BAIX LLOBREGAT

* Colònia Güell
* Collbató i les Coves de Salnitre
* Mines Prehistòriques de Gavà
* Esparraguera - Museu Colònia Textil Sedó


COLÒNIA GÜELL


De Barcelona:
A 25 km .

Punt de trobada:
A causa de la poca distància que hi ha entre Barcelona i Santa Coloma de Cervelló, avui ENS toca ESMORZAR a casa. El punt de trobada amb la família o a els amics serà a l'porta d'entrada de la cripta de la Colònia Güell, obra emblemàtica i inacabada del genial arquitecte Antoni Gaudí.

Com arribar-hi:
Haureu de dirigir-vos a Sant Boi de Llobregat. Per arribar-hi hi ha 3 opcions Sortint de Barcelona: La Ronda de Dalt, el Cinturó del Litoral o la Gran Via. A l'Alçada de l'hospital de Bellvitge s'a d'empalmar amb l'autovia A-2 direcció cap a Lleida. Aproximadament a uns 3 quilòmetres trobareu la Sortida de Sant Boi de Llobregat. En AQUEST punt S'HAN de seguir a els Indicadors que portin a Santa Coloma de Cervelló i La Colònia Güell.

Entrareu al recinte de la Colònia per l'avinguda de Ferran Alsina. La fàbrica queda a l'Vostra esquerra. A 300 metres trobareu gener edifici singular en forma de Masia anomenat Ca l'Ordal. A la dreta hi ha 1 aparcament on és olla Deixar el vehicle.

El primer que fareu a l'arribar serà dirigir-vos a l'Centre d'Interpretació, Situat al carrer Claudi Güell, 6, lloc on us donaran la informació necessària per visitar a els punts turístics més interessants de la Colònia Güell.

Història:
A finals del s. XIX i principis del s. XX Comença a Catalunya l'anomenat Fenomen de "La Revolució Industrial", un dels sectors més Actius fou el de la indústria del tèxtil.AQUESTA, el s'instal·là en una extensa xarxa de Fàbriques a tocar dels rius Cardener, Ter i Llobregat.

Santa Coloma de Cervelló, petit municipi Situat a la comarca del Baix Llobregat, s'incorpora en AQUEST Fenomen industrial a l'any 1890 de la mà de l'Eusebi Güell. Les idees urbanístiques de les colònies industrials angleses, varen ser incorporades a AQUEST espai fabril.

Quasi Totes Indústries tèxtils de l'època, utilitzaven l'energia hidràulica per a Fer funcionar aa a a els telers I ALTRES Annexes, però la fàbrica tèxtil de Santa Coloma fa servir per primera vegada en AQUEST sector, la màquina de vapor per a la producció d 'energia, aconseguint AIXÍ la potència energètica necessària per la Transformació del cotó Procedent d'Amèrica, en pans i VELLUTS de primera qualitat.

El recinte industrial està separat de la zona dels Habitatges i dels serveis de la Colònia.
A l'interior del recinte de la fàbrica, Diferents edificis restaurats restaurats restaurats restaurats, acollien aa a els Diverses etapes de Manipulació dels materials per la FABRICACIÓ dels Teixits. S'en podin destacar a els edificis restaurats restaurats restaurats restaurats aa a els Filatures, el tint, l'assecador, aa a a els tallers de fusteria i serralleria, el de la màquina de vapor, etc.

Altres serveis, com el consultori mèdic ia a a els oficines, estàven ubicats en edificis restaurats restaurats restaurats restaurats separats. La comunicació entre aa a els Diferents Instal·lacions estava assegurada per 1 xarxa d'riells mb 1 conjunt de vagonetes traslladaven aa a a els materials.

A l'projecte del recinte social, Situat a uns 300 metres de la zona de la fàbrica, estava prevista la construcció d'un hospital, la fonda, a a els escoles, aa a els Comerços, el teatre, una cooperativa, l'església, a a els cases dels obrers ia a els dels Directius. El material més utilitzat per la construcció dels Diferents edificis restaurats restaurats restaurats refereixen aa a els maons cuits, col·locats de diferents maneres per adaptar-les a la forma i disseny de les cases.

Diferents arquitectes participessin en el disseny i construcció de l'conjunto de la Colònia Güell. Els més reconeguts foren: en Francesc Berenguer i Mestres i en Joan Rubió i Bellver, però el més universal i famòs va ser l'Antoni Gaudí creador de la cripta de la Colònia.

visita:
Com he dit Abans, desprès de Deixar el cotxe us dirigireu al carrer Claudi Güell, on hi ha el centre d'interpretació. Comprareu a a els entrades de la visita a la cripta i, a la vegada, recollireu la documentació per Fer gener passejada paper poble.

Amb les butxaques plenes de fulletons informatius, us dirigireu a la cripta, situada a l'Centri d'1 espai encerclat per 1 tanca Metallica. Abans d'entrar-hi podreu Fer gener ullada al magnífic Aspecte que presenta la planta baixa o cripta, de la inacabada església Projectat per l'Antoni Gaudí.

Quasi tota la documentació i la maqueta polifunicular del projecte, és va Perdre a l'any 1936 durante la Guerra Civil Espanyola. La maqueta estava construïda a escala 1:10. Tenia una Dimensió considerable i 1 Alçada de 4 metres. L'any 1982 fou reconstruïda a la ciutat alemanya de Stuttgart. A l'actualitat està exposada al Museu de la Sagrada Família de Barcelona.

L'estructura de l'església Recorda el disseny de la Sagrada Família, ha que el projecte i la construcció de la cripta, foren el punt de partida i d'inspiració de l'obra inacabada de l'Antoni Gaudí.

MOLTS i Diferents materials, foren utilitzats per su construcció. Els pilars estan fets de pedra volcànica de Castellfollit de la Roca. Les parets i voltes del sostre amb maons cuits de diferents colors.

La idea inicial d'en Gaudí era donar a conjunto de l'edifici una relació cromàtica, formada per tres colors Bàsics. La part baixa o cripta havia de ser de color fosc. A mitja Alçada, utilitzava el maó de color roig, per representar a els troncs dels pins. La part Mitjana de tonalitats verdes, per recordar a a els capçades dels pins i, la part alta, de color blau, recordant el cel.

A l'interior de la cripta s'hi troben 3 Altars. El central i un lateral foren dissenyats per Josep Mª Jujol, col·laborador d'en Gaudí. El tercer, per Isidre Puig i Boada. Gaudí va DISSENYAR el mobiliari ia a a els Bancs amb reclinatoris. Els recipients d'aigua beneïda, són Grans Petxines marines procedents de Filipines.

A l'octubre de l'any 1908 col·locaren la primera pedra de l'església. El 3 de novembre del 1915 el bisbe de Barcelona consagra la cripta. Tres anys més tard mor Eusebi Güell ia a a els hereus aturen les obres.

A l'any 2002 la Generalitat de Catalunya fa l'última restauració.

FINALITZADA la visita a la cripta, no Deixeu de fermentació 1 volta Pels Carrers de la colònia, admirant Els Diferents edificis restaurats restaurats restaurats com: la casa del mestre, a a els cases del personal qualificat, Ca l'Espinal, la casa del secretari, l 'escola, el teatre, la fonda, l'ateneu o a els cases dels obrers.

Gastronomia:
La gastronomia és la clàssica de la cuina catalana, pa amb tomàquet, amanides, carns a la brasa o guisades, peixos, postres i gelats.

Restaurants:
Bar Restaurant Ateneu Unió
Plaça. Joan Güell, 6
Colònia Güell
Tel. 93.661 31 nov

Enllaços:
www.coloniaguellbarcelona.com





COBATÓ COVES DE SALNITRE


De Barcelona:
A 30 km .

Punt de trobada:
A causa de la poca distància que hi ha entre Collbató i Barcelona, el punt de trobada serà l'esplai que hi ha darrera del centre d'informació de les Coves del Salnitre, lloc on haureu de Treure a a els entrades per Fer la visita. En AQUESTA àrea recreativa hi ha un bar on podreu ESMORZAR o Fer un tallat. 

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 en direcció cap a Lleida. És passa pèls pobles de Sant Andreu de la Barca, Martorell i Esparreguera, la següent Sortida és la de Collbató. Aquí s'a d'Sortir de l'autovia A-2 i enllaçar amb la carretera B-112 que porta a Manresa ia Olesa de Montserrat. La carretera passa pèls afores del poble de Collbató.     

A la Sortida del poble ia la Vostra esquerra, trobareu un pal indicador amb l'enunciat de les coves del salnitre ia POCS metres d'enfilar el desviament hi ha el centre d'informació. 

Història:
Des de l'Antiguitat la zona ha Estat poblada per grups que vivien bàsicament de la caça i de la recol·lecció. Utilitzaven a a els Diferents cavitats de la cara sud de la muntanya de Montserrat com a LLOCS de refugi.

Les primeres tats documentades que és tinença del poble de Collbató són del 1113, Moment en el qual el poble Comença a formar-se a l'Voltant d'una torre de defensa, de manera que a a els parets exteriors de les cases formaven part integrant de la muralla del poble, creant 01:00 recinte tancat amb Dues ports d'accés.

A l'Llarg de la història Collbató passà per Diferents etapes al domini Econòmic i polític del poble passà del senyor feudal del Moment a l'administració de les terres per l'Abat de Montserrat.

A principis del segle XIX el poble de Collbató tornà a Fer història amb la guerra contra a a els tropes napoleòniques.

Una de les activitats en Què és basava l'economia del poble durante el segle XIX, era la dels traginers de peregrins i Mercaderies Fins el monestir de Montserrat.

A l'actualitat una de les Indústries que Donin més renom a poble és la FABRICACIÓ artesana d'Orgues de fusta i metall, sota la dirección de la familia Blancafort.

visita:
L'Objectiu de la visita és les Coves del Salnitre, però Mireu de combinar-vos aa a els horaris per poder Fer gener ullada al mercat dominical que s'instal·la al centre del poble.

La visita a les Coves és guiada i és fa en grups de 30 persones. Per Començar hi ha un audiovisual que et una durada aproximada d'uns 10 minuts I després Comença la visita de la Cova. L'interior està il·luminat i et una longitud visitable d'uns 500 metres i 1 desnivell d'uns 20 metres.

La primera sala o la sala de la Catedral és la més gran del conjunt, anomenada AIXÍ per l'Alçada de la volta. Durant el recorregut passareu paper Pont del Diable, la Sala dels Monjos, la dels Orgues i la dels Enamorats. Passareu per estrets Passadissos i escales empinades, però no patiu la visita està pensada per a tota la família. És Recomana que a a els nens siguin l l majors de 3 anys.

Gastronomia:
La típica de la cuina catalana: carn a la brasa, amanides, embotits i cuina de mercat. 

Restaurants:
Montserrat Exprés
Autovia de Martorell a Igualada km. 575
Tel. 93 777 02 90

La Fonda dels Arcs
Ctra. De les Coves
Tel. 93 777 98 17

Enllaços:


MINES PREHISTÒRIQUES DE GAVA


De Barcelona:
A 24 km

Punt de trobada:
A causa de la proximitat de Gavà, avui el punt de trobada amb la família o a els amics serà a l'vestíbul del "Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques".

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autopista C-32 direcció cap a Sitges. Deixareu la Sortida dels pobles de Sant Boi de Llobregat i Viladecans. Abandonareu la via ràpida per la Sortida Gavà i us dirigireu cap AQUEST poble, quedant ambdos costats al polígon industrial de Barnasud. No perdeu de vista a a els Indicadors del "Parc Arqueològic" els quals us portessin directament a l'entrada de les "Mines Prehistòriques".

Història:
Fa uns 6000 anys a els primitius Habitants de Gavà descobriren a la part alta del municipi, a tocar de l'vessant sud del parc natural del Garraf, una mina d'un mineral anomenat variscita lo qual s'utilitzava, sevamajoria, per a la FABRICACIÓ de joies . AQUESTA mina subterrània, distribuïda en galeries, és el jaciment de mines Prehistòriques més antic d'Europa.

A principis dels anys 70 del s.XX ia causa dels obris d'Urbanització del barri de Can Tintorer, al nord del poble de Gavà, descobriren dalt d'1 petit turó unes obertures al Subsòl. Després d'1 exhaustiu estudi realitzat per 'un grup d'arqueòlegs, arriben a un la conclusio que l'accés a les galeries foren excavades al Neolític, Possiblement per l'Extracció i Obtenció de minerals.

Les Diverses exploracions Arqueològiques FETES a l'extensa zona minera, d'unes 200 hectarees, han permès descobrir com vivien a els Minaires extints de fa 6000 anys. A mida que a els Treballadors OBrien els galeries utilitzaven els runes per abocar-les a les galeries on el mineral estava esgotat.

Les runes contenien fragments de ceràmica, eines trencades, restes d'animals, roba, puntes de fletxa i Utensilis fets d'ossos. També S'HAN online trobat restes humanes, ha que durante algun temps de l'activitat minera s'hi fèien enterraments a les galeries, a els quals anaven acompanyats de les Seves S'ACOMPANYA Ofrenes.

Hem de destacar a els materials utilitzats per a la FABRICACIÓ dels Estris destinats a l'excavació de les galeries il 'Extracció de la variscita com: els destrals de pedra, els aixades de sílex i us i els molins de pedra que Servien per moldre a els cereals.

visita:
El conjunto dels Diferents espais que formin l'edifici del Parc Arqueològic Mines de Gavà, fou dissenyat per Dani Freixes il 'estudi d'arquitectura Varis Arquitectes. Heu de diferenciar tres espais ben definits dins de l'conjunto arquitectònic.

Al primer espai veureu la recepció, la botiga, el restaurant, la sala d'actes, les aules i la consigna. Al segon, hi trobareu la sala de l'audiovisual i la sala principal o coberta del jaciment miner. Al tercer espai hi ha 1 nou audiovisual il 'accés a la reproducció subterrània d'una mina.

Com ja he comentat a l'Apartat Referent al segon espai, el primer que trobareu serà l'audiovisual, lloc on donen la Benvinguda al Parc Arqueològic Mines de Gavà i fan 1 resum de la troballa del jaciment. Sortint de l'audiovisual accedireu a una àmplia zona coberta per 1 sostre suportat per 1 enginyosa estructura Metallica. Al centre hi ha una de les mines, punt de partida de les excavacions.

Als Voltants de la boca d'accés a la mina, 1 conjunto de passarel·les de fusta enlairades del terra, comuniquin quatre Mòduls anomenats laboratoris. El primer és el laboratori del medi natural mb una Projecció animada us donarà una idea de com era el paisatge, quines plantes i animals hi vivien i com aprofitaven aquests recursos a els Habitants d'aquella època.

El Segon i tercer Mòdul són a els laboratoris de la tecnologia. A quí és representa i explica, en un audiovisual, com fèien els eines de Treball i com els utilitzaven. El quart Mòdul és l'anomenat laboratori de L'ésser humà on és representin com eren físicament, quines eren els Seves Creences religioses i a els rituals.   

A continuació passareu a una sala on 1 Altre audiovisual explica com eren les mines, què era la variscita i PER que tants generacions dediquin tants esforços per extreure AQUEST mineral.      

En acabar l'audiovisual, seguireu per 1 recorregut preestablert que us portarà a l'interior de la reproducció d'una mina de l'època neolítica. Amb AQUESTA darrera visita s'acaba el recorregut pel Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Gastronomia:
A la zona del Baix Llobregat podreu Gaudir de tot tipo de cuina, des de la típica de l'interior de Catalunya com ara: els amanides, carns a la brasa i estofades, peus de porc, etc. Fins a la clàssica cuina de la costa con los Arrossos caldosos i paelles, passant per els f ritades i graellades de peix.   

Les postres són els tipiques d'arreu: els postres de músic, gelats, pastissos, etc.

Restaurants:

Torreon
c / Blanes, 3
Tel. 936.330.635
Gavà Mar

Enllaços:


ESPARRAGUERA
MUSEU COLÒNIA TEXTIL SEDÓ



De Barcelona: A 40 Km.

Punt de trobada:
Com que la distància de Barcelona a La Colònia Sedó és curta el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta del Museu de La Colònia

Per arribar-hi:
Haure de localitzar la autovia A-2 en direcció a Lleida i deixareu la via per la sortida 582 A, empalmareu amb la C-55 en direcció a Abrera i Manresa a uns dos quilòmetres trobareu una sortida en direcció a La Flota / Olesa de Montserrat i Esparraguera.  La rotonda cal deixar-la per la sortida que indica Esparraguera i a uns 400 metres trobareu un rètol amb l’indicador de Museu Colònia Sedó. Després de fer uns 800 metres més arribareu a l’entrada del Polígon Industrial de Can Sedó, punt i final del recorregut. 

Història:
En el lloc on hi ha la Colònia i havia un molí fariner conegut com Can Broquetes. Al 1846 en Miquel Puig i Catasús comprà els terrenys i fundà la Colònia Tèxtil i inicialment aprofità les instal·lacions de la portada d’aigües del molí per la fàbrica.

A la mort de Miquel Puig, l’any 1863, el va substituir el seu fill que amplià la fàbrica i va començar a construir els habitatges pels treballadors i la famosa reclosa del Cairat. A la seva mort prematura es fa càrrec de la fàbrica el seu administrador Antoni Sedó i Pàmies que acabarà amb el procés de creixement i consolidació de la Colònia Tèxtil, ampliarà la zona de habitatges pels treballadors i les seves famílies, construirà l’església, un casino, l’escola, botigues, cinema, etc.

Després de la guerra civil espanyola la fàbrica arriba al seu màxim creixement. Als anys 1970 s’inicia la crisi del sector tèxtil a Catalunya i a l’any 1980 la fàbrica tanca les seves portes i passa a ser un important polígon industrial, especialitzat amb el teixits de pana.

Visita:
La visita consta de dues parts, la primera fa un recorregut per les parts mecàniques i productores de electricitat per el bon funcionament del conjunt de la fàbrica. La segona és externa i visita la zona obrera, el salt d’aigua, l’església, el teatre, l’escola i la casa del sr.Sedó.

La primera part de la visita s’inicia amb una acurada explicació del que era la colònia visualitzant una maqueta. A continuació passareu a la part baixa on una magnífica turbina produïa l’electricitat pel conjunt de la fàbrica i a la vergada creava la força mecànica per bellugar les barres amb politges que feien funcionar els telers.

El més curiós de la visita serà el passeig que fareu per l’interior dels tubs de canalització de l’aigua que tenen un diàmetre superior als dos metres. Després de fer un bon passeig per un dels tubs arribareu al pou on l’aigua queia des de l’aqüeducte des de uns 25 metres d’alçada, per agafar la suficient pressió i fer funcionar les turbines.

A l’actualitat les instal·lacions de l’antiga fàbrica estan ocupades per diverses empreses creant el Polígon Industrial de Can Sedó. 

Gastronomia:
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:
Flor de Sal
Dr. Salvador Cortadella, 2
Telf. 937 776 153
Esparraguera

Enllaços: