*Sant Aniol d'Aguja
*Sant Privat d'en Bas i Salt de Sallent
*Volcà de Santa Margarida
*Olot-Ruta Modernista
*Sant Joan les Fonts
*Volcà de Santa Margarida
*Olot-Ruta Modernista
*Sant Joan les Fonts
SANT ANIOL D'AGUJA
De Barcelona:
A 150 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada en el dia d’avui serà a l’àrea de servei de Maçanet de la Selva que està situada a l'autopista AP-7 en direcció a Girona al Km 86, 1 Km. abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP 7 i dirigir-vos a La Jonquera. Passat Girona deixareu la via ràpida per la sortida 6. Després del peatge us dirigireu cap a Banyoles - Olot - Andorra. Passat Banyoles, i a l’alçada de Besalú, enllaçareu amb l’autovia d'Olot-Figueres. S’ha de seguir en direcció cap a Olot i després de fer 11 quilòmetres, arribareu a la sortida de Montagut - Sant Jaume de Lierca (atenció! abans d’arribar a la sortida de Montagut en trobareu una altre que indica Sant Jaume de Lierca, deixeu-la enrera).
A pocs metres de la sortida del poble de Montagut hi ha un desviament, a l’esquerra, que us portarà directament a Sadernes. Després de fer uns 5 quilòmetres per una carretera estreta, però en bon estat, s’arriba a Sadernes. Sense voler-ho us topareu amb la Masia de l’Hostal de Sadernes que a l’actualitat és un restaurant, lloc on anirem a dinar.
Història:
Les dades de la fundació del monestir de Sant Aniol són una mica fosques per l’escasa documentació existent. Però, s’especula que sobre els anys 858 o 859, un grup de monjos benedictins procedents de la zona del Vallespir francès, varen fugir del saqueig i destrucció per part dels normands i s’instal·laren a la vall de l’Aguja.
Tot i els esforços per transformar els terrenys erms dels voltants del monestir en terrenys de conreu, els escassos beneficis obligaren els monjos a sotmetre's l’any 899 als dominis de la seu de Girona.
Durant segles no hi ha documentació escrita del Monestir de Sant Aniol, fins que, a principis del segle XIII, els monjos passaren a residir al monestir de Sant Llorenç de Sous, anomenat durant l’edat mitjana Sant Llorenç del Mont i per tant fundadors del Santuari de la Mare de Déu del Mont
A l’actualitat el monestir de Sant Aniol està pràcticament en runes, a causa de la manca de comunicacions adients.
Visita:
Abans de començar a explicar-vos el cami a fer per arribar a Sant Aniol, haig de fer-vos un parell de recomanacions.
Com que l’excursió dura aproximadament 2 ½ hores, entre l’anada i tornada, cal portar l’esmorza. També és recomanable matinar per arribar el més aviat possible al tercer o quart aparcament i estalviar-se caminar de 35 a 40 minuts més del compte.
Bé, començaré que l’explicació és una mica llarga. Del costat esquerre de l’Hostal de Sadernes (Can Galceran), surt una pista forestal que passa pel davant de l’ermita de Santa Cecília. Al llarg del recorregut hi ha quatre aparcaments. Sense deixar la pista, i desprès de 5 minuts de cotxe arribareu al primer aparcament, passeu-lo de llarg. A uns 5 minuts més de corxe arribareu al segon aparcament, deixeu-lo també enrrere. Aproximadament a 3 minuts més de vehicle trobareu el tercer.
Si al arribar-hi trobeu pocs vehicles aturats, seguiu fins el quart i últim aparcament que està a uns 6 minuts més de distància. En cas contrari aparqueu el cotxe en aquest punt.
Entre el tercer i quart aparcament trobareu, a l’esquerra, una sèrie de parets verticals de pedra calcària, molt concurreguda pels aficionats a l’escalada en vertical. A mig camí, i a la mateixa mà, trobareu un pal indicatiu que porta al pont de Sant Valentí. Podeu baixar per fer unes fotos. Refareu el camí i seguireu per la pista forestal fins arribar al següent i últim aparcament.
En aquest punt, al costat esquerre hi ha una nova pista forestal tancada amb una cadena. Passareu pel costat i continuareu el camí a peu. Després d’uns 30 minuts s’arriba a un nou pal indicador situat a mà dreta, seguireu en direcció a Sant Aniol d’Aguja. Travessareu el riu per sobre les pedres i en 10 minuts més arribareu al Gomarell.
La resclosa del Gomarell és un punt de captació d’aigües pel consum dels municipis de Montagut, Tortellà i Argelaguer. Just per això és recomanable no banyar-s’hi, com indica un rètol al costat de la resclosa. Fareu un descans i unes fotos i seguireu pel sender que hi ha al costat dret de la resclosa que està indicat per un nou pal senyalitzador.
Haureu d’anar amb compte ja que aquest tram del sender és una mica dificultós pel tipus de paviment que forma el traçat. A pocs metres d’iniciar el recorregut trobareu una alzina de grans dimensions escaixada en vertical. Seguireu, sense aturar-vos, tot admirant el paisatge de la riera que queda a la vostra esquerra.
Després d’uns 15 minuts de caminada passareu de nou al costat esquerre de la riera. El camí continua per la riba on trobareu petites platges de sorra. Seguireu caminant fins creuar novament la riera.
En aquest sender hi ha diferents cruïlles de camins. No hi ha pèrdua, sols cal seguir el principal que està marcat amb senyals de color groc. Després de caminar uns 40 minuts des de la reclosa del Gomarell, arribareu al monestir de Sant Aniol d’Aguja.
El monestir està gairebé en runes, però encara es pot gaudir de la magnífica aigua de la font. Després de descansar una estona, reprendreu el camí de tornada a l'aparcament, on haureu deixat el cotxe i dirigir-vos al restaurant.
Gastronomia:
La gastronomia és la clàssica de les terres de l’interior amb entrants calents i freds. Primers plats elaborats amb carns: de porc, de vedella i de xai. Són molt apreciats els peus de porc guisats; la vedella guisada amb bolets; o les carns i botifarres de tot tipus cuites a la brasa. De postres, els de sempre, gelats, sorbets, rebosteria, etc.
Restaurants:
Hostal de Sadernes (Cal Galceran)
Tel. 972 687 077
Enllaços:
www.altagarrotxa.org
SANT PRIVAT D'EN BAS
SALT DE SALLENT
De Barcelona:
A 75 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei dels quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions.
Passats els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Feu atenció a l'indicador de “àrea de servei” ja que l’entrada està a uns 200 metres immediatament desprès del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-60 i dirigir-vos a Vic. Sense deixar l’autovia continuar direcció a Ripoll deixant Vic a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres trobareu un desviament que porta al túnel de Bracons i Olot. Al final d’aquesta autovia hi ha una rotonda. A la dreta es va cap al poble de Bas i a l’esquerra a Les Preses i Olot.
Quan arribareu al centre del poble de Les Preses, estareu atents als indicadors que porten al poble de Sant Privat d’en Bas i al Salt de Sallent.
Després d'uns 4 quilòmetres arribareu al nucli antic de Sant Privat on trobareu una esplanada utilitzada com a aparcament i deixareu el vehicle per fer una visita al poble.
Història:
A 500 metres d’alçada del nivell del mar, i entre les serres de Finestres, Llançers i Puigsacalm, trobem una planúria de forma allargada de 90 Km2 que és una de les terres més fèrtils de la comarca de La Garrotxa.
A l’any 1968 els municipis de Sant Esteve d’en Bas, Hostalets d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes, El Mallol, Bas i Puigpardines es fusionaren creant el municipi unificat de La Vall d’en Bas, convertint-se així en un dels municipis més grans de La Garrotxa.
La història dels assentaments humans en aquesta zona ve de molt antic. Gràcies a les descobertes fetes als jaciments arqueològics de la Dou, el de Rubió, i el de l’Aubert, s’ha pogut documentar l'habitabilitat de la zona a partir del Neolític.
Posteriorment la vall tindrà una llarga presència de la cultura romana, entre els segles I i VI d.C, localitzada en el jaciment de Rubió on s’ha trobat gran quantitat de ceràmica, metalls i restes d’animals.
El jaciment de l’Aubert està datat entre els segles VI i VII d.C, situat després de la caiguda de l’Imperi de Roma i té molta importància per l'aportació de dades arqueològiques de l’Alta Edat Mitjana a Catalunya de les quals hi havia poca informació.
Visita:
La nostra visita començarà al nucli antic del poble de Sant Privat d’en Bas que està situat al principi de les gorgues que duen encaixonat el riu Gurn, afluent principal del riu Fluvià. Al fons de les gorgues hi ha un magnífic penya-segat on la riera de Sallent forma un salt d’aigua de quasi 120 metres d’alçada, conegut amb el nom de Salt de Sallent.
Desprès de deixar el cotxe a l’aparcament iniciarem la visita a la plaça principal del poble la qual està envoltada per l’església i un conjunt d’una dotzena de cases, creant així un recinte tancat. L’accés al poble només és possible a través d’ un pòrtic construït a la part baixa d’una de les cases. És imprescindible passar una bona estona gaudint d’aquest reduït espai. Féu una ullada a l’església i a una petita botiga de comestibles que trobareu a l’entrada de la plaça. Sens dubte fareu unes magnífiques fotografies.
Pujant de nou al vehicle seguireu per una estreta carretera que surt de la banda dreta de l’aparcament. De nou a la dreta queda la casa de colònies La Cànova, a continuació, i també a la dreta, trobareu el pla d’en Xurri, una àrea d’esbarjo amb uns magnífics pins, barbacoes i taules. A pocs metres a l’esquerra hi ha un desviament que us portarà a Can Turó, una antiga masia adaptada com a restaurant.
Deixareu el cotxe passada la cruïlla i haureu de seguir a peu fins arribar a una cadena que barra el pas de vehicles. Just en aquest punt hi ha un pal indicador que assenyala dos recorreguts.
A l’esquerra l’itinerari conegut amb el nom de camí Dels Matxos. Aquest segueix un itinerari circular per la part alta dels singles, fins arribar a una zona anomenada camí de les Escales, on hi ha una escala que baixa ràpidament per un conjunt d’amples graons retallats a la roca i protegits en els llocs més perillosos per cordes que fan la funció de passamà.
Al final de la ràpida baixada el camí arriba a la base del Salt de Sallent. Travessareu el riu i seguireu pel camí senyalitzat fins arribar a la pista forestal que ens portarà directament a la cruïlla des d’on surt el camí Dels Matxos. Aquest recorregut té una durada d’unes 3 1\2 hores, però si no teniu moltes ganes de caminar o el temps no us ho permet, podeu fer el recorregut més curt i senzill.
Situats novament en el punt on hi ha el pal indicador i la cadena que prohibeix el pas de vehicles, seguireu per la pista forestal deixant a la vostra esquerra l’inici del camí Dels Matxos. A uns 15 minuts de caminada per la pista forestal us topareu amb el riu Gurn. Atenció! a uns 20 metres abans d’arribar al riu haureu d’estar atents als indicadors del recorregut ja que per anar al Salt de Sallent, caldrà seguir pel corriol situat a l’esquerra de la pista forestal fins arribar a la base del salt.
Gastronomia:
La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica que té molta força i fonament. Es realitza amb els productes propis de les fèrtils terres volcàniques on creix tot tipus d'hortalisses i en particular els típics fesols, la patata, el nap, o la castanya que acostumen acompanyar el porc, el senglar o els cargols. No deixeu de provar-ho.
Des de l’any 2009 s’ha creat a la Vall d’en Bas una marca de cuina anomenada Cuina Remença, de característiques culinàries similars a la cuina volcànica, però afegint-hi la varietat de patates originàries de la vall; el nap negre característic per la seva saborosa polpa blanca; els fesols de tavella grisa i mongetes del ganxet; els cigrons, els cereals, la carn de vedella, les carns porcines, bovines i els magnífics embotits de la Garrotxa.
Restaurants:
Restaurant Can Turó
Mas Can Turó
Tel. 972 693 452
Sant Privat d’en Bas
Enllaços:
www.vallbas.cat
De Barcelona:
SANT JOAN LES FONTS
VOLCÀ DE SANTA MARGARIDA
De Barcelona:
A 85 Km.
Punt de trobada:
El punt de
trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi
haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de
Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la
dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup
d’alimentació Bonpreu i Esclat. Haureu d'estar atens a l'indicador de l'àrea de
servei. L’entrada està a uns 200 metres desprès del polígon industrial.
Con arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia C-17 en
direcció cap a Granollers i Vic. Sense
deixar l’autovia continuareu en direcció
a Ripoll. Vic quedarà a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres hi ha un desviament que porta al túnel de Bracons.
Al final d’aquesta autovia trobareu una rotonda. A la dreta és va cap al poble
de Bas, a l’esquerra cap a Les Preses i Olot. Arribant al barri de Bonavista
d’Olot us topareu amb una rotonda molt amplia. És necessari agafar la primera
sortida de la dreta que enllaça amb
l’avinguda de Sant Jordi. Sense deixar-la s'arriba a la quarta rotonda on
seguireu els indicadors que duen a la Fageda d’en Jordà i Santa Pau.
A uns 6,5 Km
d’Olot, després d’una corba, trobareu a mà dreta un aparcament. A un extrem de
l'esplanada hi ha el mapa indicador del Parc i un conjunt de rètols assenyalant
la direcció al volcà de Santa Margarida.
Història
i Visita:
Els vulcanòlegs
daten la creació de la zona volcànica de la Garrotxa entre els 10 000 i els
70.000 anys d’antiguitat la qual té una extensió aproximada d’uns 120 quilòmetres
quadrats. S’han pogut comptabilitzar fins quaranta cons volcànics que oscil·len
entre els 10 i els 60 metres d’alçada. A la vegada, poden arribar a tenir entre
els 250 i els 525 metres de diàmetre. Els volcans més importants són el de
Santa Margarida i el del Croscat.
Entre els
anys 1982 i 1985 les zones de procedència volcànica situades entre els rius Fluvià
i Ser foren declarades Parc Natural, inclouen-t'hi també la coneguda Fageda
d’en Jordà com a Reserva Natural de flora i fauna. La vegetació de La Garrotxa
està formada principalment per Alzinars, fagedes i rouredes.
Com he dit
abans iniciarem l’excursió cap al volcà de Santa Margarida seguint els
indicadors que hi ha a l’aparcament. El camí és ample i costerut fins arribar a
una masia abandonada construïda l’any 1754, segons la inscripció que apareix
sobre la porta.
Després d’un
petit descans continuareu el camí, cada vegada més dificultós per la
característica del paviment fet de grava volcànica i relliscosa, però amb una
mica de cura es pot pujar amb tranquil·litat.
Quan el camí
comença a ser planer vol dir que estem arribant a la carena del volcà. Molt a
prop, a uns 20 metres, trobareu unes escales que porten al camí que voreja
l’olla del volcà fins arribar al centre. A mesura que anireu baixant a l'olla
del volcà l’ermita romànica de Santa Margarida de La Cot es farà més visible.
Des de
l’ermita situada al centre del cràter podreu admirar el perímetre de les parets de 2 quilòmetres de llargada i una
casa construïda amb pedra volcànica, de característiques arquitectòniques
actuals, amagada entre la vegetació. Després de fer una passejada pel prat que
envolta l’ermita serà el moment de tornar al lloc de partida, gaudint del
paisatge i l'ombra del camí.
Acabat de dinar
i per arrodonir el dia podreu fer una visita al volcà del Croscat. Aquesta
vegada per estalviar-vos fer una
caminada com la que heu fet al matí haureu d'arribar-vos fins el càmping
La Lava.
Per anar-hi
cal tornar a l'aparcament del volcà de Santa Margarida i a uns 500 metres
passat l'aparcament, si es ve de Santa Pau, o a 500 metres abans, si es ve
d'Olot, trobareu el desviament que porta
al càmping.
Dins del
recinte s’organitza un trenet turístic
que sense massa esforços us portarà fins les grederes del Volcà del Croscat. Durant
una estona podreu passejar per la base del volcà, seguint un itinerari
senyalitzat.
L’extracció
de materials volcànics a través dels anys a deixat un senyal considerable al
costat nord del volcà. Gràcies a aquesta ferida, podreu veure l’alçada d’aquest
cràter que arriba a 185 metres. És el més alt de la Garrotxa i de la Península
Ibèrica.
Gastronomia:
La Cuina
Volcànica és una marca gastronòmica de cuina amb molta força i fonament. Es fa
amb els productes criats a les fèrtils terres volcàniques on creixen tot tipus
d'hortalisses i en particular els típics fesols, la patata, el nap o la
castanya que acostumen acompanyar el porc,
el senglar o els cargols. No deixeu de provar aquesta cuina.
Restaurants:
Cal Sastre
Tel. 972 680
411
Santa Pau
Can Xel
Tel. 972 262
241
Santa Pau
La Francesa
Tel. 972 262
241
Santa Pau
Enllaços:
www.olot.org
www.turismegarrotxa.com
www.garrotxa.com/santapau
OLOT - RUTA MODERNISTA
De Barcelona:
A 85 Km.
Punt de trobada:
El
punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei dels quatre camins a Tona, per
accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions.
Passat
els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un
petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran
magatzem del grup d’alimentació Bonpreu
i Esclat. Estigueu atents a l'indicador d'àrea de servei ja que l’entrada està
a uns 200 metres desprès del polígon industrial.
Com arribar-hi:
S’ha de localitzar l’autovia C-60 i dirigir-vos cap a
Vic. Sense deixar l’autovia continueu en direcció cap a Ripoll. Vic quedarà a
la dreta i a uns 5 quilòmetres hi ha un desviament
que porta al túnel de Bracons. Al final d’aquesta autovia trobareu una rotonda.
A la dreta la carretera porta al poble de Bas, a l’esquerra porta a Les Presses
i Olot. Arribant al barri de Bonavista d’Olot us topareu amb una altra rotonda
molt amplia. Seguireu recte fins arribar al centre d’Olot on cal trobar un lloc
per aparcar el cotxe.
Història i Visita:
A
finals del s.XIX i principis del s.XX, va aparèixer a Catalunya un nou corrent artístic
anomenat Modernisme. Utilitzava criteris gòtics i romànics i a la vegada el treball
manual, materials nobles i de llarga durada com són la pedra, el ferro o la ceràmica
vidrada.
La
decoració constructiva és molt rica i al mateix temps recarregada. Aquests
dissenys incorporen motius vegetals en forma de fulles i flors, que en la seva
majoria estan instal·lats en les façanes i sota els balcons.
Olot
és una de les ciutats de Catalunya on la influència del Modernisme té una representació
urbana molt interessant, gràcies a
reconeguts arquitectes com Lluís Domènec i Muntaner, Josep Acemar i molt
especialment Alfred Paluzie, aquest últim amb més de mitja dotzena d’edificis
repartits pel centre de la ciutat.
Comenceu
la ruta del Modernisme pel carrer de Sant Rafel, eix comercial de la ciutat
d’Olot. A la meitat del carrer trobareu, fent xamfrà, la casa Gassiot, la qual us serà fàcil
localitzar. A la façana principal hi ha alguns arcs neogòtics que aguanten una
balustrada de ferro forjat. Al centre de la façana s’aprecien uns medallons amb
representacions al·legòriques a la professió de metge del propietari de la
finca.
Seguiu
el recorregut pel carrer Sant Rafel fins arribar a la plaça de l’església de Sant Esteve. Aquest magnífic
edifici religiós està situat a un nivell més alt amb respecte al carrer major.
Una gran escalinata dóna accés a la porta principal. Desprès de fer una ullada
a l’interior sortireu per la porta lateral, obra de Martí Sureda que està
coberta de ceràmica groga.
Enfront
de la façana principal de l’església de Sant Esteve es troba una de les cases
més representatives del Modernisme d’Olot. Us parlo de la casa Gaietà Vila obra
de l’arquitecte Alfred Paluzie. La façana està pintada de color vermell fosc,
els elements decoratius estan formats per una gran varietat de representacions
de vegetals, dracs, ferro forjat i ceràmica vidrada. La part alta de l’edifici
està acabada amb merlets medievals units per unes baranes de ferro forjat. La
Casa Gaietà té tres façanes, una d’elles està al passeig de l’Escultor Miquel Blay.
A
la dreta d’aquest passeig trobareu la Casa Solà Morales, obra de l’arquitecte
Lluís Domènech i Montaner, que l’any 2000 va ser inclosa al catàleg de La Ruta
Europea del Modernisme. Sols per aquest fet no deixeu de visitar-la.
Cal
parar molta atenció a la façana amb uns trets decoratius i arquitectònics molt
característics. A la part alta hi ha una galeria porxada amb dotze columnes
acabades amb capitells i arcs de mig punt. A la planta baixa dues magnífiques
columnes arriben sota la balconada del primer pis. Per capitells, dues
escultures del barceloní Eusebi Arnau.
Desprès
de passar una bona estona admirant la façana de la Casa Gaietà cal tornar a la
plaça de l’església i seguir pel carrer Major, centre comercial d’Olot.
Deixareu a
l’esquerra
la plaça Major i seguireu fins a la cruïlla amb el carrer Carme.
Fent
xamfrà amb el carrer Carme es troba la Casa Pujador, obra de l’arquitecte Josep
Azemar. És una de les cases més conegudes d’Olot, la característica més
important de l’edifici és la utilització de la pedra picada. A la cantonada de
la casa hi ha una torre cilíndrica i una magnífica tribuna amb arcs de mig
punt. Les teulades tenen forma de barret i estan decorades amb ceràmica de
diferents colors.
Quasi
a tocar de la Casa Pujador, a la plaça del Conill, hi ha la Casa Escubós obra de
l’arquitecte Alfred Paluzie. Els balcons i les finestres d’aquesta casa estan
decorades amb ceràmica vidrada de tipus floral. S’hi veuen fulles verdes i una
flor de color vermell al centre. La façana principal està pintada d’un color
verd pàl·lid.
Refareu
les vostres passes fins arribar a la plaça Major. A poca distància de la plaça
i per sota del carrer Major trobareu la plaça Mora on hi ha la pastisseria
Ferrer. Està situada a la planta baixa d’un magnífic edifici modernista amb uns
balcons de ferro forjat. No deixeu d’entrar-hi per admirar el sostre
empostissat i comprar alguns pastissos típics.
Heu
fet un recorregut pels edificis més representatius del Modernisme d’Olot, però
cal fer una última visita cultural. El claustre del Convent del Carme, el qual
fou construït al s.XVI i és un dels claustres renaixentistes més ben conservats
de Catalunya, declarat Monument d’interès
històric i artístic.
Ja
ha arribat l’hora de dinar. A la tarda es pot fer la visita al Museu dels Volcans instal·lat a la torre
Castanys, que és un gran edifici d’estil Italià de 1844. És obra de
l’arquitecte Josep Fontseré i està situat al centre del Jardí Botànic. Una
escalinata dóna accés a la planta d’exposicions i a l’audiovisual. Durant la
visita podreu gaudir de la gran varietat de vegetació del jardí.
Gastronomia:
La
Cuina Volcànica és una marca gastronòmica amb molta força i fonament. Es realitza
amb els productes que donen les fèrtils terres volcàniques on creixen tot tipus
d'hortalisses, en particular els típics fesols, les patates, els naps i les
castanyes que acostumen a acompanyar el porc,
el senglar o els cargols. No deixeu de provar-la.
Restaurants:
La
Deu
Ctra
de la Deu s/n
Tel.
972 261 004
Enllaços:
www.Turismeolot.com
SANT JOAN LES FONTS
De Barcelona: A 120 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei dels quatre
camins a Tona i per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents
indicacions.
Passat els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà,
l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon
industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Cal
estar atents a l'indicador d'àrea de servei ja que l’entrada està a uns 200
metres després del polígon industrial.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar
l’autovia C-60 i dirigir-se en direcció cap a Vic i Sense deixar l’autovia s’ha
de continuar en direcció cap a Ripoll. Vic quedarà a la vostra dreta. A uns 5
quilòmetres trobareu un desviament que porta al túnel de Bracons i Olot. Al
final d’aquesta autovia hi ha una
rotonda. Cap a la dreta és direcció al poble de Bas, l’esquerra al de Les Presses i Olot. Arribant al
barri de Bonavista d’Olot trobareu una
altra rotonda molt ampla.
Cal seguir recte per l’avinguda de Santa Coloma de
Farners fins arribar al final del carrer on trobareu a l'esquerra una reduïda
plaça arbrada. S'ha de girar a la dreta pel carrer de Camil Mulleres. Al costat
esquerre del carrer hi ha el mercat municipal i el museu Comarcal de la
Garrotxa.
Continuareu seguint els indicadors que porten al
poble de la Canya i a la C-26. A la sortida de La Canya trobareu una nova rotonda.
El desviament de la dreta porta directament a Sant Joan les Fonts. Arribant al
poble de Sant Joan i passat el pont del riu Fluvià haureu d’estar atens de
seguir els rètols que porten a l'Oficina d’Informació i Turisme.
Història:
El
municipi de Sant Joan les Fonts està format per tres nuclis de població: el de
Begudà, el de La Canya i el de Sant Joan i està a la cruïlla de camins que porten a Sant Joan
de les Abadesses i Ripoll, a Olot i a Castellfollit de la Roca i també a Girona
i Figueres.
Les
primeres dades escrites, de mitjans del segle IX, situen el primer nucli de
població de Sant Joan als voltants de l’església.
Els
terratrèmols de 1427 i 1428 destruïren la majoria de les cases dels nuclis
habitats de la zona de la Garrotxa. A partir d’aquest moment s’inicià una
llarga i lenta recuperació motivada per diversos esdeveniments històrics com:
La Guerra de Successió, la Gran Guerra contra els francesos i la guerra Civil
Espanyola.
A
finals del s.XIX i principis del S.XX començà la veritable recuperació econòmica del
municipi de Sant Joan les Fonts, gràcies a la instal·lació de diverses indústries
dedicades principalment a sectors tan importants com: la industria del tèxtil,
la metal·lúrgica, la paperera i les càrniques.
Visita:
La
visita a Sant Joan les Fonts comença en el centre d'informació turística, lloc
on us donaran tota la documentació detallada dels diversos llocs a visitar al
poble i rodalies.
A
tocar del centre d’informació hi ha el castell medieval “Estada de Juvinya”
residència de la família de cavallers de Juvinya. Es tracte d’una casa
senyorial fortificada construïda en dues etapes. La torre defensiva de forma
quadrada fou construïda al s.XII i posteriorment al s.XIV construïren la casa
fortificada que està unida a la torre pel mur de la façana i uns passadissos
superiors situats en el primer i segon pis.
Al
voltant de l’edifici hi construïren un fossat que l’omplien de l’aigua
procedent del canal que durant el s.XIII movia les màquines del molí fariner
que existia en el lloc de la casa. De la casa són de destacar les parets
gruixudes i a l'interior els festejadors al costat de les finestres així com
les espitlleres a la part alta de la torre.
L’edifici
és a l’actualitat el 1r centre d’interpretació de la Garrotxa i consta de tres
plantes. A la planta baixa hi trobareu una maqueta de fusta que representa un
molí fariner. A la primera planta hi ha
una representació escènica de la vida medieval de la família Juvinya, tot això acompanyat de diversos panells
explicatius de la història del castell. La segona planta està dedicada a
exposicions temporals. Per darrera de la casa passa el riu Fluvià i el canal
que portava l’aigua per moure el molí fariner.
Acabada
la visita al castell us podeu dirigir a peu al pont romànic. Per arribar-hi cal
localitzar, gràcies al mapa que us hauran
donat, el carrer de Santa Magdalena. Després d’uns 5 minuts de caminada
arribareu al pont romànic. Està format per d’arcs apuntats i uneix les dues ribes
del riu Fluvià. A l’altre costat del riu hi ha l’església parroquial de Sant
Joan.
Després
de fer unes fotos i per arribar al monestir romànic de Sant Joan s'ha de seguir
pel carrer Sant Antoni i l’avinguda Rafel Torras, que estan a continuació del
de Santa Magdalena. Després d'uns 5 minuts més de caminada hi arribareu.
L’església
de Sant Joan ja existia a mitjans del s.X . A l’any 1079 els vescomtes de
Besalú varen fer donació de l’església i les seves terres al Priorat benedictí
de Sant Víctor de Marsella amb la condició de crear-hi un Priorat. També l’hi
feren donació de més terres i de cinc esglésies de la regió. Durant el s.XV el
monestir passà a dependre del monestir de Sant Pere de Besalú i des del s.XVI
al XIX estigué sota el tutela del monestir de Sant Pere de Camprodon.
Els
terratrèmols dels anys 1427 i 1428 destruiren la majoria dels edificis de la
comarca i el monestir, el qual va perdre el campanar. L’edifici és de planta basilical
i està format per tres naus, una central amb un sostre de canó apuntat i les
dues laterals amb sostre de quart de cercle i al final de cada nau hi ha una absidiola.
Al s.XVIII l’absidiola de la dreta fou enderrocada per construir-hi una nova sagristia
i a la vegada un nou campanar al costat dret de la façana principal.
Cal
destacar la pedra rosada en la que està construït l’edifici. A l’interior, les
columnes, els capitells i els arcs que separen les naus laterals estan decorats
amb motius vegetals i animals fantàstics. També és de gran importància la pila
baptismal del s.XII esculpida amb relleus a tot l’interior. En el Museu d’Art de Girona hi ha exposada una escultura
policromada del s.XII de la Majestat de Sant Joan les Fonts.
Acabades
les visites de la Ruta Medieval podreu fer la Ruta de les Tres Colades. És un interessant
recorregut per una zona de cingleres basàltiques. Hi ha la possibilitat de fer
dos recorreguts, un de 20 minuts i un altre d’1 hora 45 minuts. En el centre d’informació
us donaran un mapa dels dos recorreguts.
A
la tarda podreu fer una passejada per Olot, visitant el carrer Major,
l’església de Sant Esteve i la Casa Trincheria una de les cases pairals més
importants d’Olot.
Gastronomia:
La
cuina volcànica està basada en unes receptes casolanes i tradicional que utilitza
els productes de la terra com: els
Fesols de Santa Pau, el Fajol, la patata de la Vall d’en Bas, el Farro,
el Xai de ramat, el formatge serrat d’ovella, els embotits de la Garrotxa, el
recuit, etc.
No
deixeu de provar alguns dels plats típics de la cuina volcànica com: les
patates artesanes de la Deu, els peus de porc amb cargols, el garró de porc amb
escabetx de bolets de temporada, la crema de naps negres de la Vall d’en Bas, l’escudella
de fajol amb bolets i botifarra negra, l’ amanida volcànica amb bolets
confitats, etc.
Restaurants:
La
Deu
Tel.
972 261 004
Olot
Font Moixina
Tel. 972 261 000
Olot
Enllaços: