*Bellver de Cerdanya
*La Molina - Pic de l'Aliga
De Barcelona: A 148 quilòmetres
PUIGCERDÀ I LLÍVIA
De Barcelona: A 145 Km.
Punt de trobada:
Per fer la ruta d’avui, haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l’aparcament que hi ha davant de l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront hi ha un Bar-Restaurant on es pot fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa s'ha d'empalmar amb l’autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.
Després de Manresa s’enllaçarà amb l'eix del Llobregat E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig – reig, Gironella i Berga. S'ha de continuar fins arribar a Guardiola de Berguedà per esmorzar. Després de fer un bon esmorzar, iniciareu el viatge per la carretera que porta al túnel del Cadí.
A la sortida del peatge trobareu un desviament a la dreta que porta a Puigcerdà passant per Das i Alp. A uns 6 quilòmetres de la rotonda d’Alp arribareu a una nova rotonda, haureu d’agafar la sortida de la dreta fins la següent rotonda direcció cap al centre del poble. Quant arribeu a la part alta del turó de Puigcerdà busqueu aparcament pel vostre vehicle.
Per anar a Llívia s’ha de retornar a la rotonda de l’entrada de Puigcerdà i seguir en direcció a Bourg-Madame i Llívia. Després de fer uns 6 quilòmetres per la carrera N-154 arribareu a Llívia.
Història:
Puigcerdà - Les dades escrites que es tenen de la fundació de Puigcerdà daten de 1177, quan el Bisbe d’Urgell, Arnalt de Prexens va demanar a Alfons I el Cast uns terrenys per construir una església a la nova capital de la Cerdanya per honrar a Santa Maria d’Urgell.
A l’any 1260 el rei Sanç I de Mallorca donà la concessió de construir a la vila un gran llac artificial amb la finalitat de que les aigües d’aquest s’utilitzaren pel rec de les terres properes del terme. Posteriorment es construir la sèquia de Puigcerdà, que porta aigua al llac des del riu Querol. Al 1270 s’inicià l’emmurallat i fortificació de la vila arribant a tenir fins a 9 portes d’accés al recinte.
El llac té un perímetre de 580 metres i està envoltat de pollancres, plàtans i altres arbres de ribera. Al voltant de la segona mitat del segle XIX i primers del XX diverses famílies adinerades construïren cases d’estiueig d’estil modernista als voltants de la zona del llac. Algunes de les més característiques són Vil·la Margarita, Vil·la Paulita i la Torre del Rellotge.
Dins de la primera setmana de novembre Puigcerdà celebra la fira del cavall de raça hispano-bretona, que és considerada una de les més importants d’Europa en aquesta modalitat.
Llívia - Abans del tractat dels Pirineus de 1659 entre Espanya i França formaven part de Catalunya les comarques del Vallespir, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya. Aquestes comarques havien format part de l’Imperi Carolingi, posteriorment dels comtats catalans (Comtat de la Cerdanya) i després de la Corona d’Aragó.
El Tractat dels Pirineus va ser firmat a l’illa dels Faisans situada enmig del riu Bidasoa a la frontera entre França i Espanya a la localitat d’Irún. Per posar fi a la guerra dels trenta anys iniciada al 1636. Aquest tractat obligava el rei Felip IV d’Espanya a cedir al regne de França diverses places fortes a la frontera nord com: Metz, Toul i Verdún. A la frontera catalana del sud cediren a França, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya.
A l’any 1660 les dues parts firmaren el Tractat de Llívia en que es va acordar el pas a sobirania francesa de 33 pobles i llocs de la vall de Carol i el Capcir, quedant la vila de Llívia sota domini espanyol.
Gràcies al seu castell Llívia fou durant diversos segles la plaça forta més poderosa de la Cerdanya. A l’any 1478 l’exèrcit francès va destruir el castell en l’àmbit de la Guerra Civil Catalana (1462 - 1472) després de 14 mesos de setge. Mig segle després l’emperador Carles I ratificava en un escrit els privilegis que els seus antecessors concediren a Llívia, esmentant al poble com a vila, fet pel qual no fou annexionat a França pel tractat del Pirineus.
Visita:
Podeu començar la visita a Puigcerdà per la plaça dels Herois i a poca distància trobareu la plaça del Call on hi ha un aparcament subterrani. A la plaça dels Herois es troba la torre del campanar de l’església de Santa Maria que a l’actualitat és visitable. Es pot pujar fins la terrassa per una escala de cargol. La feixuga pujada queda compensada per les magnífiques vistes de la comarca.
L’església de Santa Maria, actualment desapareguda, fou fundada el segle XII i reconstruïda el segle XIV. Tenia tres naus amb un important portal d’arquivoltes apuntades. La torre del campanar és de base quadrada i té una alçada de 35 metres.
Al costat esquerra de la torre trobareu el carrer Major que és el carrer comercial per excel·lència de Puigcerdà. Al final del carrer hi ha la plaça Major, avui anomenada plaça Cabrinetty. És una plaça porticada de dimensions reduïdes i amb una petita inclinació del terreny.
A la dreta de la plaça surt el carrer de Querol, en direcció nord i a uns 40 metres hi trobareu la plaça de l’Ajuntament des d’on podreu gaudir d’unes vistes de la plana de la Cerdanya amb la serralada del Cadí al fons.
El recorregut per Puigcerdà el podeu continuar pel carrer Alfons I que us portarà al passeig Deu d’Abril. Enfront hi ha l’església de Sant Domènec. En aquest passeig cada diumenge s’instal·la el mercat setmanal. Al final del passeig hi trobareu novament la Plaça dels Herois. Ara és el moment de dirigir-vos al llac de Puigcerdà pel carrer Dr. Piguillem i fer una llarga passejada de 30 minuts per la vorera de l’aigua i sota l’ombra dels arbres.
La visita al poble de Llívia no us portarà tant de temps com la de Puigcerdà, però és molt interesant. Després de deixar el vehicle en un lloc adient haureu de dirigir les vostres passes al nucli antic, situat a la part alta esquerra de la carretera d’accés a la vila des de Puigcerdà.
Siguint els indicadors que anireu trobant o preguntant en alguna botiga, dirigir-vos a la Plaça Major. Aquesta plaça de petites dimensions té a un costat un edifici de tres plantes de façana pintada de color vermell i balconades de fusta que és l’arquitectura clàssica d’aquestes contrades. Un rètol de fusta amb el nom de Can Ventura us farà saber que a la planta baixa hi ha un restaurant. A una cantonada de la terrassa un altre rètol del departament de turisme de Llívia us informarà de la història de la vila.
A la dreta de la plaça s’inicia el carrer Frederic Bernades que us portarà al Museu Municipal, antiga Farmàcia Esteve de Llívia fundada a principis del segle XV. L’edifici està restaurat per poder acollir la magnífica col·lecció de pots de ceràmica de color blau de tres mides. També hi ha una biblioteca, instruments de laboratori, drogues antigues, receptaris, etc.
Enfront hi ha la torra on hi havia la farmàcia en els seus inicis i al costat trobareu l’església parroquial de Santa Maria. Darrera de l’església i a tocar de l’aparcament de vehicles, arranca un camí que porta al castell des d’on podreu divisar una bona vista de la plana de Llívia.
Per acabar feu una passejada pels carrers del nucli antic de Llívia.
Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de l’interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds i plats molt treballats als fogons.
Predominen els guisats com l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor un nou element s’incorpora en aquests plats, que per ells mateixos tenen molt fonament, són els bolets amb totes les seves varietats comestibles. Per la proximitat amb els pobles francesos és quasi segur que trobareu un plat fet amb ànec. No es poden deixar de costat les carns a la brasa o els cargols a la llauna.
Tampoc podem oblidar les postres casolanes.
Restaurants:
Can Ventura
Plaça Major,1
Tel. 972 896 178
Llívia
Enllaços:
www.enciclopedia.cat
BELLVER DE CERDANYA
De Barcelona: A 148 quilòmetres
Punt de trobada:
Per fer la ruta d’avui, haureu de sortir el més aviat possible de casa. El punt de trobada serà l’aparcament que hi ha davant de l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront hi trobareu un Bar-Restaurant on es pot fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa empalmareu amb l’autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.
Després de Manresa s’ha de continuar per l'eix del Llobregat E-9 / C-16 en direcció cap a Berga. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig-reig, Gironella i Berga. Cal continuar fins a Guardiola de Berguedà. Heu d’entrar al poble per anar al punt de trobada.
Acabat d’esmorzar seguireu en direcció al túnel del Cadí. Passat el túnel i el peatge seguiu els rètols que porten a la Seu d’Urgell i Andorra. Després de fer uns 5 quilòmetres per la carretera N-260 s’arriba al poble de Bellver de Cerdanya. Passareu per davant de l’hotel Bellavista i a uns 50 metres trobareu una rotonda, cal girar a l’esquerra per localitzar l’accés al poble de Bellver de Cerdanya i l’aparcament.
Història:
Els orígens del poble de Bellver va ser un castell fortificat dalt d’un turó que formava part del conjunt de castells i torres de guaita i defensa del Camí Real que unia el comtat d’Urgell i el de Conflent. La vila fou fundada sobre l’any 1225 a raser del castell, quan el comte de la Cerdanya i l’Urgell Nunó Sanç concedí la Carta de Població a Bellver.
Aquesta carta aportava una sèrie de beneficis i prebendes que passaven pel dret de pas, l’excisió dels tributs senyorial i el comerç, i sobre tot, la normativa dels Mals Usos. Aquesta normativa representava el control abusiu del senyor feudal sobre els pagesos i camperols.
A conseqüència d’aquests privilegis Bellver es pobla de camperols procedents d’altres territoris propers que havien comprat la seva llibertat al senyor feudal i s’establiren a terres de propietat reial. També arribaren famílies que fugien de la persecució dels Càtars, la majoria tenien l’ofici de teixidors, augmentant així el comerç de Bellver.
El reduït altiplà on està situat el poble és de forma rectangular. Seguin els paràmetres arquitectònics de l’època, l’església es construí a la zona de llevant i el castell a la de ponent. A l’any 1277 el rei Jaume II de Mallorca ordenà la construcció de la muralla, envoltant definitivament tot el nucli urbà de la vila.
El 19 de juny de 1665 en el transcurs d’una tempesta un llamp impactà sobre el polvorí i el va fer esclatar derruint per complert els murs del castell. Com a conseqüència d’aquest fet moriren tres persones.
Diverses adquisicions d’edificis per part de l’Ajuntament de Bellver i posterior restauració han fet que a l’actualitat es pugui gaudir d’un entorn molt agradable per fer una bona visita.
Visita:
Es pot dir que la visita a Bellver de Cerdanya comença al aparcament públic. Enfront podem admirar les muralles de la vila i la torre de la Presó, que juntament amb una altra torra guardaven el portal de la Cerdanya una de les dues portes d’accés a la vila.
Passareu per davant de la torre i girareu a la dreta pel primer carrer que és el dels Comtes de la Cerdanya. Al llarg del carrer anireu trobant diverses cases amb façana de pedra, fins arribar a la plaça de Gustavo Adolfo Bécquer. Des de aquest punt es divisa una magnífica panoràmica de la plana de llevant de la Cerdanya.
Darrera, i sota la base de la roca on està assentada l’església, hi podeu veure dos forats, el primer s’utilitzava com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola, quan els avions de les tropes nacionals passaven per bombardejar l’estació de trens de Puigcerdà i també ho feien a Bellver. L’Altre forat era utilitzat com a magatzem de munició que utilitzaren el francesos a l’ocupació de la Península entre els anys 1692 a 1698.
Seguiu per la dreta pel carrer dels Comtes de Cerdanya. Al llarg d’uns 50 metres aquest carrer forma part del camí de ronda de la muralla fins arribar a unes escales que us portaran a la Plaça Mayor. En aquest punt és molt recomanable passar una bona estona admirant Ca les Monges, la Plaça Major i l’església parroquial de Sant Jaume.
Començaré per Ca les Monges. A finals del segle XIX s’instal·laren a Bellver les religioses de l’orde de la Sagrada Família que impartiren l’educació a diverses generacions de vilatans. Després de deixar el convent l’Ajuntament adquirí l’edifici, el restaurà i l’habilità per diversos usos. El jardí de l’edifici fou restaurat amb l’estructura dels horts clericals, amb tot un conjunt de plantes aromàtiques que utilitzaven la comunitat de les monges com: la farigola, l’espígol, la sajolida, el romaní, l’orenga ... És molt interessant fer la visita d’aquest jardí.
La propera visita serà l’església parroquial de Sant Jaume que és un edifici gòtic de finals dels segle XIII. El segle XVIII el varen reformar i construïren la torre del campanar. Si feu una ullada a la torre podreu descobrir les tres èpoques en que es va construir. A poca alçada trobareu una pedra amb la data de 1767, més amunt aproximadament sobre uns 6 metres en veureu una altra amb la data de 1768 i bastant més amunt, que gairebé no podreu albirar, n’hi ha una amb la data de 1769.
L’església és un edifici de una nau central amb coberta de fusta i capelles laterals dedicades a la Mare de Déu, a Sant Jaume el Pelegrí i a una exposició d’orfebreria procedent de diverses capelles, que hi ha en el municipi, per evitar robatoris.
A la sortida de l’església us trobareu de ple a la plaça Major, també dita del 27 d’abril. És un espai de forma rectangular i porxat de petites dimensions. Les cases amb façana de pedra vista tenen una alçada de dos pisos. Fou construïda el segle XIV i era en punt de reunió de les fires, les festes i el mercat.
Si us dirigiu al mig de la plaça podeu veure a terra l’escut de la vila. Situats en aquest punt i de cara a l’església veureu a la seva dreta un edifici que era la Duana, lloc on es pagaven els impostos de la venda de les mercaderies que es venien al mercat.
A la vostre esquerra hi ha la Casa del Comú que a l’actualitat és l’Ajuntament de la vila. El Comú exercia el poder administratiu, el polític i el judicial. Després de fer una passejada pels porxos de la plaça podeu dirigir-vos al castell pel carrer del mateix nom que està al final de la plaça. Feu també una visita a les muralles.
De tornada a l’aparcament es pot passar pel carrer del Portal, actual centre comercial de Bellver de Cerdanya.
Gastronomia:
La Cerdanya és una comarca on la gastronomia es fonamenta en els productes de proximitat. Un dels plats més conegut de la zona és el Trinxat, la barreja de col, patata I botifarra negra xafats I acompanyats de rostes de porc, fan d’aquest plat tot un referent.
Però no podem oblidar que per acompanyar el trinxat hi ha les carns a la brasa, els guisats, els estofats, les amanides i les postres casolanes.
Restaurants:
Hípica de Prats i Sansor
Poble de Prats
Tel. 972 890 026
Imprescindible encarregar taula amb tems. Bona relació preu producte.
Per anar al restaurant de la Hípica de Prats heu d’anar en direcció cap a Alp per la carretera LP-4033b i de camí trobareu el poble de Prats. Quan arribeu al poble aparqueu el vehicle i pregunteu.
Enllaços:
LA MOLINA - PIC DE L'ALIGA
De Barcelona: A 155 Km.
Aquesta és una sortida que requereix passar una nit fora de casa. A la zona de Puigcerdà i rodalies podreu trobar tot tipus d’allotjaments, des de hotels de 3 ***, fins el càmping Estel on lloguen bungalous per quatre o sis persones.
Punt de trobada:
Per fer la ruta d’avui haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l’aparcament que hi ha enfront de l’església de Guardiola de Berguedà. A l’altre banda de la carretera es troba el Bar-Restaurant CADÍ on es pot fer un bon esmorzar.
Atenció, les racions dels plats són molt completes.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa s'ha d'empalmar amb l’autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.
Després de Manresa s’enllaça amb l'eix del Llobregat E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig – reig, Gironella i Berga. S'ha de continuar fins arribar a Guardiola de Berguedà i esmorzar. Després iniciareu el viatge per la carretera que porta al túnel del Cadí.
A la sortida del peatge trobareu un desviament a la dreta que porta cap a Puigcerdà passant per Das i Alp. Passada la rotonda d’Alp en direcció a Puigcerdà en uns 2 quilòmetres arribareu a un desviament a la dreta que porta a La Molina.
Cal seguir per aquesta carretera i passareu per l’estació del ferrocarril de Barcelona - Puigcerdà, no deixeu aquesta via i amb uns cinc minuts arribareu a una cruïlla amb uns rètols que indican aparcament del telecabina. Arribareu a un gran aparcament deixeu el vehicle i dirigir-vos al edifici que hi ha a la part baixa del telecabina per comprar els bitllets. Recordeu que aneu al Refugi del Niu de l’Àliga.
Història:
La Molina és una estació d’esquí situada al municipi d’Alp, és la més antiga de Catalunya i està situada a 1650 metres d’alçada. Els primers esquiadors apareguts a les precàries pistes d’esquí de La Molina són de l’any 1908, segons consta en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Però no va ser fins l’any 1923-1924 després de l’arribada a Puigcerdà del Ferrocarril de Barcelona el 1922 quan s’intensifica la preséncia d’esquiadors.
El 28 de febrer de 1943 s’inauguraven les pistes d’esquí de Fontcanaleta i el primer teleesquí d’Espanya. Posteriorment la temporada de 1946-1947 es posà en funcionament el telecabina del Turó de la Perdiu. A l’any 1954 es produeix la verdadera expansió de l’estació d’esquí de La Molina amb la posta en marxa d’un telecabina de dues places el Puig d’Alp i el següent any aquest es prolonga fins al cim de la Tosa d’Alp on es construí un refugi amb servei de bar i restaurant.
A l’actualitat l’estació de La Molina consta de 54 pistes d’esquí: 13 pistes verdes, 17 blaves, 17 vermelles, 7 negres i 17 remuntadors. També disposa d’escola d’esquí, bars, restaurants, una clínica i una guarderia.
Visita:
Ara és hora d’iniciar el recorregut amb el telecabina en direcció a La Tosa d’Alp i en concret al Niu de l’Àliga. El telecabina té una primera parada per fer el canvi de transport a l’estació del Telecabina LM. En aquesta parada podeu fer una passejada per les rodalies de l’edifici i admirar les meravelloses vistes que tindreu d’Alp, Puigcerdà, La Molina etc.
Durant el recorregut fins aquest punt heu pogut gaudir de les vistes i el passeig entre la vegetació de les muntanyes. A partir d’ara les vistes de la vegetació és de prats de pastura que queden coberts per la neu durant l’hivern.
L’arribada al Niu de l’Àliga és espectacular per les seves vistes panoràmiques. Per gaudir intensament d’aquest espectacle heu d’arribar-vos als diversos punts elevats que hi ha al voltant del refugi des d’on podreu divisar el Pedraforca, el Parc Natural del Cadí Moixeró, el Puigmal i tota la serralada del Pirineu des del Parc Nacional d’Aigües Tortes fins al Canigó.
Per acabar és imprescindible fer-vos una foto en el piló del Vèrtex Geodèsic de La Tosa d’Alp i fer un aperitiu a la terrassa el refugi.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior. Plats potents I amb moltes calories com: l’escudella, cuixa de xai al forn, galtes de porc farcides o estofades, vedella estofada amb bolets, cuixes d’ànec confitades, filet de vedella amb salsa de múrgoles, etc. Tot això, sense deixar de banda una gran varietat d’amanides i entrants.
Les postres són les clàssiques: mel i mató, postra de músic, flam de la casa, xarrups, gelats, etc
Restaurants:
En aquesta sortida és una mica difícil recomanar-vos un restaurant ja que l’oferta és molt variada i passa per cartes clàssiques, menjars rapits o pizzeries. El millor és que us dirigiu al poble d’Alp on hi ha una variada oferta de locals de restauració.
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada