’origen.

Ara serà  el moment d’anar al destí principal de l’excursió, el Santuari de la Mare de Déu de la Roca, seguint les indicacions de l’apartat (Com Arribar-hi).

Al final de la carretera que porta al santuari hi ha un aparcament, lloc on podreu deixar el vehicle. Enfront, i a uns 20 metres per sobre de l’aparcament, es pot veure la capella de Sant Ramon.

A la dreta de l’aparcament, i sota  la roca on es  veu l’ermita de Sant Ramón, surt un camí empedrat que porta directament a l’entrada del recinte del Santuari de la Roca. Passada la porta hi trobareu una plaça de reduïdes dimensions i a la dreta una balconada ens ofereix una gran panoràmica del poble de Mont-roig del Camp i de la façana marítima de la comarca.

A l’esquerra de la plaça hi ha una porxada que dóna accés al restaurant del santuari i al camí que porta a la capella de Sant Ramon. A l’altre costat de la plaça hi ha l’entrada a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.

És una petita capella de planta rectangular i d’una sola nau, una part de la qual està excavada a la roca gràcies a la  facilitat de treball de la pedra sorrenca i vermella de la zona. 

A la dreta de la façana hi ha un petit  campanar de poca alçada i de forma triangular. A l’interior i sobre de la porta d’entrada veureu el cor. A l’altra banda està el cambril amb la imatge de la verge. Al costat de l’altar es troba una porta que condueix al cambril i a la zona habitada del santuari.

A un extrem de la porxada hi ha l’accés al Fossar de les Monges i a l’escala tallada a la roca que condueix a la capella de Sant Ramon. És convenient  encarregar taula si es vol dinar al restaurant del santuari

Gastronomia:

Com arreu del camp de Tarragona, un dels plats més típics són els calçots, acompanyats de carn a la brasa. També hi podreu trobar els plats de l’interior i de la costa com: les amanides d’escarola amb romesco, les escalivades, els peus de porc a la brasa o farcits, els rostits de pollastre, el bacallà a la llauna, el tronc de lluç amb salsa verda, la sopa de peix,  les llenties amb sèpia, etc.

De postres les clàssiques: les postres de músic, la crema catalana, els gelats, etc. i  com a postres més típics de la zona: el menjar blanc; elaborat amb ametlles, sucre i midó de blat de moro o d’arròs. 

Restaurants:

Ermita Mare de Déu de la Roca

Mont-roig del Camp

Tel. 977.837.760

Enllaços:

CASTELL DE MONTESQUIU I VIDRÀ - Comarca d'Osona

Des de Barcelona: A 94 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui el podeu fer al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 de Vic a Ripoll, dins del poble de Sant Hipòlit de Voltregà

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Vic i Ripoll. Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17,  passareu per Sant Hipòlit de Voltregà. Arribant a Sant Quirze de Besora  entrareu al poble, i sense deixar l’antiga carretera, seguireu fins a Montesquiu. Aquí s'han de seguir els indicadors del castell de Montesquiu, fins arribar al recinte de l’aparcament del parc comarcal.

Per anar a Vidrà, cal refer el camí fins a Sant Quirze de Besora. A la cruïlla del primer semàfor, haureu de girar a l’esquerra i seguir per la carretera que porta a Santa Maria de Besora i Vidrà.

Història i Visita:

Les primeres dades documentades de l'existència del castell són del segle XIII. A causa de la situació geogràfica d’aquest punt, lloc de pas entre les comarques del Ripollès, la Cerdanya i les planes d’Osona, sembla que els seus inicis foren de caràcter defensiu. Era una petita construcció de planta rectangular que servia per allotjar a una reduïda guarnició de soldats.

Probablement a finals del segle XV, el castell deixà de ser un punt estratègic militar i   passà a ser residència senyorial. La falta de documentació fa que els experts no puguin precisar les dates de les reformes del castell.

A partir d’aquest segle va ser quan realitzaren a l’edifici els canvis arquitectònics  més significatius. Es construïren el pati de carruatges i l’escala de pedra que porta al primer pis.

Fou durant la dècada de 1810 a 1820 quan la família Juncadella va fer l’última remodelació de l’interior i de l’exterior, que l’hi confereix la fisonomia actual. L’any 1976, Emili Juncadella, últim propietari, cedeix la propietat del castell i les terres a la Diputació de Barcelona, la qual va declarar el palau i el seu entorn Parc Natural.

La visita del castell comença  amb un audiovisual, d’una durada aproximada de 20 minuts que  exposa la història i la vida al castell. Seguidament es fa la visita guiada a les dependències. En primer lloc es veu la capella de Santa Bàrbara, construïda en una de les reformes del segle XVIII. És curiós de veure-la pel seu recobriment de parets amb rajola vidrada.

Tot seguit accedireu a la plata superior per l’ampla escala de pedra. A la primera planta hi ha la part habitada del castell. Es passa per la biblioteca, la sala de reunions, el menjador, els dormitoris i les terrasses situades a la façana nord del castell. La durada d’aquesta visita és de 1 ½ hores.

Després de la visita al castell, podreu fer un petit recorregut pel parc. Són diversos els itineraris que es poden fer, però el de l’obaga del Castell és un dels recomanables. Es tracta d’un circuit de forma circular de 2,4 Km i 1 hora de durada, tot  per fer gana i anar a dinar.

Vidrà és un petit municipi situat molt a prop de les serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm que està al nord de la comarca d’Osona, tot i que pertany a Girona.

La situació geogràfica del municipi propicià el desenvolupament turístic dedicat a l'excursionisme de muntanya. Gràcies en aquesta situació els 175 habitants del municipi dediquen les activitats laborals a la indústria de la fusta, la ramaderia i als serveis. Compten amb tres restaurants, un hostal i un càmping.

Si teniu ganes de fer un passeig amb automòbil pels boscos de la serralada del Puigsacalm, de Vidrà surt una pista forestal que està en bastant bon estat i que porta a Siuret. Des d'aquest punt podeu seguir cap a Collfred, fins arribar a Sant Privat d’en Bas a la comarca de la Garrotxa. És imprescindible portar un bon mapa de carreteres.

Gastronomia:

Com ja he comentat d’altres vegades, Osona és terra d’una gastronomia de plats potents, entrants i guisats amb molta força, gairebé tots relacionats amb la principal indústria de la comarca com són els derivats de la carn de porc.

Embotits de tota mena per començar a fer boca com: la llonganissa, el bull, els fuets, les botifarres crues o cuites, els patés, etc. Com a plats forts, els peus de porc amb tòfona, la vedella amb bolets i per finalitzar les clàssiques postres casolanes. 

Restaurants:

Casa Fonda Serrasolses

Tel. 938 529 118

Vidrà.

(Cal trucar i encarregar taula)

Bar els Casadors

Tel. 938 550 104

Vidrà.

Hostal Escarra

Tel. 938 529 202

Vidrà.

Enllaços:

www.paisatgesdelter.com

www.diba.es